Celebraré mi muerte, Hourmann

‘Celebraré mi muerte’ a l’Estruch

Quan:
30 gener 2021 @ 20:00 – 21:00
2021-01-30T20:00:00+01:00
2021-01-30T21:00:00+01:00
On:
Ca l'Estruch
Carrer de Sant Isidre
140
Preu:
10 euros
Contacte:
Ajuntament
93 745 31 50

L’actuació Celebraré mi muerte, es troba a càrrec de Marcos Hourmann, producciones del barrio, és una proposta de teatre documental que ens planteja el judici que mai va tenir marcoshourmann, primer metge condemnat a Espanya per practicar la eutanasia. Produït per jordievole i dirigit per Alberto San Juan i Víctor Morilla.

Celebraré mi muerte narra la història del primer metge condemnat a Espanya per practicar l’eutanàsia.
El 28 de març de 2005 la vida del Dr. Marcos Hourmann va canviar per a sempre. De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes poques hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar al doctor que acabés definitivament amb el seu patiment. Amb la seva vida. Marcos, sense
respectar cap protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de Potasi: va morir a l’acte. Denunciat per l’hospital, no per la família de la pacient, Marcos va ser acusat d’homicidi. Un delicte pel qual podia passar 10 anys a la presó. Per evitar-la, va pactar amb Fiscalia i es va declarar culpable. Però a partir d’aquell moment, la seva vida es va convertir en un infern: va perdre la feina, va ser denunciat per la premsa i rebutjat per bona part del sector mèdic.
La història de Marcos Hourmann planteja moltes preguntes sobre la controvertida qüestió de l’eutanàsia, però per entendre el perquè de la seva decisió aquella nit cal també viatjar al seu passat. En el relat de la seva vida descobrirem una personalitat sorprenent i complexa, plena d’ombres i interrogants. La capacitat de Marcos per obrir-se sobre l’escenari acaba convertint la seva història en una mena de thriller, un relat sense respostes fàcils que cada espectador haurà de resoldre.
Un metge declarat culpable d’homicidi, un jurat format per membres del públic i una pantalla de projecció. Aquesta és la posada en escena d’una obra que planteja un debat profund sobre l’eutanàsia.
Marcos no és actor ni vol ser-ho. No es considera un heroi, i reconeix que si hagués sabut tot el que vindria després, no ho hagués fet. Però més de 10 anys després d’aquells fets, encara té la necessitat d’explicar-se. I el seu discurs planteja moltes preguntes:  Què el va impulsar a actuar així aquella nit? Si volem viure bé, Per què no podem morir bé? Una persona pot decidir quan i com morir? Què fariem nosaltres davant l’arribada irreversible de la mort? Si celebrem la vida, És possible també celebrar la mort?
L’obra combina la narració dels fets pels quals el Dr. Hourmann va ser condemnat amb episodis de la seva pròpia vida a la seva Argentina natal. Va poder influir la seva experiència vital en la decisió de practicar l’eutanàsia a una pacient? Nou membres del públic escollits a l’atzar estaran amb ell a l’escenari. Com si fos un documental escenificat en directe, la història del Marcos es representarà davant d’ells. Es convertiran en el jurat popular del judici que mai es va celebrar. I acabaran dictant sentència. La veu d’Alberto San Juan interroga al doctor com si estiguéssim en un judici. Els fets i el passat de Marc es mostren a la pantalla com
si presentéssim les proves i evidències del cas. La fusió de la dramatúrgia de l’Alberto San Juan i la narrativa visual dels creadors de “Salvados” acaben creant un espectacle que podria definir-se com “teatre documental”, però també com un “documental en directe”.