Ramon Vidal López, nascut el 1962 a Barcelona, resideix al barri de La Romànica-Les Termes de Sabadell. Va estudiar fins al COU, professionalment ha treballat a l’àmbit de les noves tecnologies i recursos humans. Està casat i és pare de dos fills. Anteriorment no havia militat en cap partit.
Ara Sabadell no es considera ni de dretes ni d’esquerres i en l’eix nacional hi ha diferents posicionaments tot i que el seu alcaldable és independentista.
Al mandat que ara s’acaba vostè va anar en el número dos de les llistes d’Unitat pel Canvi en representació de Podemos. Quins han estat els motius per no integrar-se ni a la candidatura de Sabadell en Comú ni en la de Podemos i presentar-se en solitari?
Aquesta va ser una decisió presa pel grup de persones que formen Ara Sabadell i que provenien del Cercle Sabadell Decano de Podemos. Vam tenir molt clar des de la fundació dels Comuns a Sabadell que havia una sensibilitat que no estava recollida, que havia uns moviments tant per la part dels Comuns com de l’executiva de Podem que no compartíem. Per això no em vaig presentar a les primàries de Podem i prendre una via alternativa que ha esdevingut Ara Sabadell.
Vostè ha estat quatre anys regidor de Salut a l’Ajuntament de Sabadell. Com valora aquesta experiència?
L’experiència ha estat positiva. Hem tingut un aprenentatge de com es mou el món intern de l’Ajuntament. Hem treballat amb consensos, no sempre ha estat fàcil, ja que som quatre formacions que en realitat són més de quatre. Hem estat 14 regidors amb voluntat, però en política he aprés que no n’hi prou amb voluntat. La regidoria de Salut ha dut a terme el programa pur i dur que portàvem al principi.
A les seves propostes programàtiques plantegen la creació d’un Auditori Municipal. Quina funció tindria? On s’ubicaria? Quin cost tindria i com es finançaria?
El seu emplaçament seria on sempre ha estat previst al davant de El Corte Inglés, en el famós descampat. Crec que és lloc l’idoni per tenir un Auditori a Sabadell, no ho veiem a la plaça del Vapor Turull on hi ha altres propostes. En primer lloc, perquè a l’estar a l’Eix Macià ens facilita descentralitzar Sabadell, que falta ens fa. A més, és un espai que es pot incorporar com una ampliació del Parc Catalunya. Podem tenir una sala subterrània, un Auditori i una zona de càrregues i descàrregues còmodes. L’Auditori pretén ser més que un Auditori, vol ser el suport i el recolzament a coses que a la nostra ciutat s’estan quedant obsoletes com el Teatre La Faràndula on és molt difícil accedir en cadira de rodes a l’escenari. Cal posar eines per tal que el capital humà que tenim a la ciutat, com ara l’Orquestra Simfònica o l’Òpera puguin disposar d’un espai digne. Tenim un reconeixement internacional, però no tenim cap teatre per aquest tipus d’obres. Aquest Auditori podria tenir una programació molt coberta, no hi hauria cap problema en aquest aspecte. Sabadell té cartellera de sobres, té les eines i el capital humà. Respecte al finançament, partim del que en el seu moment es va pressupostar fa molts anys i l’únic que caldria és actualitzar-ho.
En què consisteix la seva proposta de residències intergeneracionals?
En realitat la paraula residència no és exacta. La idea és tenir un cohousing com hi ha a molts països nòrdics en el qual hi hagi entre 15 i 20 persones convivint, persones amb diferents capacitats i que tenen una assistència tutelada per l’Ajuntament. S’encabiria en un edifici adaptat a les seves necessitats; és a dir, cuina de gas, no, sinó elèctrica; tot a nivell pla, un menjador comunitari de convivència i habitacions individuals. En parlem de set, per disposar d’una per districte. Volem que les persones que es vagin trobant amb un envelliment actiu, ho puguin compartir en la zona on han viscut sempre. En aquest tipus d’hàbitats la gent gran es relaciona amb un grup de joves, en un grup de 15 amb dos o tres joves com a molt que viuen conjuntament.
