Foto de portada: Martínez, Pérez, Cortés i Perera, en la prèvia del derbi lliguer. Autora: Dihör

El derbi Terrassa-Sabadell a la Copa Catalunya té un balanç de triple empat

Text publicat originalment a MónTerrassa

Aquesta temporada han tornat a jugar el Terrassa FC i el CE Sabadell. Feia 14 anys que no hi havia un derbi. Amb el descens de l’equip arlequinat la temporada passada a 2a RFEF, enguany es tornarien a trobar cara a cara. Només un mes després del matx a la Nova Creu Alta de Sabadell que va acabar en empat a zero, tornem a tenir un altre derbi. El primer enfrontament va ser el passat 8 de desembre a l’estadi de la Nova Creu Alta.

El segon enfrontament estava previst pel 20 d’abril del 2025, a l’Estadi Olímpic, però abans, es tornaran a trobar, també a Terrassa avui 15 de gener a les vuit del vespre, en una eliminatòria a partit únic dels vuitens de final de la Copa Catalunya, després que els arlequinats eliminessin al Lleida i els vermells a l’Europa. Amb només 40 dies de diferència ja s’hauran jugat dos derbis després de gairebé 14 anys sense disputar-se’n cap.

Al llarg de la història hi ha hagut 77 enfrontaments oficials entre ambdós equips. El Sabadell és el guanyador amb 34 victòries, mentre que el Terrassa n’ha guanyat 22. La resta d’enfrontaments, 21 partits han acabat en empat.

A la Copa Catalunya els dos equips només s’ha enfrontat 6 vegades

A la Copa Catalunya els dos equips només s’ha enfrontat 6 vegades i el balanç és de triple empat: 2 victòries, 2 empats i 2 derrotes per cada equip. Si ho mirem a escala general de títols per equip, el Terrassa té 4 copes (1925, 1936, 2002 i 2003) i el Sabadell només 1 (2016).

La primera vegada que es van enfrontar tots dos equips a la Copa Catalunya va ser la temporada 1925-1926. La competició es disputà en forma de lligueta amb set equips, tots contra tots, a una volta i disputant-se els partits en camp neutral. A més dels dos equips del Vallès hi van jugar el RCD Espanyol, Martinenc FC, Gràcia FC, CE Europa i la UE Sants.

Ustrell, en una disputa durant el primer acte. Autora: Dihör
Ustrell, en una disputa durant el primer acte. Autora: Dihör

Aquella competició havia nascut arran de la sanció que havia patit el FC Barcelona per la clausura del camp de les Corts, com a càstig per haver estat xiulat l’himne d’Espanya per la seva afició, en el partit en homenatge a l’Orfeó Català, entre el Barça i el CE Júpiter. Com que el Barça no podia usar el seu camp, els clubs catalans van decidir ajornar l’inici del Campionat de Catalunya fins que la sanció hagués expirat. Durant aquest temps, la Federació Catalana va organitzar un torneig anomenat Copa Catalunya en què prengueren part tots els clubs de primera categoria, excepte el Barça.

En la darrera jornada d’aquell campionat, el Terrassa anava líder i havia de jugar contra el Sabadell. Si guanyava es proclamaria campió. Els terrassencs van guanyar els sabadellencs per dos gols a zero i aquest fet va donar el títol al Terrassa FC. Aquell partit es va jugar al camp del CE Europa el 6 de desembre de 1925 i els egarencs van jugar de locals. 

Pel Diari de Sabadell no va guanyar el Terrassa perquè jugués millor, sinó perquè el Sabadell no va oposar resistència. En canvi, per la de Terrassa, per fi arribava una victòria egarenca contra el màxim rival, ja que era la primera vegada en què el Terrassa guanyava al Sabadell en competició oficial. A més aquesta victòria era una venjança molt dolça per esdevenir campió de la Copa de Catalunya, situant el Terrassa en el lloc que pels seus mèrits hi havia de ser.

