Aleix Gómez és el sabadellenc que ha salvat la selecció espanyola d’handbol als Jocs Olímpics d’enguany: el seu gol de penal va determinar el triomf dels ‘Hispanos’ a Tòquio i dels 33 gols que el combinat espanyol va marcar a l’últim partit contra Egipte, vuit estaven signats per ell. L’extrem dret del Barça ha sigut el màxim golejador de la selecció espanyola, el màxim golejador a l’última Champions, el segon esportista sabadellenc en penjar-se una medalla als JJ.OO i campió d’Europa amb la selecció espanyola d’handbol.
En aquesta entrevista, Gómez explica com ha viscut el seu debut olímpic i quina filosofia segueix en el món esportiu. Es va formar a l’equip sabadellenc OAR Gràcia, però rapidament va escalar fins al màxim nivell: el FC Barcelona. Després de Josep Picó, Aleix Gómez és el segon esportista masculí de la ciutat en aconseguir una medalla a les Olimpíades.
En aquests Jocs, els esportistes sabadellencs heu fet història. Dels quatre atletes que heu viatjat a Tòquio, tres heu tornat amb una medalla olímpica; i, a això, cal tenir en compte que la quarta peça (Albert Beltran) va anar-hi en qualitat de suplent. Què significa per a vostè tenir aquesta insígnia?
Per mi és molt important. Anar a les Olimpíades ja és molt difícil de per si, així que imagina què és aconseguir una medalla. Crec que hem jugat molt bé, que hem fet molt equip i espero poder tornar a viure una experiència així.
Maica Garcia i Judit Forca (waterpolistes del CN Sabadell a la selecció espanyola) ja tenien un peu al podi abans de la final. En el seu cas, però, la medalla olímpica va penjar d’un fil fins a l’últim moment. Després de perdre la semifinal contra Dinamarca, els seus ànims es van decantar cap a l’esperança o cap al pessimisme?
A veure, està clar que tots els equips busquem el màxim premi. Però jo crec que la victòria se l’emporta l’equip que més ràpid es recupera de la caiguda, i nosaltres ho vam saber portar prou bé. Evidentment va ser un cop dur i aquell dia teníem els ànims baixos, però vam pensar que el millor que podíem fer era aixecar-nos i esforçar-nos al màxim per aconseguir el millor resultat possible en el que quedava de Jocs. Ens vam centrar a millorar.
Aquest any s’ha estrenat als Jocs Olímpics. De fet, ha estat la primera oportunitat que ha tingut de fer-ho, ja que en l’última edició (2016), la selecció espanyola d’handbol no va aconseguir el bitllet cap a Rio. Com ha viscut les setmanes prèvies al debut?
Prou bé! Jo no m’acostumo a posar nerviós i el meu objectiu era aportar el màxim de mi a l’equip. Realment no tenia nervis, sinó moltes ganes de sortir a jugar. Portàvem molt temps preparant-nos i hi havia ganes. En Jordi [Jordi Ribera, entrenador de la selecció espanyola masculina d’handbol] em va escollir, va confiar en mi i li estic molt agraït.
Sabia on anava i, per tant, vaig haver d’entrenar dur per estar al nivell. Tenia clar que si guanyàvem, estaria molt bé; que si no, ens hauríem esforçat al màxim, però no hauria pogut ser.
Al començament, els entrenaments eren més físics. Després, ja treballàvem més la tècnica. Però tampoc eren uns entrenaments gaire diferents dels que fem per a un Mundial o un Europeu; el que passa és que els Jocs Olímpics tenen més ‘bombo’ perquè agrupen tots els esports en un mateix espai i temps i només es fan cada quatre anys.
La de Tòquio, però, no és la primera medalla que es penja. Aquest gener va guanyar, també amb la selecció espanyola, la medalla de bronze en el Campionat Mundial d’Handbol Masculí i, l’any passat, va aconseguir l’or al Campionat Europeu.
Sí. Aquesta generació és espectacular i aquesta temporada ha anat molt bé. És una llàstima que Raül Enterríos hagi acabat la seva etapa, és una llegenda de l’handbol.
El seu palmarès comença quan fitxa pel Barça. Abans d’estar en aquest club, però, jugava amb l’OAR Gràcia. Quins van ser els principals reptes que més va percebre en fer aquest salt?
L’OAR és un club que treballa molt bé, però el Barça és un altre nivell: els entrenaments són bastant més durs, té més facilitats perquè no depèn de res més que ell i tenen un servei mèdic òptim. La veritat és que ens tenen molt ben cuidats.
Vostè sempre ha jugat d’extrem i, de fet, sembla que no hi hauria millor posició on col·locar-lo: en el partit contra Egipte, a Tòquio, va encertar vuit dels nou llançaments. En els quarts de final contra Suècia, va disparar vuit dianes. Quins punts forts creu que ha de tenir algú que jugui en aquesta posició?
Saber jugar en el moment important, ser ràpid de cames i conèixer bé el terreny de joc. Cal molta rapidesa i decisió en cada jugada, però també és cert que, per més aptitud que pugui tenir un jugador, cal entrenar i treballar-ho molt.
Molts d’ells són a set metres. Al Campionat d’Europa 2020, per exemple, ho va intentar tres vegades des d’aquesta distància i les va encertar totes. Es pot saber quin és el seu truc?
No cap. No tinc cap truc ni cap tècnica concreta. Vosaltres veieu els partits, però darrere un gol potser hi ha 200 tirs als ‘entrenos’. Entrenem cada dia, excepte el diumenge que tenim festa o tornem d’un partit. Depèn de la temporada entrenem més hores o a més intensitat: si és una època on tenim molts partits, entrenem menys, potser una hora i pico. Si no, unes dues hores perquè no anem tan cansats.
Aquesta temporada ha sigut excel·lent: 61 partits, 61 victòries; i sis dels sis títols disputats. Quines expectatives té posades en la 2021-22?
A mi em sembla que haurien de ser les mateixes que per aquesta: anar a guanyar-ho tot. Entrenar, fer equip i intentar arribar al màxim.
Fa 12 anys que està al Barça i d’aquí a un any i escaig se li acaba el contracte. Té previst seguir renovant al club blaugrana a llarg termini o, si hi hagués la possibilitat, provaria altres oportunitats?
A veure, la intenció és quedar-me el màxim temps possible al Barça. És casa meva, ja no sé ni quants anys fa que estic amb ells, i a més, crec que és el millor club on podria estar: hi ha molt nivell, companys boníssims, és molt gran… Hi estic molt bé i, de moment, no em plantejo marxar.
De moment es dedica exclusivament a l’handbol, però té pensat què farà quan acabi la carrera esportiva?
Ara estic cursant la carrera Estudi de mercat. Quan acabi la carrera esportiva buscaré feina d’això.
Foto portada: el jugador d’handbol Aleix Gómez, a Tòquio.