Es tracta de buscar emplaçaments amb condicions d’habitabilitat per aquest grup de persones amb una tutela constant de l’Ajuntament. Amb això s’impulsaria la prescripció social que estem impulsant en el sud i que volem que es dispari a tota la ciutat. Això es podria complementar a nivell cultural, d’activitat física, de relació humana. Per això caldrien professionals de la sanitat per donar aquesta cobertura. D’aquesta manera es fomenta un envelliment actiu i positiu.
Vostès proposen la municipalització del bosc de Can Deu. Han avaluat el cost d’aquesta adquisició i com es finançaria?
Pel que ens arriba la Fundació de l’Antiga Caixa de Sabadell seria propicia a que es pogués municipalitzar. També és un tema en què ells tampoc poden assumir els costos. Crec que no té que ser un tema costós. Cal protegir el bosc de Can Deu i la millor forma de fer-ho es municipalitzar-ho.
On s’ubicaria l’estació de camions que proposen a les seves propostes programàtiques?
Hem mirat el que tenim en el nostre entorn. He vist com hi ha camions aparcats a molts punts de la ciutat de forma no controlada i ho fan perquè no tenen els mitjans. Cal disposar d’un espai que, més que una estació, seria un parc de serveis per aquests vehicles pesants. Hem anat a Castellar del Vallès on trobes com a mínim 40 vehicles de Transportes Sabadell. És molt trist que els camioners de Sabadell hagin d’anar a Castellar per deixar el vehicle i no existeixi aquest servei a Sabadell. Allò és només un aparcament amb un punt de benzinera econòmica. Això ho podem fer de sobres a Sabadell al polígon de Can Roqueta o Sant Pau de Riu-Sec. Nosaltres faríem una àrea social on tinguessin bugaderia, connexions i una sèrie de serveis.
En que consisteix la Biennal Creativa 4.0 que plantegen al seu programa?
En aquesta proposta es tracta d’unir ciència, cultura, coneixement i moltes coses. Cal potenciar la recerca i el coneixement, la cultura i relacionar-la amb tots els aspectes de la ciutat. Em refereixo a famílies, escoles, entitats de tot tipus. La Biennal ja es fa a Barcelona aquest any. Competir amb Barcelona no és la nostra idea. Barcelona té un món enorme i nosaltres som com un petit districte de Barcelona. Però el que sí tenim molt clar és que podem fer el mateix a la nostra ciutat. Es faria cada dos anys, encara que no en el mateix any que es faci a Barcelona. D’aquesta manera volem donar un caire de lideratge al Vallès. És fonamental que les universitats, les entitats, les empreses, la indústria, la cultura que estan al Vallès treballin conjuntament per tenir aquesta Biennal. Des del Consell de Salut hem fet alguna cosa molt similar amb el Fòrum Salut que ha anat a més. És el mateix model, però ampliat a la creativitat, empresa, cultura, coneixement…A més es farien espectacles, concerts. Tot englobat en el mateix.
Quin és el contingut de les taules de districte que també presenten al seu programa?
Creiem que hi ha coses que s’han de recuperar com ara el Consell de Ciutat, però com Consell de Ciutat 4.0, que des del 2013 no s’ha fet servir per a res. Penso que és un dèficit que hem tingut. Caldrà renovar-lo, però si ja tenim una eina no cal crear nous bolets. Tenim eines que podem utilitzar i actualitzar. Aquí hi hauria una part que serien les taules de districte que vindrien a ser els futurs consells de districte. Creiem que cal activar-los i que siguin realment participatius i no informatius com han estat sempre. I això es podria fer a través del Consell de Ciutat i les taules de districte.
Quines són les seves propostes en relació a la mobilitat en general i la Gran Via en particular?
