Óscar Cano: “Ens hem guanyat el dret a mirar de tu a tu a tots els rivals”

La dinàmica del CE Sabadell ha canviat completament des de l’arribada d’Óscar Cano. El tècnic va agafar les regnes del grup en una situació crítica. Tres mesos després, ha aconseguit enganxar-lo a la lluita per la permanència amb una aposta decidida pels joves valors del planter. Tot i els bons resultats dels darrers mesos, l’entrenador arlequinat no perd la perspectiva i avisa que el camí de la salvació serà llarg i complex.

L’entrevistem abans del partit de dissabte contra el Real Unión. Què li diria Cano als aficionats que encara no s’animen a anar a l’estadi? “Que potser el resultat els podrà decebre, però segur que no els decebrà la quantitat de quilòmetres i l’esforç que farà el seu equip”, assegura.

Es compleixen tres mesos del teu fitxatge pel club. Quin balanç fas dels primers 90 dies a la banqueta arlequinada?
Quan un arriba aquí percep que hi ha un club gran com el Sabadell en una situació molt complicada, que ens obligava a tots a fer un esforç extra, posar-nos les piles i prendre’ns cada dia com un repte. No en pensar que l’objectiu és la permanència, que és una obvietat, sinó en marcar-nos com a objectiu treballar millor cada dia. Això és al final el que ens ha de permetre tenir el rendiment desitjat i els punts necessaris per quedar-nos a la categoria.

El primer que vam fer va ser parlar amb els jugadors per intentar canviar tot aquest pessimisme i la falta d’energia que hi havia derivada dels mals resultats. Tractar de relativitzar-la, que ells sabessin que són bons jugadors i que per això un club d’aquestes dimensions va anar a buscar-los a l’estiu o els va renovar en el seu dia. Recordar-los sobretot allò que fan bé. A partir d’aquí, detectant com podiem jugar de la millor forma possible, tot es va anar conformant fins a això que som avui.

Evidentment, també hi ha hagut un mercat que ha corregit algunes de les coses que l’equip no tenia, i per soposat ha irromput gent jove que ha estat clau. Jugadors com ‘Marru’, Vladys, Domènech o alguns altres que encara estan per arribar. Aquesta energia dels que comencen i dels que encara tenen tot per fer és molt interessant en qualsevol context. En el nostre encara més.

Us esperàveu treure el cap del descens tan aviat?
El cap no està tret encara. Ja hem obert la porta i ens hem presentat a la festa en la qual estan els equips que lluiten per romandre a la categoria. Abans no pertanyíem a aquest grup perquè estàvem molt lluny. Estem parlant que ara estem fora, però possiblement en un parell de setmanes tornarem a estar a quatre punts de poder salvar-nos. El que sí que ens hem guanyat és el dret a lluitar i mirar de tu a tu a tots els rivals, que no és poca cosa en tan poc temps. A partir d’ara, queda el més difícil: obtenir la sostenibilitat en el rendiment que ens permeti arribar a la darrera jornada amb els punts necessaris per salvar-nos. Queda molt i serà un trajecte ple d’alts i baixos.

L’equip ha passat de ser el més golejat de la categoria a concedir pocs gols. Com s’ha aconseguit aquest canvi?
Tenim la concepció errònia de pensar que quan un equip encaixa gols és culpa del que està més a prop de la teva porteria. Jo crec que no és així. El futbol és un esport col·lectiu on tot el que fas a l’àrea contrària condiciona els atacants que han d’arribar a la teva porteria. D’això es tracta, que quan arribin ho facin en les pitjors condicions possibles. En aquest sentit, han aparegut jugadors que, a més del nivell actitudinal, tenen cames per defensar i omplen el camp. Gent com Abde, ‘Marru’, Vladys, Moyano o altres companys. Això és molt important, perquè hem de pensar que es comença a defensar a camp contrari. Gran part del canvi de l’equip ve de posar els jugadors que realment condicionen la sortida de pilota i la capacitat de progressar del rival.

La plantilla ha variat respecte al principi de temporada. Com valores la tasca de Carlos Rosende durant el mercat d’hivern?
Sensacional. Sensacional perquè jo he estat director esportiu i sé la dificultat que tenen els mercats. Sobretot el mercat de gener, que allò que necessites potser no ho pots aconseguir perquè són jugadors que estan jugant als seus equips. O jugadors que no estan jugant, però tenen moltes possibilitats d’encaixar a altres llocs. Nosaltres, en aquest sentit, érem atractius pel club que som, però clar, portàvem només set punts. La tasca de Carlos ha estat excepcional perquè hem afegit competència al grup i hem doblat algunes posicions que no teníem. Gent emergent com Abde, Jesús… i gent més veterana com Soto, Calavera, Maestre o Carles. L’equip és molt millor ara.

