Ha arribat el dia de la veritat. Aquesta nit, el CE Sabadell s’ho juga tot a Anduva en una última jornada d’infart a LaLiga SmartBank. Caixa o faixa. Ja no hi ha res més, com deia Antonio Hidalgo en la prèvia. Els arlequinats necessiten una victòria per intentar aferrar-se a la permanència. L’objectiu? Sumar els tres punts contra el Mirandés i esperar la resta de resultats. La banqueta estarà pendent dels partits de l’Alcorcón, el Lugo i el Logroñés. És vital que dos punxin.
Però pas a pas. El primer objectiu és el més important. Tot i que sembla que deixem el partit del Sabadell en un segon pla analitzant els possibles escenaris, la realitat diu que el triomf és imprescindible. Empatant, el conjunt llaner té opcions, però són molt minses. Guanyant, en canvi, l’equip aconseguiria la salvació en 16 dels 27 escenaris totals. Així doncs, és important repetir la fórmula de la passada jornada, quan el Sabadell va sentenciar el matx davant la Ponferradina abans del descans. Seria la fotografia ideal: fer la feina ràpidament, posar la pressió sobre els rivals i esperar.
La situació del Mirandés, a priori, és favorable als interessos dels arlequinats. Els vermells arriben a l’última jornada amb la feina feta. Novens amb 54 punts, a 13 del playoff, no tenen opcions de lluitar per res més que acabar la temporada sense ensurts en forma de lesió. Així doncs, és possible que els homes d’Antonio Hidalgo es trobin un rival poc motivat al davant, tot i que el mateix míster ha avisat abans del duel: “M’espero el millor Mirandés possible”. No se’n refia. L’equip, que va marxar ahir amb l’alè de centenars d’aficionats que els van acomiadar a la Nova Creu Alta, ho té a les seves mans.
Amb l’esperit d’Olot i la il·lusió de Marbella
El CE Sabadell ha afrontat molts partits en forma de final en els últims anys. Des de la finalíssima a Olot, on l’equip va evitar el descens a Tercera Divisió, fins a Marbella, on va completar un playoff d’infart que va acabar amb un nou ascens al futbol professional. El Sabadell d’Antonio Hidalgo coneix molt bé aquests escenaris i Anduva podria ser el tercer en discòrdia. Tot i que la situació és completament diferent, ja que no depenen d’ells mateixos per a assolir l’objectiu, l’essència és la mateixa. Cal una victòria i, aquest cop, canviant Jordi Bransuela la cadira de l’estadi per una samarreta, un miracle des de la distància.
Com dèiem, les opcions dels arlequinats passen per guanyar i esperar que dos dels tres rivals (l’Alcorcón, el Lugo i el Logroñés) punxin en l’última jornada. Així doncs, sumant els tres punts, al Sabadell li valdria que es donin dos dels tres escenaris següents: que el Logroñés no guanyi a Las Palmas, que l’Alcorcón perdi davant l’Espanyol i que el Lugo no guanyi a Vallecas. Sembla que el Logroñés és qui podria tenir un partit més plàcid. L’Espanyol, jugant-se el campionat, i el Rayo Vallecano, fregant el playoff, seran rivals durs.
Una permanència vital
Avui en dia, superar la primera temporada és crucial per als equips recent ascendits a Segona Divisió. La permanència suposa l’inici de la consolidació econòmica i esportiva a la categoria, i el Sabadell no es queda al marge. Després de passar pels moments més complicats de la seva història recent, l’entitat arlequinada té l’oportunitat de començar a construir un projecte ambiciós sobre els fonaments que ja ha plantat, tant institucionals com esportius. Seguir en el futbol professional seria un nou impuls per a un club que va pel bon camí des de fa temps.
Foto portada: Edgar Hernández, celebrant un gol. Autor: @CESabadell via Twitter.