Tenim molt clar que la Gran Via ha de ser un passeig verd, com a moltes ciutats del món. Ara bé, per que això sigui una realitat, el primer és desencallar el que tenim encallat per falta de valentia política. Em refereixo a la famosa Ronda Nord: la connexió amb Castellar del Vallès. Això afecta al rodal, o al bosc de Can Deu o a Colobrers. Està molt clar que una afectació o altra hi serà. A la zona del bosc de Can Deu hauria de passar per sota del passeig de les Palmeres i desembocar directament a la carretera de Castellar amb el menor impacte possible en l’àmbit natural. Aquí, si la Generalitat s’ha de gastar els diners, que se’ls gasti. Ha de ser una construcció amb la menor afectació amb l’àmbit natural i no s’han de mirar els diners en aquest sentit. Cal que qui lideri l’Ajuntament de Sabadell tingui la capacitat de planificar com volem les rondes a Sabadell, totes; encara que aquesta del nord és la problemàtica i pressionar a la Generalitat per tal que això sigui possible. Això es fonamental que es faci i en els primers sis mesos de mandat, sinó continuarem parlant de la Gran Via durant 10 o 20 anys.
Per altre costat, cal posar traves, dificultar l’accés dels vehicles pesants als entorns de la ciutat com per exemple al carrer Balmes que van a la Fundició Suñer que té uns terrenys a Castellar, cal que incitar que es desplacin. Cal parlar amb les empreses per fer aquests moviments. L’Ajuntament té la capacitat per frenar la mobilitat dels vehicles pesants com a la Gran Via. La solució està en la planificació de les rondes.
Al seu parer quina ha de ser la relació entre la ciutat i l’Aeroport?
L’Aeroport existeix des de fa molts anys. Fer-lo desaparèixer seria trencar amb una cosa que és molt nostra. L’Aeroport de Sabadell s’ha de potenciar. Estem parlant de recerca, d’investigació. Caldria mirar el que s’està fent a l’Aeroport. Hi ha més de 400 famílies treballant. Hi ha gent que treballa en temes mecànics, manteniment. Cal donar sortida a moltes qüestions que aniran sortint amb els avanços tecnològics.
Sabadell té un problema en l’habitatge. Darrerament s’han disparat els preus del lloguer. Quines són les seves propostes en aquesta matèria?
Segons les dades de l’Ajuntament hi ha més de 7.000 vivendes buides. Ens consta entendre que es construeixi de nou quan hi ha tantes vivendes buides. No estem d’acord en crear més bolets quan tens coses que poden funcionar. Creiem en la rehabilitació de les vivendes. Hi ha d’haver-hi construcció, però amb un nivell molt baix. Cal invertir molt, per part de l’Ajuntament, en l’adquisició de vivenda de segona mà, que fomenti la rehabilitació, la creació de llocs de feina. Estem parlant d’entorn, persones i treball, de llocs de feina, de rehabilitar. No es tracta de construir més. Cal cuidar el patrimoni, cal rehabilitar. Quan em referia a les residències intergeneracionals, Sabadell té naus grans que es poden utilitzar per donar aquest format, amb un espai verd, amb pati, amb zones enjardinades, amb espais comunitaris grans i habitacions grans per aquestes persones. Amb la vivenda passa el mateix. Cal aprofitar el que tenim. Si rehabilites vivenda en un període molt curt tindràs un parc d’habitatge molt més gran que si construeixes de nou. Els 352 pisos que vol construir l’Ajuntament estan pensants per al 2026, en aquest període es pot rehabilitar una quantitat molt superior de vivendes.
Des del tancament de la Zona Hermètica, Sabadell no disposa d’una zona d’oci nocturn. Quin és el seu plantejament sobre aquest tema?
