Àngels Folch i Borràs, nascuda el 1952 a Terrassa, viu al barri de Gràcia, és diplomada en magisteri i mestre jubilada. No ha militat en cap partit polític i és membre d’ANC, Òmnium Cultural i Metges sense Fronteres. Està casada i és mare de dos fills.
La seva formació, encara que formada majoritàriament per persones d’esquerres, es defineix com a transversal i independentista en l’eix nacional.
La seva formació va mantenir contactes amb les altres forces independentistes per formar una candidatura unitària. Per què no va ser possible aquesta llista unitària?
Jo li puc dir el resultat, el per què li podrien contestar millor les tres formacions independentistes, encara que no donaven les mateixes explicacions. Uns deien que el calia era ampliar la base i que per tant hi havia d’haver diversitat d’opcions dins l’espectre independentista; d’altres deien que només era possible si hi eren tots i sinó no funcionava. La qüestió és que, l’un per l’altre, el resultat final després de moltes reunions i trobades, per fer una candidatura transversal o de pinya, que no vol dir de partit únic. Hi ha qui diu que nosaltres defensem un partit únic i d’això res. Estem en contra del partit únic perquè llavors seria una dictadura. Pensem que és imprescindible la unitat d’acció, mantenint cadascú la seva ideologia. Ningú ha de renunciar a res. Malgrat tot, hem decidit mantenir la candidatura, perquè l’altra opció era deixar-ho córrer. Hem pres aquesta decisió després d’analitzar-ho a fons i decidir-ho col·lectivament, per la senzilla raó que pensem que l’objectiu que ens proposem és un objectiu de país, de tots i no de parts i cal empènyer cap aquí. Això està costant, no tothom ho veu clar i no pots portar a la gent al lloc que no hi vol ser; però nosaltres no podem deixar de fer això que pensem. Si ens presentem és per donar la veu a una sèrie de persones que això ho tenen molt clar i que fins i tot podrien anar a l’abstenció. També, per poder treballar des de l’Ajuntament, per fer-ho amb paciència i persistència.
No creu que la seva candidatura podria tenir l’efecte pervers d’incrementar la divisió de l’independentisme?
Si penséssim així acabaríem en el partit únic ja que tota opció diferent a una altra divideix. Això sí que ens sembla que és pervers. Políticament, cadascú ha de ser capaç de defensar i sense complexes les seves visions o posicionaments. A nivell ideològic i polític podem tenir opcions diferents, però són diferents dins del mateix espectre, no són oposats. Dins de la candidatura no ha hi ningú que no defensi la democràcia radical o que no defensi que cal avançar en qüestions socials. Ara bé, cal que estiguem d’acord estratègicament si també compartim un objectiu important comú que és convertir Catalunya en un Estat independent, capaç de governar-se a ell mateix.
Nosaltres no fem aquest càlcul partidista. Pensem que hem de defensar les coses des del coratge del que realment pensem. La política, en definitiva, sempre són opcions diferents. Per tant, podríem dir que hi ha divisió, però aquesta es supera parlant, debatent, sent capaços d’arribar acords; fins i tot, amb aquell que pensa diferent. Nosaltres ens ho mirem des d’aquesta òptica.
Què opina que recentment l’ANC s’hagi desvinculat al suport a les llistes de primàries?
Li haig de corregir l’afirmació. No és que últimament l’ANC s’hagi desvinculat. Quan va decidir apostar per impulsar això, ho va fer dient: ‘és una opció necessària i l’impulsarem, però en el sentit de posar a les assemblees territorials que vulguin al servei d’aquesta proposta’. No va ser una decisió que impliqués a totes les territorials. Hi va haver territorials que van considerar que al seu Ajuntament no calia, perquè ja hi havia una opció clara i d’altres que sí. La segona cosa que va dir, quan es va prendre aquesta decisió, és que ‘nosaltres impulsarem això, ho facilitarem, ajudarem en tot el que podrem fins al moment que hi hagin les eleccions primàries. Si s’hagués aconseguit un acord a nivell nacional, l’ANC s’hauria desvinculat. De moment, els estatuts de l’ANC estableixen que no es presentarà a les eleccions, és un moviment de base, però que fa política. Aquest acord no va ser a nivell nacional, en algunes municipis crec que sí. El 23 de febrer que van fer la primera tongada de les eleccions primàries, a partir d’aquí l’ANC va donar per acabada la seva tasca d’impulsar les candidatures unitàries. A partir d’ara és Primàries Catalunya en cadascú dels municipis on hagin sorgit. L’ANC no demanarà el vot per ningú, tampoc per Primàries.
