Unes 8.000 persones correran aquest diumenge la Mitja Marató de Granollers, al Vallès Oriental. Una prova referent en el calendari atlètic català. Entre els participants, alguns d’especials, com mitja dotzena de persones invidents, que necessiten un guia. El sabadellenc Miquel Moreno porta set maratons i més de 50 mitges fent de guia. Aquesta és la seva història, publicada originalment a Som Granollers.
El sabadellenc Miquel Moreno ja havia baixat quatre vegades de les tres hores a la marató –el seu rècord personal és dues hores 56 minuts– i havia fet 1h22′ en una mitja [marató]. Així que la satisfacció de les marques personals estava assolida quan en Miquel Moreno (Grenoble, 1962) es va trobar amb el Jaume Bajo al fòrum d’internet Corredors.cat. Bajo, cec de naixement, hi buscava algú que l’acompanyés en les curses que pretenia fer i a Moreno l’aventura li va semblar una excel·lent manera de trobar un al·licient més en el fet de córrer.
La primera experiència junts va ser el 2013 a la cursa de Canovelles, que va transcórrer per muntanya. “El Jaume va acabar molt content perquè no vam caure cap vegada”, explica el Miquel.
“A la muntanya correm agafats en una barra –per asfalt i pista és suficient amb una cinta– i és molt complex i perillós. Les trialeres són un maldecap, m’haig de comportar com un copilot de ral·lis i, de vegades, he de donar tanta quantitat d’informació que em quedo bloquejat. En canvi, per asfalt és molt més senzill”, detalla.
De fet, la majoria de curses en què han participat des d’aleshores han estat en aquest terreny. L’última gran prova que van córrer plegats va ser la Marató de València al desembre i enguany també provaran sort a la de Barcelona i a la de Sevilla. Però, abans, agafaran la forma física a base de mitges com la de Granollers d’aquest diumenge. “Utilitzem les mitges com a entrenament per a les maratons”, diuen.
El Jaume no entrena entre setmana perquè la seva feina com a venedor de cupons li treu molt temps. Només fa spinning als matins. Per això s’apunta a totes les curses del cap de setmana, siguin curtes o llargues. En pot arribar a fer tres entre dissabte i diumenge”, relata Moreno, qui és guia oficial de l’ONCE i president de la secció d’atletisme del Club Natació Sabadell.
Jaume Bajo, de 47 anys, no serà l’única persona cega que participarà en la Mitja Marató de Granollers aquest diumenge, a la que s’han inscrit unes 8.000 persones. També ho faran el Teo Marcos –qui només fa tres anys que corre i practica dansa–, el José Luis Tovar, El Cani –plata en els 400 metres T11 als Jocs Paralímpics d’Atlanta–, i el Jorge Mendoza, tots ells amb més de 40 anys. En la distància dels 10 quilòmetres hi prendran part Rosalía Lázaro –amb cinc paraolimpíades i tres medalles en longitud, una d’elles l’or de Sydney, a la seva esquena– i María Monterde.
“Si un cec vol córrer necessita un guia. La nostra funció no és marcar un ritme, simplement consisteix a acompanyar. Si hem d’anar caminant, caminem. Malgrat que amb el Jaume, amb qui porto set maratons i més de 50 mitges, ja ens coneixem i li marco una mica el ritme perquè forci una mica més. Però no has de fer la teva cursa, sinó que has de fer la seva. No el pots deixar sol”, diu Miquel Moreno.
En els últims 17 anys Moreno ha fet 37 maratons i aquesta serà la seva setena participació en la Mitja.
El Rubén Moreno, hereu d’afició
En l’edició del 2017 van córrer el Jaume i el Teo. El Jaume anava amb el Miquel i el Teo amb un altre guia que es va lesionar a l’altura de la Garriga. “Aleshores, vaig sentir com el Teo em cridava perquè l’ajudés a continuar. I des d’allà fins a Granollers vaig anar amb un agafat de cada braç. A l’arribada estava totalment esgotat”, explica amb un somriure de satisfacció. “Va haver-hi atletes que es van oferir per acompanyar-lo, però no me’n vaig refiar”.
“Fer de guia no és una cosa senzilla. La compenetració que tinc amb ells no s’aconsegueix amb ningú altre en un sol dia”, afegeix. El 2 de febrer el Teo anirà acompanyat del Rubén, el fill del Miquel, amb qui ja ha provat en altres curses amb un resultat satisfactori. “Té ganes de seguir els meus passos. És molt gratificant arribar a la meta amb ells i s’ha creat una amistat molt bonica entre tots nosaltres”.
En el punt de mira hi ha l’objectiu de fer junts les maratons de París i Londres. De capacitats físiques van sobrats. El Jaume, per exemple, va completar 140 quilòmetres en les 24 hores d’ultrafons en pista de Can Dragó que es van disputar el cap de setmana del 13 de desembre.
Aquest article s’ha publicat originalment al digital Som Granollers. El podeu consultar en la versió original al següent enllaç: Córrer la Mitja a les fosques.