Al nostre parer no s’ha de tornar la Zona Hermètica, no volem el model tal i com el teníem. Cal diversificar molt l’oci, el jovent són els primers que demanen la diversificació de l’oci. No li estic parlant únicament de la Zona Hermètica i les grans discoteques, que també les volen. Tenim espais on poden ser-hi perfectament i cal donar ja els trets de sortida. Hem de fomentar l’oci nocturn. Tinc un fill de 21 anys que ha d’anar fora de Sabadell amb els riscos que això comporta, tenen que anar a l’Òpera de Terrassa, a Barcelona, a Granollers, a Mataró…hem de fer que aquestes coses que poden tenir aquí les tinguem. Si apostes per la diversificació no caldria una Zona Hermètica com la que hi havia. Això és fonamental.
Respecte al model de ciutat, quines mesures planteja per revitalitzar econòmicament Sabadell?
Nosaltres aposten pel model 4.0 que no només s’ha de fer servir per la indústria. Certament, també implica a la indústria, perquè estem parlant de la quarta revolució industrial. Si en un primer moment va tenir força la màquina de vapor, després l’electricitat o el treball en cadena, ara té força el coneixement, la recerca. La informació immediata que ens arriba al nostre cervell ens bombardeja. Tot això és molt àgil, molt ràpid i molt dinàmic. Sabadell ha de treballar en aquestes línies. En la línia de la recerca i el coneixement i de com compartir el coneixement i la recerca. Tenim pols interessant per fer això. Per un costat tenim, la UAB, el Taulí amb un Parc de Salut pendent des de fa molts anys, amb una projecció d’investigació biomèdica que es pot enllaçar amb tot el que ens ofereix l’ESDI. Tenim un conjunt de possibilitats molts grans. Aquest ha de ser el futur de Sabadell on el món tèxtil, d’on venim, s’hi pot sentir molt còmode perquè tenim moltes capacitats. De fet, ja s’està fent en països asiàtics i en altres parts del món. Caldria potenciar tot això que enllaça amb això que parlaven de la creativitat de la Biennal. Aquest punt de trobada que es celebraria cada dos anys que ens aniria impulsant de forma continuada. Estem en una societat que avança molt de presa i hem d’agafar aquest ritme que Sabadell ha perdut en els últims anys.
Quants regidors esperen treure en aquestes municipals?
No ho sabem, no som gurus. Tenim un punt de partida que no ens ho posa fàcil, però tenim les idees molt clares. Crec que tenim alguna cosa que no tenen la resta de forces polítiques. Aquell que vulgui liderar la ciutat ha de tenir capacitat de consens i quan escolto a altres formacions diuen: ‘amb els independentistes no farem això’ i els altres: ‘amb els no independentistes no farem això’. Tenen un problema els dos. Hem de tenir aquesta centralitat, aquesta capacitat de liderar conjuntament. Tant si ets d’esquerres com si ets de dretes. Has de pensar en Sabadell, només en Sabadell. Si no comencem a pensar així tindrem un problema.
En cas d’obtenir representació municipal amb quines forces estaria disposat a pactar i amb quines no ho faria mai?
Nosaltres no tenim línies vermelles. Tenim línies de treball. Tot aquell que vulgui treballar amb les nostres línies de treball per a la ciutat, no tindrem problemes. Ara, també està molt clar que hi ha partits com Vox amb el qual dubto que podem tenir línies de treball conjuntes. Nosaltres diem: les persones per davant de tot, les persones en condicions d’igualtat. Això és fonamental. Amb tot aquell que no compleixi això, evidentment, tenim poc a parlar. Amb llocs de treball dignes, amb igualtat i equitat, malament ho tenim amb qui no vulgui parlar d’això. I un entorn de benestar i no ens referim solament al carrer, a l’espai físic, sinó a tot el que envolta les persones. Qui no vulgui treballar aquestes línies, malament. No pactarem amb ell, ni fomentarem que sigui alcalde. Per això diem que som la força idònia en aquest moment per fer aquests equilibris i aquests consensos.
Fotos: David B.