Al seu material electoral proposen la creació d’una xarxa de municipis per la independència. En què es diferencia de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)?
És el mateix. Justament una de les mesures que proposem és que l’ajuntament de Sabadell s’incorpori a l’AMI. Considerem molt important que el moviment independentista estigui homogèniament distribuït pel territori, perquè representi una mostra de la societat catalana. Pensem que moltes coses, i històricament ha passat així, han evolucionat a partir dels municipis.
Quines són les seves propostes sobre la Gran Via i els problemes de mobilitat a la ciutat?
La nostra posició en els temes concrets de ciutat parteix del que en dèiem el perquè, el com i el què en aquelles propostes que considerem prioritàries. El com és molt important. Un dels objectius de Primàries és de país, però hi ha un segon que és exactament d’important i és que Primàries es pugui convertir en la punta de llança per trencar la manera de fer política que durant aquests 40 anys s’ha anat consolidant. D’unes maneres de fer que són nocives, que no ajuden a avançar, ni a fer política en majúscules i que s’han acabant enquistant. Unes maneres tancades, endogàmiques: fer política en contra de… de com pots posar el dit en el ull de l’adversari polític, en comptes de veure què podem fer tots plegats per avançar per millorar, en aquest cas per millorar les condicions de vida dels ciutadans que hi viuen en el municipi.
Nosaltres no posem una proposta tancada sobre la taula. És evident que el tema de la Gran Via s’ha de resoldre i que s’ha de resoldre entre tots. En aquests grans temes de ciutat la nostra posició serà: ‘posem aquest tema sobre la taula, posem els pros i contres, tots, i les opcions que poden ser de matisos o enfrontades’. La ciutadania ha d’estar informada, els ciutadans hem de saber quines són les opcions. Apostarem en tots els temes, i en aquest de la Gran Via, també, per què es posi sobre la taula que gent que conegui el tema ho exposi i que els ciutadans puguin escoltar-ho i valorar-ho. I després que acabin prenent la decisió, si cal amb una consulta o un referèndum.
Al seu parer quina ha ser la relació entre l’Aeroport i la ciutat?
L’Aeroport és una infraestructura que és a Sabadell des d’anys i panys. Per tant, el que cal es saber-la aprofitar, de treure profit per la ciutat. Si és una infraestructura que pot aportar beneficis a la ciutat, s’ha d’aprofitar. Hi ha gent que es contrària perquè s’ha anat urbanitzant al voltant i que pot dir: ‘això ens molesta’; però hem de ser tots plegats responsables. Si vas a viure allà ja sap que hi ha l’Aeroport. Podem mirar la manera de minimitzar els seus efectes que molesten, però la solució no és que, com això em molesta, ara ho trec.
Sabadell té un problema amb l’habitatge. Els preus del lloguer s’han disparat. Quines mesures emprendrien per solucionar aquest problema?
L’Ajuntament no ha de suplir l’acció dinamitzadora i econòmica de la ciutat. El que ha de fer és impulsar polítiques que resolguin els problemes. Nosaltres, entre les mesures que proposem com a prioritàries, està la construcció de 1.000 habitatges en cada mandat, pensats bàsicament per a gent jove, estudiants i gent gran. Potser la població que pateix més aquest problema.
D’ençà el tancament de la Zona Hermètica hi ha una certa polèmica sobre l’oferta d’oci nocturn a la ciutat. Quina és la seva posició al respecte?
Nosaltres incentivarem ofertes d’oci variades. No veiem de cap manera concentrar l’oferta d’oci en una zona. Aquesta no és la solució perquè acabes generant tants o més problemes que els de dispersar, ja que en el fons el que fas és un gueto i estem en contra dels guetos. S’haurien de diversificar les opcions d’esbarjo dels joves. Tampoc els hem d’organitzar l’esbarjo als joves. Des de l’ajuntament no s’haurien de potenciar determinades maneres d’esbarjo que més aviat degraden que no pas humanitzen. Potenciar i incentivar això no es fa avui per demà. Al darrera hi ha un tema d’educació i totes les qüestions relacionades amb l’educació són lentes i llargues; però cal treballar-hi, perquè si no s’hi fa res les coses es van degradant. Per tant, cal educar als joves i donar-los la possibilitat que tinguin diferents maneres d’esbargir-se, procurant que aquestes maneres no xoquin amb la resta de ciutadans, com els sorolls o les molèsties als veïns. Es pot resoldre de manera immediata, però sempre seran mesures a precari. La millor manera de resoldre-ho és a llarg termini amb una educació en que els joves siguin capaços de divertir-se sense molestar a ningú. Si està repartit sempre és més fàcil, tant dels del tipus d’esbarjo com des del punt de vista territorial.