Amb el pas dels partits, la gent jove ha agafat el protagonisme. Astals, Vladys, Marruecos… Què els hi faltava per fer aquest pas endavant?
Per a mi, posar-los. Hi ha hagut tot un procés, evidentment. Astals té unes possibilitats enormes de jugar de carriler i en el seu primer partit amb mi va permetre que el millor jugador del partit fos l’extrem esquerre del Teruel. Si tu els poses en una posició incòmoda i a les primeres de canvi te’ls carregues, saben que no confies en ells. L’error forma part de l’aprenentatge. El mateix passa amb tots. Si tu no comprens que tot això forma part d’un procés, el primer partit que ‘Marru’ entra de titular, veus les seves accions a la primera part i no tornaria a jugar. Un aprecia en el dia a dia que això forma part d’un aprenentatge. Ara és un altre ‘Marru’. Aquí no es poden regalar oportunitats a ningú, perquè sinó els estàs mentint, però si tenen les possibilitats… Recordo la bronca que li vaig fer a Vladys quan el vaig posar una estona contra Unionistas i va perdre la pilota en la seva primera acció. Jo sé que ell és molt més que això i ha corregit coses. És un jugador que compromet moltíssim els centrals i que el següent pas que ha de fer és trobar l’encert de cara a porteria contrària. És un pas que crec que també donarà.

L’altra cara de la moneda són jugadors que havien començat amb minuts i que no estan tenint el mateix protagonisme. Penso en homes com Manel o Nando, per exemple. Tindran el seu moment?
El futbol anirà dient si tindran el seu moment i si serà un moment de pocs o molts minuts. El que és una realitat és que els que estan jugant ara mateix en les posicions que ells ocupen estan donant un rendiment excepcional. Ara els hi toca esperar, de la mateixa manera que van esperar els que juguen ara quan els jugadors que m’esmentes estaven en una situació de privilegi. Quan vaig arribar jo aquí, tant Cristian [Herrera] com Manel, Nando o altres jugadors van ser titulars en els primers partits. Poc a poc han anat perdent protagonisme, no perquè ells ho estiguessin fent malament, sinó perquè hi ha altres companys que han encaixat millor en allò que necessitava l’equip, que era energia, invasió d’espais, comprometre els defensors… Això pot canviar i pot tornar a donar la volta en funció de les necessitats que sorgeixin de la competició.

L’equip s’ha fet fort a casa aquest 2024 i només ha perdut un partit com a local. És important? Com has viscut l’ambient?
De visitant ja notaves l’energia que es formava a favor de l’equip. La gent de la grada és molt honrada i sempre està disposada a ajudar. Crec que l’aficionat s’ha tret el frac i s’ha posat la granota de treball, com hem fet nosaltres. Ens sentim protegits. Només tinc paraules d’agraïment, perquè aquest suport es multiplica amb els actes que em demostren en el dia a dia. Anar el mercat i que t’agraeixin el fet d’haver vingut et fa sentir estimat. Que en els moments menys bons sempre tinguin unes paraules d’ànim s’agraeix molt perquè és una part essencial per assolir l’objectiu.

Aquesta setmana arriba el partit contra el Real Unión. Com veus l’equip? Està en el punt que t’agradaria?
Sí, l’equip està confiat en el que fa. Però l’experiència em diu que estar en aquest punt de forma és relatiu. Per exemple, si tu veus el partit a Palamós o contra el Celta Fortuna diries que estàvem en el punt. Però compte amb agafar com a definitives coses que per la mateixa dinàmica de la competició o de l’organització poden canviar, perquè som humans. Hem de tractar de ser en aquestes fluctuacions inevitables els més regulars possibles. Sí que és cert que dins d’aquests alts i baixos lògics veig a molta gent convençuda. Gent que ha perdut la por a la categoria, a no poder treure el cap després d’una batacada. El partit que realment em va fer dir eureka va ser el de la Cultural Leonesa, i vam perdre 3-0. Allà vaig sentir que l’equip ja estava preparat, vaig percebre que fins a l’error d’Ortolá vam ser millors que la Cultural i vaig veure coses molt bones malgrat el resultat. L’equip ara mateix és fiable a nivell mental més enllà dels resultats que es puguin anar donant.

Quan vas arribar, vas deixar clar que la idea era un projecte per construir més enllà d’aquesta temporada. No és tan habitual en una categoria com la Primera Federació.
Evidentment que comença sent una arribada per apagar el foc, però jo sempre m’imagino la continuïtat. Això és el que els entrenadors volem, que en cas que apaguem el foc puguem anar fent coses paral·lelament per anar construint el projecte. No ha de ser el millor projecte de la categoria, perquè hi ha molts clubs que estan apostant econòmicament de manera bestial, però som el Sabadell i es poden fer les coses almenys per no passar-ho tan malament com aquestes últimes temporades. Tenir una mica de continuïtat et permet pensar que no ets només un ‘apagafocs’. A mi m’encantaria quedar-me aquí molt de temps, jo ho tinc clar. Per l’acollida, pel que em diu el lloc, pel clima, per la ciutat… Jo em trobo molt a gust aquí i així s’ho manifesto a la meva família gairebé a diari. Per mi, encantadíssim, sabent sempre que el primer que hem de fer és salvar l’equip.

Deia Antonio Hidalgo, que va arribar també en un moment molt complicat, que el Sabadell no s’hauria de conformar amb celebrar permanències. Hi estàs d’acord?
Jo sí que crec que tot s’hauria de celebrar. Estem en una societat on sembla que només el guanyador té dret a celebrar les coses. És una situació molt difícil independentment que el Sabadell sigui un club molt gran. La realitat és que estem aquí, i si mirem que a la jornada 13 o 14 teníem set punts, alguns dirien que era un descens garantit. Es poden celebrar aquestes coses, però sense perdre la perspectiva de voler estar a l’alçada de la història del club. Crec sincerament que es poden fer moltes coses grans aquí, però s’han de fer poc a poc.

Fotos: Óscar Cano, aquest dijous a la Nova Creu Alta. Autora: Alba Garcia.