Aquell títol va suposar que per primera vegada es trenqués la supremacia futbolística barcelonina, ja que un equip no barceloní guanyava un títol de màxima competició a Catalunya, on sempre l’havia guanyat un club de la capital comtal.

La temporada 1935-36 novament el Terrassa i el Sabadell es van trobar a la Copa, ara en un format molt més competitiu on prengueren part 51 clubs de les quatre competicions que hi havia. Els dos equips vallesans s’hi van incorporar a la tercera eliminatòria i després de superar els respectius rivals, es van trobar a vuitens de final. Feia sis anys que no jugaven plegats en una competició oficial.

Gol nord de la Nova Creu Alta. Autora: Dihör
Gol nord de la Nova Creu Alta. Autora: Dihör

El partit es va jugar el 7 de juny de 1936 a Sabadell i els terrassencs van guanyar per tres a quatre. Des del Diari de Sabadell van escriure que els arlequinats havien perdut en un partit desgraciat i que els jugadors del Terrassa havien posat molt entusiasme i excés d’energia que va tenir com a resultat lesions dels jugadors arlequinats. També va destacar que els del Terrassa no es van rendir mai, sobretot quan el Sabadell els hi va empatar a tres, després d’anar guanyant un a tres.

Com es veia des del Crónica Social de Terrassa

Des de Crónica Social de Terrassa es va comentar que “ayer los terrenos del Sabadell se vieron invadidos de tarrasense, en mayor número si cabe que sabadellenses, como hacía tiempo no se había visto. Solo añadiremos un pequeño detalle para demostrar esta afirmación, y es que el tren eléctrico que sale de la estación del Norte a las 16’05, se tuvieron que conectar dos coches más para dar cabida a la aglomeración existente. Esto sin contar los innumerables coches particulares y autocars que también transportaron lo suyo.” 

Eliminat el Sabadell, el Terrassa va continuar en la competició fins a arribar a la final on va derrotar el Girona FC i es va proclamar campió de la Copa Catalunya per segona vegada. El títol arribava just un mes després que l’equip terrassenc celebrés el seu primer 25è aniversari. Des de 1911, any de la fundació del club, aquest era el quart gran títol que aconseguia, després de la Copa de Catalunya de 1925 i els campionats de segona categoria de 1915-16 i 1923-24.

El tercer derbi del Vallès a la Copa no va ser fins al cap de quasi 60 anys. Terrassa i Sabadell es van trobar el 28 de maig de 1995 en una Copa Catalunya revolucionària. La competició es va anomenar aquell mateix any “Catalunya Cup” i es va dir que l’anglicisme era per les sigles Cup, que amagaven l’expressió «Catalunya Un País». Es van enfrontar 72 clubs catalans en un format de 3×1, tres equips en una mateixa seu que jugaven entre ells en partits de 45 minuts i es classificava l’equip que obtenia més punts. La competició es va jugar en diverses fases.

El Terrassa i el Sabadell, que militaven a Segona B, van jugar la seva fase triangular, amb un altre equip del Vallès Occidental, la UE Rubí de Tercera Divisió. El triangular va tenir lloc a l’Estadi Olímpic de Terrassa. Malgrat el nou format de competició, el menfotisme va regnar entre les aficions. Només unes 500 persones de les 7.500 que pot allotjar l’estadi terrassenc van presenciar els partits.

Egarencs i sabadellencs van guanyar prèviament el partit contra els rubinencs, el Terrassa per 3 a 0 i el Sabadell per 4 a 0. L’enfrontament entre arlequinats i vermells decidiria el guanyador i va acabar amb empat a un, i per aquest fet es va haver de disputar una tanda de penals, sent guanyador el Sabadell, i per tant passant a la següent ronda. Els sabadellencs van avançar fins a la quarta fase, però van ser eliminats, en el triangular amb el Tàrrega i el Badaloní i no van poder jugar la fase final.

