[Document] El primer discurs de l’alcaldessa Farrés

Marta Farrés ja és alcaldessa. La primera dona alcaldessa de la història de la ciutat. La cinquena alcaldessa des de 1979, després d’Antoni Farrés (res a veure a títol familiar), Manuel Bustos, Joan Carles Sánchez, Juli Fernàndez i Maties Serracant. 

Farrés ha estat proclamada alcaldessa a les 13.30 hores del 15 de juny de 2019 per Manuel Robles, el regidor que ha presidit la Mesa d’edat de l’Ajuntament. El seu primer discurs ha estat de mà estesa. És aquest íntegre. 

“Permeteu-me que comenci la meva intervenció amb un record. El record als qui m’han precedit. Des del 12 de febrer del 1803 fins avui Sabadell ha tingut 80 alcaldes. I, ara, una alcaldessa per primera vegada en la història de la nostra ciutat.

Mai ningú aconsegueix cap repte sol. Sempre és fruit de la suma de molts talents i esforços que s’aconsegueixen els èxits. Però en el cas de les dones, aquesta suma es fa molt més evident i es converteix en una multiplicació. Mai cap de nosaltres sola ha aconseguit avançar. Tot el què hem fet sempre ha estat fruit de la lluita de moltes de nosaltres. De la suma de moltes de nosaltres. Milers les dones han alçat la veu, han lluitat i han defensat els drets de ciutadania i la cerca de la igualtat des que l’any 1791 Olympe de Gouges va redactar La Declaració dels Drets de la Dona. Va ser la seva reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i de la Ciutadania, que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i condemnava les dones a ser legalment inferiors. Olympe de Gouges va acabar a la guillotina.

I és just i necessari que les meves primeres paraules com a alcaldessa siguin d’agraïment a tantes i tantes dones combatives. Perquè jo avui estic aquí i represento aquesta conquesta gràcies a totes elles. En conec la seva tasca i la seva lluita i me la faig meva. Dones anònimes que no tenen carrers amb els seus noms ni plaques que les recordin però que han aixecat aquesta ciutat des de les fàbriques, els tallers, les cases…. àvies, besàvies i rebesàvies que han deixat part d’aquest esforç marcat a l’ADN de Sabadell. I també dones intrèpides que formen part, de manera tan merescuda, de la història de la nostra ciutat.

Dones com Fidela Renom, primera regidora d’aquest Ajuntament, o Pilar Molins, primera regidora socialista durant el primer ajuntament democràtic. Caps de llista que m’han precedit en l’intent d’arribar a l’alcaldia de Sabadell: Dolors Calvet, Carme Garcia, Virginia Domínguez o Marisol Martínez. Gràcies a totes vosaltres per haver-ho intentat i per haver-nos obert camí. Dones valentes com la Lourdes Ciuró, que avui ens acompanya com a regidora d’aquest Ple, i que va optar per deixar el seu escó al Congrés i treballar per la nostra ciutat. O dones com la Marta Morell que avui ha decidit amb el seu vot que una altra dona fos per primera vegada alcaldessa de Sabadell passant a formar part també així de la història de la nostra ciutat. Queda per a la història, doncs, que una dona va decidir que una altra dona tingués l’alcaldia. Moltes, moltes gràcies valentes! Avui un trosset d’aquesta vara que representa l’alcaldia de Sabadell és vostra de forma més que merescuda! I espero que darrera meu vinguin d’altres dones de totes les condicions, de tots els colors i de tots els orígens. Voldrà dir que la meva filla, que les nostres filles, viuen per fi en una ciutat democràtica oberta a l’altra meitat del món.

I com no, gràcies a la ciutat de Sabadell. Avui soc alcaldessa perquè la ciutadania així ho ha decidit amb el seu vot.

