Cristóbal Casado és el president d’Aristoi Academy. Un club diferent que va néixer el febrer de 2017 i que en cinc anys ha creat al barri de Can Puiggener “un projecte social que té el futbol com a excusa”. Així s’expressa Casado, que va estar set anys al CE Mercantil i va arribar al més alt com a director esportiu del RCD Espanyol. Després ha creat un projecte de valors, ensenyança i integració en un club amb 210 jugadors de quatre continents i nou nacionalitats.
El professor Casado, sabadellenc del barri de Cifuentes, va ser jugador de futbol base del Sabadell i en aquesta entrevista ens parla de futbol en totes les seves vessants i dels valors que vol inculcar al seu club.
Que és Aristoi Football Academy?
És un projecte social que té el futbol com a excusa o si vols el futbol és una excusa per fer un projecte social a un barri com és Can Puiggener. Fa cinc anys que va començar i el balanç que fem és molt positiu.
Vas arribar al més alt i sempre vinculat al futbol formatiu.
Porto molts anys en això del futbol. Vaig estar set anys portant la direcció esportiva del Club Esportiu Mercantil. Després vaig tenir la sort de treballar una temporada professionalment pel RCD Espanyol.
Com valores aquella temporada 2012-13 al RCD Espanyol?
Va ser una experiència molt gratificant i valuosa, però alhora també va ser molt dura. Em va fer reflexionar molt sobre el món del futbol professional i tot el que hi ha al voltant d’un club de Primera Divisió. Hi ha molts interessos de tota mena: esportius i econòmics. Gestionava el futbol base fins al segon equip. Recordo Iago Indias, que ara és al Sabadell; Joan Jordan que és al Sevilla o Edgar Badia a l’Elx. Em va tocar estar en un moment molt convuls amb Ramón Condal (E.P.R.) deixant la presidència i Dani Sánchez-Llibre que ja estava més retirat. Van haver-hi eleccions i el nou president va posar a un exjugador a portar el futbol base i vaig haver de marxar.
I de l’Espanyol a… Aristoi.
Em va fer pensar molt aquella experiència. Ja havia tocat sostre portant un equip de Primera Divisió. Llavors en va sorgir la idea de….perquè no fer coses des de la meva ciutat des d’una perspectiva sense ànim de lucre? un projecte pels que no tenen tantes coses i poder aportar els meus coneixements durant anys. Així vaig convèncer un grup de persones i va néixer Aristoi Academy.
Com vau arribar a Can Puiggener?
Vam demanar el 2017 una reunió a l’Ajuntament, sol·licitant incorporant-nos a una de les instal·lacions amb baixa ocupació de la ciutat. El Municipal de Can Puiggener era l’ideal perquè en aquell moment, el Llano no tenia futbol base i només l’amateur. Can Puiggener és un barri amb una situació socioeconòmica difícil i la nostra idea era fer un projecte que involucrés a tot el barri i que els nanos no haguessin de marxar fora del barri a jugar. Vam parlar amb el llavors president del Llano, Antonio Rocha, i ens va ajudar en aquell moment per iniciar el projecte.
Com van ser els inicis?
La temporada 2017-18 només teníem dos equips de futbol 7 amb una vintena de jugadors. Començàvem de zero i a poc a poc van arribar els primers fruits. Va ser un treball intens per fer nos conèixer al barri i agafar la confiança de tota la gent.
Quants equips teniu ara?
Ara som 14 equips i 210 jugadors. Tenim tota l’escola des de debutants de quatre i cinc anys, prebenjamins de 6 i 7, benjamí de vuit i nou fins a l’amateur. La nostra idea inicial no era tenir amateur, però va néixer com a sortida dels jugadors juvenils que acabaven la seva etapa i funciona de manera autònoma. També tenim dos equips femenins.
En un moment que el futbol femení ha donat un pas endavant, com és la vostra aposta?
Ens ha costat molt crear equips femenins, però el resultat és magnífic. La immensa majoria de població que hi ha al barri és d’origen musulmà i les famílies són molt protectores. Fins que no ens han conegut no han agafat confiança. Quan han vist que tot funcionava correctament han confiat en nosaltres. Ens ha costat tres anys però ara està funcionant molt bé. Estem molt esperançats. Tenim l’equip femení cadet i les germanes petites hi juguen a l’equip benjamí-aleví de nova creació.
Ja sou un més d’un barri pel que veig ara amb molt moviment.
Així és i hem pogut comprovar totes les coses que es fan al barri. Sabadell desconeix tot el que es fa a Can Puiggener. El centre cívic funciona molt bé, hi ha molta activitat. Tot plegat la nostra proposta futbolística és una proposta social. I així estem fent xarxa al barri amb el grup d’esplai La Baldufa, l’Associació de Veïns etc.. A Aristoi tenim nou nacionalitats diferents, amb families de quatre continents i amb una gran diversitat ètnica i religiosa. Som un crisol de cultures. La primera migració al Pla de Can Puiggener – després Llano – va ser de la resta d’Espanya i ara és de la resta del món.
Veig que tots els nanos porten al seu xandall el seu nom. Em fa la impressió que cuideu molt els detalls, no?
Per nosaltres és molt important que els nois i noies vegin que competeixen d’igual manera que la resta de clubs de la ciutat, i així és. No som el veí que té menys recursos sinó que tenim igual que tots els equips de Sabadell. Ens alegra molt veure per tot el barri els nanos amb el xandall d’Aristoi. Fem barri. El 98 per cent dels 210 jugadors que tenim són de Can Puiggener. Això és molt gratificant ja que ara els nanos no marxen del barri per fer esport. També treballem l’autoestima. Moltes famílies per fer front a la quota demanen beques socials i els ajudem.
La vostra proposta és de valors en un món de futbol ple de taurons com diu el teu amic Jordi Grané, president del CE Mercantil.
Ja ens hem trobat que altres equips han agafat jugadors nostres, però és normal en el futbol. La majoria dels nostres equips formen part del Consell Esportiu i de l’AEFS. Això ja indica que el nostre objectiu no és la competició. Tenim pocs equips federats. El nostre èxit és social, atendre a més nanos a Can Puiggener i no assolir ascensos.
Com veus el futbol de Sabadell?
La paraula seria, preocupant. Traient el Sabadell que és el punt que ens uneix a tots i veient que s’estan fent bé les coses, la situació de la resta és preocupant. Hi ha un salt molt gran entre el primer equip de la ciutat i la resta. Hem patit un retrocés a escala amateur i formativa. M’agradaria que els equips amateurs tinguessin una millor estructura.
I per acabar com veus Cifuentes, el barri de les teves arrels?
Quan passo a veure la familia em queda una sensació rara. Fa 30-40 anys jugàvem al carrer. Hi havia el camp de l’Artesanos i tot això ha desaparegut absolutament. On juguen els nens ara? No hi ha cap instal·lació esportiva al barri. En canvi, a Can Puiggener per exemple hi ha camp de futbol i es veu molt moviment i hi ha partits a la plaça. És una situació preocupant i veig com el meu barri està envellint.
Seria qüestió de trobar un projecte per reflotar aquell Artesanos o Cifuentes Dinamita.
Foto portada: Cristóbal Casado, president d’Aristoi Academy. Autor: David Chao