Cortés, lamentant-se d'una ocasió. Autora: Dihör
Cortés, lamentant-se d’una ocasió. Autora: Dihör

Un parell d’anys més tard, es van trobar novament en la segona eliminatòria de la Catalunya Cup. També en format triangular, el 31 de maig de 1997 es van disputar els tres partits a la Nova Creu Alta de Sabadell, on el tercer equip va ser el Vilobí CF. Els dos equips del Vallès jugaven a Segona B i l’equip de la Selva, a 3a divisió. Els tres equips van aconseguir un triomf i curiosament tots tres, per la mínima, un a zero. El Terrassa va guanyar al Vilobí i aquest ho va fer al Sabadell.

El derbi del Vallès es va saldar amb victòria del Sabadell, que va marcar en el primer minut i en un partit que es va jugar amb molta tensió i va acabar amb quatre expulsats, dos per equip. Sort que només es van jugar 45 minuts! El club terrassenc vivia una greu crisi institucional en aquella època i els jugadors estaven més pendents del seu futur que de la pilota. Aquella eliminatòria tampoc va despertar l’interès de les aficions. No van arribar a 500 persones les que van presenciar el partit, en un estadi amb una capacitat per 11.900 espectadors.

La victòria de cada equip participant va obligar una triple tanda de penals entre els tres equips. En els penals, el Terrassa va guanyar al Vilobí (4-3) i va empatar contra el Sabadell (4-4). El Vilobí i el Sabadell també van empatar (4-4) i per punts es va classificar el Terrassa. L’equip egarenc va ser eliminat en el triangular de la posterior fase que va jugar contra el Nàstic i el Tàrrega. Aquell 1997 va coincidir que encara no s’havia jugat la final de la temporada 1996-97, que ja s’havia iniciat la competició de la temporada 1997-98, encavalcant-se en el temps les dues edicions.

Es va repetir el format triangular

L’any següent, el 15 d’agost de 1998 es va repetir el format triangular, aquesta vegada amb el CF Balaguer d’amfitrió i jugant en la capital de la Noguera. Uns 800 espectadors van presenciar l’eliminatòria, amb notable presència de seguidors sabadellencs a les grades. Aquella quarta ronda va tenir una situació esperpèntica. El Terrassa i el Sabadell van empatar a zero, en un partit molt igualat.

La premsa de les dues ciutats van remarcar que, malgrat l’empat, el seu equip havia estat superior que el rival comarcal. A causa de l’empat, es van llençar penals, sent vencedors els egarencs (4-3). El Sabadell també va empatar a zero contra el Balaguer, però el va guanyar als penals (3-5). En el darrer partit, el Terrassa també va empatar a zero contra el Balaguer, i en els penals van quedar empatats (3-3).

Amb el triple empat a punts, el Terrassa es creia classificat perquè havia superat el Sabadell als llançaments de penals. I així ho van celebrar els jugadors. Però el Sabadell va reclamar que en cas d’empats a punts, passava qui havia marcat més gols, i per tant ells eren els classificats, ja que havien transformat més penals. El delegat de la Federació, després de més de mitja hora de lectura i interpretació del reglament, va concedir la classificació al Sabadell.

L’endemà el Terrassa va elevar una protesta i en una decisió sorprenent, la Federació Catalana va ordenar reprendre la tanda de penals entre el Terrassa i el Balaguer a jugar-se el 19 d’agost per desfer l’empat. Si guanyava el Terrassa, passaria de ronda, si perdia, seria el Sabadell l’equip classificat.

Bonaldo, durant el derbi. Autora: Dihör
Bonaldo, durant el derbi. Autora: Dihör

Els egarencs van passar ronda després de marcar Méndez el seu penal i aprofitar l’error del Balaguer al primer llançament, aturat pel porter terrassenc Miguel Angel. Com que quedava desfet l’empat ja no es va llançar cap més penal. L’entrenament abans del partit, el Terrassa va xutar 70 penals per practicar i després va recórrer 266 quilòmetres per anar a xutar-los de veritat.

