Un dels pesos més pesants al Campionat d’Espanya Màster 50 de Culturisme és el sabadellenc Álvaro Magaña. El passat 14 d’octubre va recollir el títol de campió a València i és així com el seu palmarès va guanyant múscul. Té 50 anys, però només en fa cinc que va ser proclamat tricampió del món en culturisme i el cap de setmana que ve pot classificar-se de nou a la selecció espanyola. Magaña prepara el Mundial de Praga, que se celebrarà el 19 de novembre, amb un temps rècord i compaginant els entrenaments amb la poesia i el seu negoci.
Álvaro Magaña és un sabadellenc nascut l’any 1972 que es dedica en cos i ànima al culturisme des dels 16 anys. No competia des del 2017, però fa dos caps de setmana que es va alçar com el campió d’Espanya de Màster 50 i, el que ve, diumenge 6 de novembre, anirà a Còrdova per classificar-se i tornar a un Mundial de culturisme natural. En aquesta entrevista Magaña explica què l’ha impulsat a tornar i, també, les noves aficions que té, com la poesia.
L’any 2017 es proclamava tricampió de món en culturisme natural i fa un parell de setmanes recollia el títol de campió nacional en Màster 50. Els anys no passen per vostè?
Al final, la clau està en el dia a dia. Fa molts anys que practico aquest esport i, per mi, això és la vida . El culturisme és el que em dona la motivació i les ganes de seguir. Forma part de la meva vida quotidiana.
L’últim campionat que vaig fer va ser al 2017 i aleshores vaig dir que quan fes 50 anys tornaria. El 4 d’octubre en vaig fer 50 i el campionat va ser el 14… allá que voy.
Durant aquests anys sí que he afluixat una mica pel tema de les lesions, però quan vaig inscriure’m al campionat, a l’agost, vaig prémer l’accelerador de valent. Han estat dos mesos i mig entrenant dues hores i mitja cada dia, sense descans. La setmana vinent vaig a la preselecció de Campionat del Món i aquest seria el meu quart mundial.
Tenint en compte que ha estat cinc anys apartat dels campionats i que, com comentava ara vostè, ha afluixat una mica el ritme, com afronta la prova de la setmana que ve?
L’he adaptat una mica en comparació amb els anteriors mundials. Són cinc anys més i el cos no funciona igual. Abans descansava més i ara entreno cada dia. Ja no treballo tant la força, sinó que equilibro més entre força i resistència.
Al final, no és aixecar pes o moure molts quilos, sinó saber adaptar-te a l’edat que tens. Jo ja fa molts anys que em conec i sé les lesions que tinc per poder seguir sense problemes o haver-ho de deixar.
Però no només són importants els ‘entrenos’, sinó que també és molt important menjar molt bé. Jo intento mantenir-me bé durant tot l’any i per això no ha estat un problema anar a València [on s’ha disputat el Campionat d’Espanya]. M’he preparat la competició en dos mesos i poc quan hi ha persones que estan un any entrenant.
Lesions?
Bé, sobretot a nivell d’articulacions: cervicals, espatlles… A nivell muscular estic bé. No estic lesionat, però sí que el fet d’haver fet esport tota la vida fa que estigui més desgastat. Havia estat corredor de 100 metres a la JAS i ara fa 27 anys que estic a tope amb el gimnàs. I d’aquí al culturisme.
Per tant, les expectatives són bones?
Sí, jo diria que sí. Crec que tinc possibilitats d’anar al Mundial; al final he estat campió del món tres vegades. Però també és cert que, a vegades, quan vas a competir pots tenir sort perquè aquell dia no tens el rival que et pot fer ombra. Còrdova serà més difícil que València perquè hi ha més nivell i perquè competiré amb els professionals, però sóc una persona molt positiva i sempre vaig a guanyar.
Sempre ha compaginat aquesta disciplina amb altres feines. Primer va tenir un gimnàs a Sol i Padrís i ara, una botiga sobre nutrició i entrenament personal, Training.
Ara amb la botiga, que tinc des del 2010, no em suposa cap esforç extra. Aquí treballo temes molt relacionats al que jo faig; no només esports de resistència, sinó també nutrició esportiva. Jo entreno a primera hora de matí, a les 7-7:30 h, i em permet tenir un horari normal. Temps per mi, per la meva feina i la meva família. Per mi, competir no varia molt el meu dia a dia.
En canvi, el gimnàs em donava més feina perquè té moltes més seccions a cobrir. A una botiga, quan tanques, tanques. En canvi, en un gimnàs tanques, però no saps ben bé què passarà demà: si vindran tots els monitors, organitzar les classes dirigides, hi ha molt personal… No té res a veure.
Veig que té proteïna en pols i begudes energètiques. És recomanable el seu ús?
Sí. La suplementació esportiva no és per deixar de banda l’alimentació, sinó que aporta allò que no s’aconsegueix amb l’alimentació. Els esportistes tenen uns requisits nutricionals molt diferents als d’una persona normal. La suplementació ajuda a la recuperació muscular: una persona amb un esforç físic intens, potser té carències amb una alimentació normal i necessita vitamines, minerals, proteïnes… De fet, les persones grans que tenen atròfia muscular prenen proteïnes. No porten res perjudicial, estan fetes amb sèrum de llet i el que fa és arribar al teixit muscular de manera més ràpida. La pot prendre tothom. De fet, jo treballo amb nens de l’Escola Santa Clara que prenen proteïnes amb 14 anys.
Vostè sempre ha recalcat que es dedica al culturisme ‘natural’; és a dir, aquell on es garanteix els controls antidopatge. Per què aquesta insistència en ressaltar-ho?
Perquè hi ha altres federacions on no sempre es fan controls. No és que estigui permès el ‘doping’, però no està tan controlat, diguem. En canvi, aquí sí. En principi, en aquestes modalitats premien més la imatge o l’espectacle i no tant la salut. Des de fa anys que s’estan creant federacions ‘naturals’ i molts esportistes estan derivant cap aquí perquè entenen l’esport com un sinònim de salut. Ara s’està enfocant més a un tipus de pràctica més legal.
A tot això, vostè també ha publicat un poemari aquest febrer. D’on li ve la vocació per la poesia?
Doncs mira, va néixer de casualitat. Sempre m’ha agradat escriure reflexions i sentiments; als meus comptes d’Instagram sempre deixava alguna frase motivadora. I això de la poesia va néixer d’una relació que vaig tenir amb una noia que em va animar a escriure poesia.
Vaig obrir un compte a Instagram, Verso y fuerza, en paral·lel al meu personal, i al cap de tres mesos una editorial em va contactar per dir-me que li agradava el que escrivia i que volia publicar-me.
Em vaig quedar molt sobtat perquè tothom, quan comença a escriure, acostuma a autopublicar. Truques a impremta, pagues i et publiquen. Però ells van apostar per mi, els vaig agradar i vaig recopilar tots els poemes que tenia per escriure una història d’amor, que es Mi tu i yo.
Manté aquest hàbit d’escriure poesia?
Sí. Ha estat un any molt rodó, tant en això com en el vessant esportiu. Jo crec que a l’editorial li va agradar el fet de desmuntar estereotips: tinc una imatge d’esportista, de persona forta, però que té un interior sensible. Hem d’entendre això: que a les persones les has de conèixer més enllà de l’aparença. Ara estic molt motivat amb la poesia; és el primer que faig quan em llevo. M’apassiona tant com entrenar i m’agradaria publicar un segon llibre l’any que ve. També de poesia.
Més info:
Foto portada: Álvaro Magaña, tricampió de culturisme, al Campionat d’Espanya. Autor: cedida.
