Carla Domínguez és una esportista de la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS) que trepitja ben fort: fa un any que es dedica a l’atletisme i ja s’ha convertit en la campiona d’Europa, d’Espanya i gairebé del món en els 5.000 metres llisos. Abans d’arrasar en aquest sector, l’egarenca també es va endur l’or al campionat d’Europa de Duatló 2020 i al campionat estatal de Triatló 2019.
No hi ha qui pari a Carla Domínguez, però en aquesta entrevista la jove atleta es para a reflexionar sobre les seves fites al món de l’esport. Enguany comença una nova etapa, la universitat i Domínguez mira enrere per valorar una adolescència repleta de marques, suor i emocions. També avança quines previsions té en un futur no molt llunyà.
Fa poc més d’un any que ha entrat al món de l’atletisme i ja té un palmarès d’infart. Quan va iniciar-se en el món de l’esport, s’imaginava arribar tan lluny?
Per res m’esperava arribar fins on he arribat a dia d’avui. Vaig començar a fer esport perquè m’agradava, igual que anar a competicions, i així també coneixia a gent. Gaudir tant de l’esport fa que cada dia vulguis donar una mica més de tu mateix i veure que tot l’esforç té recompensa. És la millor sensació que existeix.
Aquest any s’ha proclamat campiona d’Espanya tant als 5.000 com als 3.000 metres llisos. En aquesta última categoria, també ho ha fet tant en pista coberta com a l’aire lliure. Com l’influeix l’espai a l’hora de competir? Se sent més còmoda en una de les dues modalitats?
Tant a pista coberta com a l’aire lliure em sento còmoda, no deixa de ser una pista. Això sí, diria que m’agrada més pista coberta perquè en ser més petita noto més els ànims de la gent.
En ‘cross’ també ha estat la més ràpida d’Espanya, però la dificultat és molt major. Acostuma a entrenar fora dels centres esportius?
Si, de fet només entreno en camins de sorra menys un dia a la setmana que vaig a pistes. Ara m’entrena l’Albert Parreño [entrenador de la Federació Espanyola i Catalana de Triatló] i depèn de cada dia, però normalment no baixa de dues hores al dia.
En el campionat mundial d’atletisme sub-20, celebrat la setmana passada [l’entrevista es va fer a finals d’agost], se li afegia la dificultat de l’altitud: Nairobi està a 1.795 metres. Tot i això, va quedar cinquena i va aconseguir la millor posició (i marca) d’una atleta espanyola al Campionat Mundial.
No va ser la meva millor marca, però tot i això estic molt contenta amb el temps. Era una cursa on es buscava la posició i no el temps, i la meva capacitat de gestionar la cursa i veure com vaig evolucionar a poc a poc fa que vegi que amb paciència els resultats arriben.
I què va sentir quan, en quedar desqualificades dues atletes, vostè va escalar fins a la tercera posició? Va ser dur que li fiquessin el caramelet del bronze a la boca i després li traguessin?
La veritat és que sí, perquè al final és una il·lusió que em va durar més d’una hora, acompanyada d’incertesa. Crec que hagués estat més contenta amb la competició si no m’haguessin creat aquesta falsa il·lusió que em va xafar una mica el meu resultat (amb el que ja estava contenta).
I quan hores abans de viatjar cap a Letònia per debutar en la seva primera Copa d’Europa, ara fa un any, es va lesionar i va haver de renunciar a la competició? Cop dur aquest.
El dia abans de viatjar, quan em vaig lesionar, crec que van ser les pitjors 24 hores que he passat mai. Després d’una difícil decisió vaig viatjar fins a Riga per si hi havia la mínima probabilitat que no em fes mal. Després de molts plors i impotència no vaig poder competir i vaig haver d’estar un mes parada per complert. Tot i això va ser una experiència més que m’emporto a la butxaca i que no canviaria per res.
Fins fa un any, prioritzava el triatló. Per què va fer aquest canvi cap a l’atletisme?
Perquè aquest any coincidia el Mundial i l’Europeu de l’atletisme i em vaig proposar ser internacional en atletisme també. Com sempre, he gaudit tant amb la gent com amb les competicions.
Què li resulta més dur: el triatló o l’atletisme?
Jo diria que, per entrenar, el triatló perquè has de dedicar-li més hores. Tot i que cada un té les seves dificultats, l’atletisme és un esport molt sacrificat i no sempre surten els ‘entrenos’ com tens pensat; per això sempre s’ha de tenir paciència. En el triatló s’ha de tenir molt temps per entrenar, ja que al final has de nedar pràcticament cada dia i combinar-ho amb la bici o amb córrer.
Pel que fa a la pressió o exigència de cada prova, podria dir que és la mateixa, tot i que ara que he competit tant, sé gestionar molt bé aquestes emocions i crec que m’agrada tant competir que en poques ocasions estic nerviosa.
En aquell camp, també va deixar una bona empremta: campiona d’Espanya tant en duatló (2020) com en triatló (2019). Què la va dur a inscriure’s en triatlons amb només 12 anys?
Un aquatló a Terrassa. Després d’haver estat a un campus d’estiu de cross, em va cridar l’atenció i a partir d’allà em vaig iniciar en aquest món.
S’ha plantejat competir en altres esports més endavant, com la natació o el ciclisme (presents també als triatlons)?
No. Mai m’ho he plantejat i no crec que competeixi en aquests esports.
En una setmana comença la universitat. Què l’ha dut a estudiar medicina?
És el meu somni des de petita. Tinc moltes ganes de començar aquesta nova experiència a l’Autònoma.
Creu que s’ho podrà compaginar bé amb l’esport d’elit?
Sé que serà dur, però crec que me’n puc sortir.
I si, en un futur, hagués d’escollir entre l’esport o la medicina… què escolliria?
Tinc clar que no viure de l’esport, així que triaria la medicina.
Dels 12 als 18 sumant títols al seu palmarès i, evidentment, entrenant dur per aconseguir-ho. Té la sensació que l’esport li ha robat part de la seva adolescència?
Al contrari. L’esport m’ha donat l’adolescència, les amistats, els viatges, les competicions, les festes després de les competicions són el millor que m’ha donat l’esport.
I la Covid?
La covid va ser una època dura per mi i per tothom, tot i així poder sortir a poc a poc, competir i tornar a la “normalitat” després d’aquest caos ha fet que valori més tot el que tenim.
Foto portada: Carla Domínguez al Mundial sub-20 d’Atletisme, agost 2021. Autor: cedida.
