Antonio Hidalgo s’ha acomiadat per segon cop del seu Sabadell. El 2015 ho va fer com a capità després de tres anys i mig al club i avui ho ha fet ja com a exentrenador dos anys i mig després de la seva arribada l’abril de 2019 per salvar l’equip. Llavors va deixar la seva família a Xipre, a 4.000 quilòmetres pel seu amor esportiu al Centre d’Esports Sabadell. Avui marxa amb un però: “no haver convençut a una sèrie de jugadors de creure en la meva idea de futbol”.
Ha estat un adeu amb llàgrimes com calia esperar d’un home emotiu que marxa “amb lleialtat a un escut i uns colors” i amb la “tranquil·litat d’haver-ho donat tot fins al final”. Hidalgo ha deixat “moltes coses pel camí, amb un desgast enorme per tots” i al mateix temps la possibilitat de viure “els meus 12 dies més feliços esportivament de la meva vida” durant la fase d’ascens a Marbella.
Ha estat una roda de premsa presentada per Bruno Batlle, director general del CE Sabadell que va excusar l’absència per motius professionals del president Esteve Calzada i del portaveu del grup inversor, Pau Morilla-Giner, entre d’altres. Batlle ha reconegut que és un “dia trist” perquè “marxa de casa seva un gran entrenador, que entre altres coses ens ha fet créixer com a club”. Hidalgo ha reconegut que era “un moment dur i difícil que pensava que no arribaria mai” .
“El canvi a la banqueta era més que necessari. Tinc una autocrítica molt gran i el que més m’atribueixo és no haver convençut a una sèrie de jugadors de creure en la meva idea i això sempre ho portaré dintre”.
A la sala de premsa Miguel Quereda, hi eren, entre d’altres, els pares d’Hidalgo, dos ex-jugadors -Manu Lanzarote i Angel Martínez-, els quatre capitans de l’equip –Óscar Rubio, Aleix Coch, Néstor Querol i Xavi Boniquet – més dos jugadors Sergio Aguza i Diego Caballo. Els únics nous d’aquesta temporada.
Hidalgo ha començat el torn d’agraïments començant per Esteve Calzada, Bruno Batlle, Albert Ramos, a “Axel Torres i ‘Juve’ que van creure que ja podia donar un cop de mà”, a Manzanera “que ho ha donat tot i ara ja és un amic”. Ha estat molt emotiu amb Juvenal i Jordi Bransuela. “M’ha sabut molt malament veure el sofriment de ‘Juve’ les darreres setmanes i també a ‘Bransu’ per ser amb mi, quan més ho necessitava”.
Al tram final del seu acomiadament ha tingut paraules pels seus pares i els seus fills Héctor i Alvaro: “gràcies per ser amb mi sempre”. I especialment ha parlat del seu germà Alberto. “No sabeu tot el que ha patit i ha estat al meu costat. Es el meu germà petit però ha fet de germà gran”. Alberto va jugar tres anys al juvenil arlequinat. Això mostra que les arrels arlequinades venien ja d’abans a la familia Hidalgo Morilla.
“Aquí marxa un dels vostres que sempre ha lluitat pel club i els seus colors amb dedicació màxima. Moltes gràcies”, aquestes han estat les seves darreres paraules.
Gràcies Antonio.
Foto portada: Hidalgo, a la roda de premsa. Autor: CE Sabadell.
