Sergio Dorado és l’actual preparador físic de Cádiz CF que aquest dissabte ha començat la pretemporada. Dorado va ser durant set anys (2006-2013) preparador físic i segon entrenador al CE Sabadell al costat de Ramón Moya i Lluís Carreras, passant de Tercera Divisió a Segona A. Després ha estat al costat d’Imanol Idiakez a Xipre i és l’home de confiança de Sergio González en tres clubs a Primera: Espanyol, Valladolid i ara Cádiz.
Dorado mira amb un somriure les fotos de la seva etapa al Sabadell. Va arribar amb 24 anys i era més jove que alguns jugadors. També als 31 quan va marxar del club. En aquesta entrevista parlem del passat, present i futur tant en l’àmbit personal del club, com del Sabadell com del seu actual club.
Com va començar tot?
Miro enrere i puc dir que soc un afortunat. He treballat molt, però també hi ha moments a la vida que són claus. Cal tenir sort. Jo havia començat entrenant un cadet al Lleida i l’any següent vaig picar a la porta de L’Hospitalet. Vaig parlar amb José Luís Garcia (entrenador sabadellenc) i em va donar per entrenar un infantil.
Què va passar després?
Una hora després vaig conèixer a Ramon Moya, que necessitava un preparador físic pel primer equip i José Luis directament li va dir ‘Fitxa a Sergio que és un crack’. Només em coneixia d’una hora i ja va apostar per mi. A continuació, Ramon em va dir: ‘El 25 de juliol a les 10:30 comences’. Va ser un any d’aprenentatge, de no cobrar, però va ser molt important aquell inici. L’any següent vam marxar cap al Sabadell.
Com definiria els anys al Sabadell?
Vaig estar des del 2006 al 2013. Entre altres coses és el club on he estat més temps. El Sabadell va ser molt important per la meva carrera. Vam arribar amb Ramón Moya i l’objectiu llavors era pujar de Tercera a Segona B. Ho vam aconseguir el primer any. Després un parell de temporades ens vam quedar molt a prop en el famós partit a Irún. Dos anys després, tots recordem el que vam viure a Eibar, l’ascens a Segona A i poder ser dues temporades més fins a l’any 2013. Jo era molt jove i va ser molt important tot el que vaig viure al Sabadell.
Han passat 10 anys del seu adeu. Com veu ara el Sabadell?
El món del futbol ha canviat molt i si mirem l’any 2006 quan vaig arribar, encara més. Sempre que puc vaig a l’estadi. També el meu fill gran sempre està pendent del Sabadell. Ara toca una realitat a Primera Federació després d’haver pujat amb Antonio Hidalgo. Hi ha molt bona gent, bons amics que encara hi són com Jordi Bransuela o Agustín.
Quin consell donaries als directius?
Crec que és molt important que tothom estigui unit. El Sabadell té una afició meravellosa i sempre és al costat de l’equip, ja estigui a dalt o a baix. A tots ens agradaria que el club estigués en una categoria superior, però cada cop més el futbol depèn de l’economia. Hi ha molta competència entre els clubs.
Vas estar quatre anys amb Eneko. Sabies que era artista a la cuina, el guanyador de Masterchef?
Vaig parlar fa un mes i la veritat és que ha estat tota una sorpresa positiva. Coneixia que havia fet algun treball com a model però no la vessant com a cuiner. El vaig veure al primer capítol i hem seguit fins al final amb la seva victòria. És un gran noi, humil, treballador, generós, bon jugador. Després del Sabadell va anar a l’Oviedo i ara mira.
Vas estar tres anys amb Lluís Carreras al Sabadell i després noves aventures.
Vam estar al Mallorca, al Saragossa i també vam veure com és el futbol a Tarragona on només van deixar quatre partits, amb molt poc temps per treballar.
Espanyol, Valladolid, Cádiz. Com va ser el salt a Primera Divisió?
Només hi ha 20 preparadors físics a Primera Divisió i jo soc un d’ells ara mateix. Estic a l’elit del meu treball. A l’Espanyol va ser el primer club que vaig coincidir amb Sergio González (2015) i a més a prop de casa. Després va confiar en mi al Valladolid (2018) vam pujar a Primera Divisió i vam estar dos anys més. Tinc un record molt maco de la gent de Valladolid i el que vam viure aquells tres anys allà. Amb el Cádiz, també vam arribar fa 18 mesos i hem aconseguit salvar la categoria i continuar a Primera Divisió. També només tinc paraules d’agraïment.
Abans vas estar a Xipre, amb noms tan arlequinats com Xavi Roca i Antonio Hidalgo.
Així va ser. Em va trucar Xavi Roca que estava a l’AEK Larnaca en una època que estava Imanol Idiakez com a entrenador i també Antonio Hidalgo. Grans persones i una bona experiència.
Quins entrenadors li han marcat més?
Estic molt agraït a tots els entrenadors amb qui he tingut la sort de treballar des de Ramón Moya, Lluís Carreras, Imanol Idiakez, Sergio González. De tots he après diferents metodologies, diferents maneres de gestionar un grup i un equip. De tots m’he pogut nodrir per fer-me un millor preparador físic. Gràcies a tots ells, he pogut arribar a Primera Divisió.
Quin missatge li dones a l’afició del Sabadell.
El Sabadell és un club gran i des de fora t’ho puc assegurar que es veu així per tota la seva història, tradició i afició. Des de dins, he viscut grans moments com l’ascens a Eibar o quan vam pujar de Tercera. Altres complicats com la promoció a Irun. Des de fora, he gaudit amb l’ascens amb Segona amb Antonio (Hidalgo). Ara toca una nova temporada a Primera Federació també amb equips històrics. El Sabadell mereix estar més amunt, però com deia abans tothom ha d’anar junts.
Per últim, Rafa, un amic de Cadis que viu a Sabadell, em diu que no vol patir tant com aquesta temporada.
Aquesta és la nostra intenció. Hem renovat per dues temporades més i hem parlat a la directiva perquè pensem que és hora de fer un salt de qualitat. A Elx vam patir, però l’alegria va ser molt gran per continuar a Primera.
Sergio Dorado és de Primera.
Foto portada: Sergio Dorado durant un entrenament amb el Cádiz CF. Autor: cedida.
