Mustapha Lourchit (Casablanca, Marroc) porta 30 anys vivint a Sabadell des que va arribar a Espanya, primer com a atleta i després com a entrenador, entre altres, de Miguel Quesada – doble olímpic- i Elena Congost -plata als Jocs Paralímpics de Londres 2012-.
Ell és un dels 6.000 marroquins que viuen a Sabadell i en aquesta entrevista parlem del seu país, de Sabadell amb les grans instal·lacions i també la historia que va passar darrera del rècord del mon de Genzebe Dibaba. També dona consells sobre la preparació física.
Com va ser la seva arribada a Espanya?
Era l’any 1991 jo tenia 19 anys i veníem a córrer a Espanya. Vam fitxar pel club Chapín de Jerez i al 92 entrenàvem al CN Poble Nou en l’any de Barcelona’92 amb un grup d’atletes que fèiem 800 i 1.500 metres. De seguida em va recomanar venir a viure a Sabadell perquè hi havia llocs per entrenar per Togores i Can Deu i també que canviés a curses de mitja marató perquè es guanyaven més diners a les diferents curses, ja que tenien un fix econòmic.
Quins eren els seus ídols?
Said Aouita per ser del meu país i Haile Gebrasselasie per tot. Com a marroquí va ser el primer ídol amb l’or als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 on també Nawal El Moutawakel va ser la primera atleta africana en guanyar un or i després Brahim Botayeb, or a Seul 88 amb noms de gran qualitat més tard amb els anglesos Sebastian Coe, Steve Ovett, Steve Cram més Morceli, Abdi Bile i fins a arribar a Hicham El Gerrouj. Molt nivell.
Com passa d’atleta a entrenador?
Jo vaig estudiar Educació Física i vaig començar a ajudar en els entrenaments a Miquel Quesada en coses tècniques. L’any 2002 vam pujar per primer cop a fer entrenaments en alçada a Font Romeu i poc després va baixar la seva marca. Va ser l’inici de la seva carrera.
Que pensa de la figura de Miguel Quesada?
Un lluitador amb molta força i picardia. Ja saps que va començar a jugar a futbol al Mercantil i en l’atletisme va ser doble olímpic i va estar entre els millors en una època on hi havia una gran col·lecció d’atletes a Soria des de l’època de Fermín Cacho, Abel Antón, Roberto Parra o Reyes Estévez. Sabadell li deu un reconeixement a Miguel Quesada.
Una atleta teva, Elena Congost, va ser plata als Jocs Paralímpics de Londres. L’èxit més gran?
Sempre que hi ha medalles als Jocs es dimensiona tot. Jo vaig entrenar al CAR de Sant Cugat durant nou anys (2006-2015) i vaig ajudar a l’Elena reforçant els punts forts i deixant enrere els febles. Amb més confiança podria haver aconseguit la medalla d’or. És molt important l’aspecte psicològic. També entrenava a Francisco Roldán i Víctor Montaner entre altres.
Tres dècades a Sabadell i mai ha entrenat a la Joventut Atlètica Sabadell. Per què?
Així és. Ara entreno a Terrassa i cal dir a favor de Sabadell tot el que té. Tenim la pista coberta, una gran pista exterior i és un luxe pels atletes i almenys en el passat estava molt recolzat per l’ajuntament, ara no sé com està. En canvi, a Terrassa no tenim ajudes de l’ajuntament.
A Sabadell, hi ha 6.000 marroquins. Com va viure el terratrèmol del passat estiu?
Soc de Casablanca que és lluny d’on va passar. Va ser molt dur en una zona de molta pobresa i en un lloc on no hi ha carreteres ni infraestructures. Va haver-hi molt moviment de la gent que viu fora del país i també a Espanya. Una altra cosa és el que pensen sobre la França de Macron. També des de Marroc el missatge és que no necessitaven ajuda exterior.
Com va viure el boom del rècord del món de Genzebe Dibaba a Sabadell?
Ella és un exemple com una de les millors atletes del món que entrenava a Sabadell i va aconseguir el rècord mundial. Una persona molt humil. Un exemple pels atletes joves.
També Sabadell va ser notícia per la detenció del seu entrenador, Jama Aden, amb un escàndol de dopatge.
Fa poc s’ha fet el judici després de molts anys i han sortit innocents i en llibertat. L’enveja és molt dolenta. Van treure coses on no hi havia. Van tacar el seu nom carregant amb la culpa i tot el que va sortir als mitjans i a les xarxes socials.
Quins atletes ens hem de fixar dels que entrena amb opcions de ser als Jocs de París?
Tinc a Douae Ouboukir i Mohamed El Ghazouani (marató), Youssef Taoussi (1.500), Soufian Abrouk (10.000) i també Adriá boyano campió d’Espanya de Cross sub16 que tenen opcions.
Per últim, què recomana a un noi o una noia que volen fer atletes?
Depèn de l’edat. Primer a l’escola, després les diferents etapes amb entrenadors preparats. Cada etapa té un punt sensible. No només és córrer, sinó també altres qualitats fins a agafar un alt rendiment. El que mai s’ha de fer és entrenar els nois com si fossin adults. Jo em dedico a la preparació física, no només d’atletes sinó també de futbolistes. L’important és preparar a la gent per millorar la seva salut fent esport.
Foto portada: Mustaphá Lourchit porta 30 anys a Sabadell. Autor: Jordi M.