El Sabadell va anunciar una impugnació, amb l’antecedent de la temporada 1996-97 quan en aquell triangular es va permetre l’empat a penals entre el Vilobí i el Sabadell i per punts es va classificar el Terrassa. Els seus dirigents també es van escalfar. Damián Martínez, vicepresident arlequinat, que va presenciar la tanda de penals en directe, la va qualificar de «robatori del segle», en assegurar que «un nen de 10 anys hauria llençat el penal més fort que el Balaguer». 

Miquel Arroyos, el president va declarar que «no podem lluitar contra el poder. Tot, en general, ha estat una veritable mofa». El recurs sabadellenc no va obtenir cap resultat favorable i la Federació va donar la classificació als egarencs. El Terrassa va continuar a la competició, però va ser eliminat a la següent ronda pel Lleida.

La darrera vegada que tots dos equips van jugar la copa catalana va ser el 7 d’agost de 2011 amb el nom recuperat de Copa Catalunya. Novament, com va passar altres anys, es van jugar dues edicions diferents en paral·lel el mateix any. Així mentre el Terrassa i el Sabadell jugaven la fase classificatòria de la temporada 2011/12, s’estava jugant la fase final de l’any anterior.

Eliminatòria clàssica a partit únic i de 90 minuts

Van jugar a l’Estadi Olímpic en una eliminatòria clàssica a partit únic i de 90 minuts. Es va disputar al camp del Terrassa, ja que es va establir jugar-la al camp de l’equip de menor categoria. Aquella temporada el Terrassa jugava a Tercera Divisió i el Sabadell acabava d’aconseguir l’ascens a Segona Divisió A. Tots dos s’havien incorporat a la primera eliminatòria de la segona fase, on van sumar els equips que havien jugat la 2a B i 3a divisió. 

L’equip vermell tenia com a nom oficial en aquella època Terrassa Olímpica 2010 FC. L’origen d’aquest canvi va venir quan el 1998 el Terrassa FC es va transformar en Societat Anònima Esportiva per a competir a Segona Divisió A, tal com manava la llei. La SAD va fer fallida el 2010 i es va haver de liquidar. Llavors es va fundar una nova SAD anomenada Terrassa Olímpica 2010 la qual van comprar la plaça a la Segona Divisió B, la competició on competia el Terrassa FC, i mantenia l’uniforme i l’escut. 

A partir d’aquell moment alguns mitjans i clubs van considerar que el Terrassa era un nou club i van anomenar l’equip pel nom de Terrassa Olímpica 2010, especialment la premsa i el club de Sabadell. El 2018 es va recuperar la denominació Terrassa Futbol Club SAD, canvi avalat per la Federació Catalana de Futbol i es va deixar enrere el nom de Terrassa Olímpica 2010 per a la documentació jurídica i Terrassa FC per la documentació federativa.

Tornant a la competició, tot i que el Terrassa va ser superior en aquell partit, ja que va jugar molt més motivat i va tenir més ocasions de gol, el Sabadell va guanyar el partit amb un gol marcat al minut 80 pel jugador exterrassenc Florián, que també era el seu primer gol marcat amb la samarreta arlequinada. Sorprenent a la següent eliminatòria el Sabadell va ser eliminat per la Unificació Santa Perpètua de Tercera Divisió.

La rivalitat passional que es vivia a les grades durant els primers derbis de principi de segle va tornar a aparèixer pel fenomen dels grups ultres. Una vintena dels Hooligans Vallès, ultres feixistes del Sabadell, van fer acte de presència i van estar tot el partit insultant a l’etern rival i a la seva afició, que no passava de les sis-centes persones.

Avui 15 de gener el Sabadell i el Terrassa es tornaran a trobar cara a cara. No sabem quin serà el resultat, però si guanya el Terrassa, els aficionats egarencs poden estar esperançats: cada vegada que el Terrassa ha guanyat al Sabadell en un partit de 90 minuts a la Copa, els vermells han acabat sent els campions de Catalunya.

Foto de portada: Martínez, Pérez, Cortés i Perera, en la prèvia del derbi lliguer. Autora: Dihör

Els comentaris estan tancats