Avui comencem un nou capítol de la història de Sabadell. A mi em correspon prendre decisions, fer propostes, assumir la responsabilitat de ser l’alcaldessa. Hi posaré totes les meves capacitats humanes i tot el meu sentit ètic per fer-ho bé i no fallar.  Però la història de la ciutat no la fa només una persona ni un grup de persones. La fem entre tots i totes. Per això, el primer gest que vull fer des d’aquesta nova condició és estendre la mà a tothom. A cada grup i regidor i regidora d’aquest Ple municipal, però també a cada entitat, a cada organització i de forma molt especial, a cada ciutadà i ciutadana de Sabadell. Perquè la ciutat no és meva, ni nostra, ni tan sols, teva. La ciutat és de tothom i la construïm entre tots i totes. Per separats som dèbils, petits, prescindibles. Però plegats tenim una força imparable.

No vull perdre el temps en falsos debats partidistes que no ens porten enlloc. No em fa por la discrepància. És més, només avancem quan partim de punts de vista diferents i hem de fer l’esforç d’arribar a acords. Ningú té el monopoli de les bones idees. Aquestes venen de molts llocs i no les podem despreciar només pel fet que no siguin nostres. Jo no he arribat fins aquí per barallar-me amb ningú ni per anar contra ningú. Reivindico la política com un espai de construcció, de crítica, de respecte i de confrontació legítima de projectes i prioritats, però també com un espai de treball conjunt, de ponts, d’acords, de diàlegs, de renúncies i de pactes.

No soc de les que creu que allò que ve d’un altre partit que no sigui el meu és automàticament dolent. Com tampoc crec que tot el que s’ha fet abans que nosaltres estigui mal fet. Cal mantenir allò que funciona i superar la idea que tot el que s’ha fet abans que tu no té valor. Us ho dic ben clar: A Sabadell el què s’ha fet bé aquests quatre anys no es tocarà. I ens dedicarem a fer política sobre allò que no ha funcionat.

De la mateixa manera, garantiré el màxim respecte institucional als regidors i regidores sortints i, de forma molt especial, als alcaldes Juli Fernàndez i Maties Serracant. Malgrat les nostres divergències polítiques, mereixeu tot el meu respecte per la tasca que heu fet al capdavant de la ciutat.

Aquesta és la meva manera d’entendre la política i així és com la vull exercir durant aquests quatre anys que tenim per endavant. No sé si la paraula és política femenina, feminista, en femení…. poseu-li l’etiqueta o el nom que vulgueu. Però sí que us puc assegurar que es tracta d’una forma de fer política molt més madura, racional i tranquil·la. Sense espectacles, buscant solucions als problemes reals i sent conscients que els recursos són limitats, però que les prioritats estan clares. Deixeu-m’ho resumir en una frase: millorar una mateixa, millorar la ciutat, millorar el món.

Potser ja m’heu sentir dir alguna vegada que crec en aquesta força transformadora que generen les ciutats. Són motors de canvis més globals. Si ho fem bé, a Sabadell serem motor de canvis molts més grans. Per això m’agrada la política i per això crec en els nostres ajuntaments. Perquè encara crec que podem canviar el món i fer-lo un lloc millor. Vull començar aquesta feina des d’allò que tenim més a prop, des de casa nostra: des de Sabadell.

Avui tenim l’oportunitat de fer-ho possible: a molt poca gent se li brinda l’ocasió de tenir un càrrec de responsabilitat a la seva ciutat per poder-al transformar. I avui el comptador es posa en marxa: tenim 1.460 dies per fer tot allò que hem pensat per millorar Sabadell, 1.460 dies on hem de decidir si treballem plegats per aconseguir fer front als reptes col·lectius que tenim o 1.460 dies que malgastarem i que mai més recuperarem. Jo ja us dic que no en penso malgastar ni un de sol.

Per tant, avui el que vull oferir a la meva ciutat és aquest compromís d’esforç i treball, de representar a tothom pensi com pensi, visqui on visqui, de la classe social, gènere o religió que sigui. Perquè a partir d’avui em dec a cada sabadellenc i sabadellenca i no a cap altre interès ni a cap altre debat que no sigui pensar com millorem Sabadell.

