Foto portada: Inés Arrimadas i Carrizosa a Sabadell, Laura Borràs en un acte a Sabadell, la batussa amb militants de VOX, l'alcaldessa Farrés amb Salvador Illa i la visita de Junqueras a Sabadell. Autors diversos.

Radiografia de les eleccions del 14-F en clau Sabadell

Les eleccions d’aquest diumenge són les més incertes de la història recent. Arriben en pandèmia i amb grans incògnites pel que respecta a la participació, que condicionarà els resultats finals. Una abstenció molt alta tindrà efectes que qui més qui menys ha mirat de vaticinar en els darrers dies però complexos de saber abans d’hora. Les eleccions són al Parlament de Catalunya i els vots sabadellencs van a parar a la bossa que escull els 85 diputats per la circumscripció de Barcelona però tot i així hi ha dinàmiques i petites partides locals en la cursa electoral. 

El Partit dels Socialistes surt com a favorit. Des del retorn a la Moncloa via moció de censura, ha guanyat totes les eleccions a Sabadell que s’han fet (dues generals, les municipals i les europees). Ple de victòries després de la travessa pel desert entre 2011 i 2019. Ha plogut molt des de les autonòmiques de desembre de 2017, quan Ciutadans va agrupar bona part del vot constitucionalista a la ciutat, arribant a guanyar amb el 28 per cent dels vots. El PSC es va quedar amb un exigu 16 per cent, que ara superarà de llarg, tenint tots els números d’imposar-se. Dubtes: a qui perjudicarà més la previsible abstenció? En un context metropolità, s’estima que sobretot al PSC. Per dos factors: el votant no independentista pot estar menys mobilitzat al creure que la secessió ara no està en joc. Per altra banda els socialistes tenen molts votants d’edat avançada que no voldran arriscar-se el més mínim anant a votar en plena pandèmia quan en molts casos surten el mínim possible al carrer. Per contra, el vet de l’independentisme a Salvador Illa pot agrupar constitucionalista en el PSC, vist ara com la més clara alternativa al nacionalisme. Illa es pot convertir en vot refugi.

ERC, a retallar distàncies

A escala local, Esquerra Republicana aspira a seguir retallant distàncies amb el PSC en la pole position i a separar-se del seu principal competidor, Junts per Catalunya. El marc seria propici a fer-ho en una ciutat progressista. Ells no tenen un electorat tan envellit i sí veritables feus a zones com Gràcia o La Creu Alta. Es van estenent mica en mica a la resta de districtes. Dubtes? Reticències a les bases a l’anomenada via àmplia (o via lenta) per aconseguir la independència. A més, la gestió de la pandèmia del govern català en àrees com Salut o Afers Socials i les picabaralles constants entre Esquerra i Junts podria desanimar votants independentistes anant a parar a la CUP, l’abstenció o altres forces. Però, per altra banda, l’independentisme té una gran fidelitat a les urnes, i més en les eleccions al Parlament. La por entre una part del seu electorat a pactar per activa o per passiva amb el PSC ha quedat dissipada aquesta setmana després de la campanya a cop de martell de Junts vaticinant un tripartit d’esquerres.

Junts, a mobilitzar el puigdemontisme

Per la seva part, Junts per Catalunya arriba de menys a més al final de la campanya i amb els precedents anteriors, ningú pot descartar que finalment avancin de nou Esquerra en l’sprint final. Cops d’efecte, una llista multicolor, una candidata àgil i una estratègia, la de l’eurodiputat Puigdemont, que després de la desfeta del 2017, té més regust de victòria que la presó de Junqueras entre un electorat que tenia pressa i que necessita mantenir la flama encesa. L’equip i l’ofici de Lourdes Ciuró, que ha fet una campanya hiperactiva portant mitja llista a Sabadell en poques setmanes, pot aportar vots a Junts a Catalunya; però difícil fer el sorpasso a ERC a la ciutat. Però tot pot ser: amb una participació a la baixa qui manté el seu electorat activat té més de mitja feina feta. No es tracta tant de guanyar vots com de fer que els teus vagin a votar. Poques opcions a la ciutat, més enllà del rovell de l’ou més convergent, en principi per al PDeCAT, que ha pogut fer una bona campanya enarborant la bandera neoconvergent amb atacs constants a Junts i la CUP.

La CUP: molt a guanyar, poc a perdre

Encara dins el magma independentista, la CUP té poca cosa a perdre en aquestes eleccions. Les del 2017 els van anar malament i no costarà millorar el resultat, ni a Sabadell ni a Catalunya. A Sabadell van tenir el 4,25 per cent dels vots (uns 5.400), molt lluny dels resultats per exemple de la Crida a les municipals o de la mateixa CUP a les generals de novembre de 2019. Per tant camí a córrer. Camí abonat pel cabreig de les bases independentistes amb les forces de govern (ERC i Junts), tant per la gestió pandèmia com per la via morta del procés. En la frontera amb l’electorat podemita més sobiranista i esquerranós, també podrien pescar vots d’En Comú Podem.