Quines són les propostes respecte al model de ciutat i a la revitalització econòmica de Sabadell?
Sabadell a dia d’ara és una ciutat grisa, desorientada, no té clar cap a on vol anar. Aquesta és la diagnosi. Què proposem nosaltres? Sabadell té potencialitats a molts nivells: creatiu, econòmic, cultural… com perquè sigui possible arribar a vestir aquest projecte de ciutat, un projecte de futur a vint anys vista, a llarg i curt termini. Qualsevol projecte de ciutat que aspiri a consolidar-se necessita tenir clar el llarg i el curt termini. Aquest projecte l’ha de fer la ciutat. No ho pot fer una formació política sola, sinó que les formacions polítiques s’han de conjurar i s’han de comprometre a fer pinya i posar damunt de la taula de manera no parcialitzada, sinó holística tots els problemes que en aquest moment té la ciutat, amb les seves fortaleses i debilitats. A partir d’aquest anàlisi fer una proposta que hauria de sortir entre tots. Segurament estem tots d’acord en la diagnosi i no tant en la proposta; però hem de ser capaços d’arribar a uns acords per posar sobre la taula aquest projecte de ciutat, que la dinamitzi, que aprofiti tots els recursos que té, per tal que Sabadell exerceixi de capital, juntament amb les altres ciutats que tenen la potència per a ser-ho. No es tracta de prendre terreny a ningú, sinó de cooperar. No només les grans ciutats al Vallès, sinó també les altres que no són tan grans, però que també tenen potencialitats importants. Si a nivell comarcal som capaços de fer una proposta lligada, Sabadell també sortirà beneficiada. Aquest és un repte que tenim i és urgent.
Sabadell té un elevat percentatge de fracàs escolar. Malgrat no tenir masses competències que es podria fer des de l’Ajuntament per combatre aquest problema?
El fracàs escolar no es resol d’avui per demà. Es necessita temps i el projecte que es faci ha de ser a llarg termini i molt ambiciós. No creure que es pot resoldre amb mesures molt puntuals, cal un anàlisi a fons de totes les variables que incideixen en el fracàs escolar, que són moltes. Des dels ajuntaments, encara que no tinguin competències educatives i no poden fer el currículum o decidir sobre la duració de les etapes escolars, sí que es poden fer moltes coses. L’educació i la cultura és la millor inversió que pot fer una ciutat, un país. M’agradaria poder convèncer a tots els meus conciutadans i que apostin per aquí, la qual cosa vol dir invertir-hi recursos. Normalment, és té tendència a tenir molt clares qüestions d’urbanisme o habitatge que moltes vegades s’acaben portant el peix a l’aigua. En canvi, en els temes culturals o educatius, de paraula tothom diu que són importants, però després a la pràctica no es tradueixen en polítiques educatives o culturals valentes. El rendiment es treu després, però realment és la millor inversió que pot fer una ciutat. Des de l’Ajuntament es poden fer coses; per exemple, quan parlem de pacificar la ciutat normalment pensem en els sorolls, els cotxes, la contaminació…però hi ha un altre aspecte importantíssim el qual no fa referència a l’espai, sinó al temps. Si les famílies, la gent que viu a la ciutat, no tenen temps per viure plenament la ciutat, es genera nerviosisme, estrès… per canviar això, cal pensar com organitzem el temps de tots plegats. Els horaris escolars són bastant incompressibles. Seria possible des de Sabadell aconseguir que les escoles facin uns horaris que facilitin la convivència familiar? La gent que treballa té molts problemes per a resoldre el tema dels fills. És possible posar damunt de la taula propostes que intentin resoldre això.
Quants regidors esperen treure en aquestes municipals?
No tinc bola de vidre. Esperem treure el màxim de regidors possibles. Pensem que hi ha una bossa de votants, que per això ens presentem, que vol aquesta manera de fer que nosaltres posen sobre la taula. Estem segurs que tenim possibilitats d’entrar a l’Ajuntament. Quant regidors? Això seran els electors qui ho han de decidir.
En el cas d’obtenir representació municipal, amb quines forces estaria disposada a pactar per a formar govern i amb quines no ho faria mai?
La decisió no la prendre jo, la prendrem col·lectivament. Tenim clar que ens posem a l’Ajuntament per treballar per la ciutat, però també per treballar pel país. Per nosaltres hi ha un qüestió important: si volem servir de ciment per unir, per avançar totes les forces independentistes, el nostre objectiu serà propiciar un acord entre totes aquestes forces.
Fotos: David B.