Avui no només és el dia de la meva investidura, és el primer dia de feina d’aquest nou equip de govern. Un equip que sap molt bé que està aquí gràcies als vots de la ciutadania i que té la responsabilitat de treballar i no defraudar. El repte sé que és gran, però la il·lusió ho és encara més. Un equip que no només està configurat per persones de la llista electoral a la qual pertanyo, sinó on també s’hi ha integrat la Marta Morell com a cap de llista de Podem, fet que suposa que durem a terme una síntesi cohesionada dels programes de les dues formacions. Estic contenta i satisfeta amb aquest pacte. Amb la Marta ens entenem i això és vital per poder treballar juntes.  Més enllà dels programes, de les regidories que porti cadascú o de les ideologies, els pactes funcionen perquè les dues parts decideixen de forma voluntària que funcionin. I nosaltres ho hem volgut i decidit així. Aquest pacte ens ha fet més forts, més transversals i millors i l’hem fet perquè volem donar estabilitat i un millor horitzó de gestió a la nostra ciutat. Gràcies Marta per haver-ho fet possible, per reivindicar també aquesta política serena i en femení. Comptarem juntes aquests 1460 dies!

Els reptes de futur són molts i intensos. Ens cal recuperar que el dia a dia de Sabadell funcioni: carrers nets, voreres en bon estat, jardineria i seguretat. Aquelles coses si voleu més petites però que ens trobem cada dia quan sortim al carrer i que fan que ens sentim còmodes, que vivim en una ciutat endreçada. Temes com apostar per una política de benestar animal que conciliï l’ús ciutadà dels nostres barris amb les nostres mascotes.  O fer un pla d’inversions ambiciós a la ciutat que vagi de nord a sud, d’est a oest passant pel centre, perquè no podem ni volem tenir una ciutat a dues velocitats. Aquest és també el repte. Anar junts, sense deixar ningú endarrere. Si renunciem a això, haurem fracassat. Ja tenim idees concretes en aquest camp, com la construcció d’una nova comissaria de policia al nord de la ciutat, una nova Escola de Música i Conservatori a l’Eix Macià, 500 pisos de lloguer o el nou Centre d’Arts Escèniques al sud. I com no, grans oportunitats que tenim a Sabadell i que han d’omplir els despatxos de l’Ajuntament de plànols, documents i propostes entorn a l’Aeroport, el riu Ripoll, l’eix de la Gran Via, la universitat, el Taulí com a hospital de referència comarcal on es retornin els serveis que han tancat, les rondes… aquests són alguns dels eixos de l’acció de govern que plantegem pels propers quatre anys.

Sabadell no pot continuar sent una peça en una batalla que ens supera. Sabadell ha de construir la seva identitat pròpia, com ho va fer al segle XIX, com ho va fer al segle XX i com ho ha fet al llarg de molts anys del segle XXI.

Sabadell té capacitat per liderar un espai de progrés, de transformació, que empenyi la nostra comarca a ser un referent en qualitat de vida, en ocupació i desenvolupament econòmic, en respecte per la natura i eficiència energètica, que blindi la mobilitat dels nostres ciutadans, tant dins com cap enfora, i que garanteixi les infraestructures necessàries per portar a terme aquest lideratge que volem construir des d’ara fins el 2030.

Vull i volem que Sabadell recuperi el seu llegat i la història que ens va fer arribar a ser el que som. Que la cuidi i que trobi els referents del futur.

Em sento i ens sentim amb forces per portar a terme la nostra acció de govern. I fer-ho des de l’honestedat, l’ètica, el compromís i el servei públic. Amb dedicació plena i atenció a les necessitats més urgents. Atenent el dia a dia i mirant el futur. Aprofitant totes les potencialitats, tant personals com de ciutat, que tenim al nostre abast. Treballant amb els nostres funcionaris i serveis municipals. Col·laborant amb les entitats i la societat civil, i sobretot, establint una aliança personal, un pacte cívic amb tots i cadascú dels ciutadans i ciutadanes de Sabadell.

Teresa Claramunt va dir: “A treballar, proletàries, la nostra dignitat i el nostre amor així ho exigeix”. I jo avui us dic, a treballar homes i dones. La nostra dignitat i el nostre amor per Sabadell així ens ho exigeix.

Moltes gràcies i visca, visca, visca Sabadell!”

Foto portada: primer discurs de Marta Farrés. Autor: David B.

Comments are closed.