En Comú Podem, pel tripartit

La coalició d’esquerres En Comú Podem va guanyar les generals de 2015 i 2016 a Sabadell. Sembla la prehistòria. Ara aspiren a mantenir la seva base. L’esquerra a l’esquerra del PSC tradicionalment ha tingut el seu forat a Sabadell, tot i que el cert és que s’ha anat empetitint amb el pas del temps i la dinàmica identitària els ha fet la vida impossible. La tradició també diu que els van millor les generals i municipals que les autonòmiques. Ara l’efecte Illa, que caldrà verificar a les urnes, els pot perjudicar, com també l’abstenció entre l’electorat de barris. Per contra, arriben amb la sensació d’haver fet una bona campanya. Per primera vegada en anys amb la casa ordenada. I amb una candidata, Jéssica Albiach, que té projecció. Fora de l’Ajuntament per primer cop des de 1979, el pes sabadellenc a la llista i la campanya ha estat testimonial més enllà del diputat al Congrés Joan Mena, un dels pesos pesats de la galàxia dels comuns-podem.

Fins on arribarà la sorpresa VOX?

No s’ha dit gaire però VOX va ser la cinquena força més votada a Sabadell el 10 de novembre de 2019, quan es van repetir les eleccions generals. Van tenir més vots que el Partit Popular, Ciutadans o que la CUP. 7.708 vots, el 6,84 per cent, amb algunes seccions censals on van superar el 10 per cent tant al sud de Sabadell, sobretot Campoamor i Espronceda, com a Torre-romeu o Can Roqueta. Per tant, VOX no arriba, VOX ja hi és, sobretot als barris obrers. Si les enquestes no s’equivoquen, res no fa pensar que perdin força. Més aviat al contrari. L’extrema dreta entrarà al Parlament i el risc és que les enquestes ara per ara no acabin de mesurar bé el seu resultat. Com tampoc s’ha acabat de trobar la fórmula per plantar-los cara: el tete a tete antifeixista al carrer ha acabat a cops de pedra i llançament d’ous, ignorar-los als debats com pretenien Albiach o la CUP els ha deixat el camí lliure per sembrar i confrontar amb ells els ha donat protagonisme però també ha deixat veure el model tavernari de veure la vida: tant val per enviar a presó Pere Aragonés com per qualificar de “delinqüent” la candidata cupaire, carregar 80.000 morts sobre les esquenes de Salvador Illa o veure Barcelona com la nova la Meca.

Cs i PP, amb mals presagis

Ciutadans, que es va fer gran a mesura que el procés s’anava posant seriós, espera inquiet a mesurar, amb el procés descarrilat, la magnitud de la tragèdia creuant els dits que no sigui per tant. Van guanyar les autonòmiques fa tres anys. El que no va poder fer mai el PSC: guanyar en vots i en escons les catalanes. Ni Obiols, ni Nadal, ni Maragall ni Montilla ni Navarro ni Iceta. El que no va poder fer mai el PSC ho va fer Inés Arrimadas. Però perdran, segons totes les enquestes (val a dir que sempre les enquestes els han anat pitjor que la realitat) entre la meitat i dues terceres parts del grup parlamentari. A Sabadell van tocar sostre al 2017, amb el 28 per cent de vots. Flor d’un dia: a les generals de 2019 que els van anar de meravella a tota Espanya ja van baixar fins el 12 per cent a la ciutat. Quarta força. El PSC recuperava l’hegemonia a Sabadell. A les municipals van aguantar bé: 10 per cent i tres regidors. Però sis mesos després, a les segones generals, 6 per cent i vuitena força a la ciutat. Diumenge veurem. Si el PSC espera pescar en algun calador, és sobretot aquí. Si VOX vol créixer, és aquí. I si el PP vol aguantar o treure el cap és també aquí. Ciutadans va ser vot refugi al 2017 i ara corre el risc de tenir diàspora de vots. Per postres la campanya i els debats tampoc els han anat massa bé i el veto indepe a Salvador Illa treu centralitat als de Carrizosa.

La tragèdia va arribar al PP fa tres anys i escaig, quedant reduït a quatre diputats. Albiol va plegar. Ara tenen un candidat, Alejandro Fernández, que ha destacat als debats. Però s’esperen poques alegries més. VOX els menja espai i la màxima aspiració popular és consolidar els seus votants (molt grans, per cert, i s’estima por a anar a les urnes, malgrat que siguin fidels) i rascar-ne algun moderat que torni a casa després de passar per Ciutadans. Malgrat tot, el principal partit de la dreta a Espanya es resisteix amb ungles i dents a desaparèixer de Catalunya, el que seria una catàstrofe per un dels partits sistèmics d’Espanya.

Ningú pot certificar si això serà al 100 per cent així, però en principi les eleccions del 14-F són les darreres abans de les properes municipals. Si la coexistència Sánchez-Iglesias aguanta, les generals tocarien a finals del 2023. I no hi hauria autonòmiques de nou fins el 2025 si ara es configura alguna majoria. És a dir, que sense arribar encara a l’equador del mandat la de diumenge podria ser la darrera votació abans que Marta Farrés es presenti a la reelecció. L’alcaldessa ha fet una campanya discreta, centrada en les tasques de govern (això sí insistint que votar és segur i que tot està controlat). La campanya de Farrés: acompanyar Salvador Illa el primer dia en un debat retransmès per Youtube i al diputat sabadellenc Pol Gibert en el tancament local.

Però més enllà de Farrés els resultats del 14-F es llegiran també en clau local a tots els despatxos polítics.

Segueix-nos a Telegram:

  • Segueix iSabadell a Telegram clicant AQUÍ.
Foto portada: Inés Arrimadas i Carrizosa a Sabadell, Laura Borràs en un acte a Sabadell, la batussa amb militants de VOX, l’alcaldessa Farrés amb Salvador Illa i la visita de Junqueras a Sabadell. Autors diversos.

Comments are closed.