Els periodistes que segueixen l’actualitat arlequinada valoren per iSabadell la primera volta del Centre d’Esports.
La planificació esportiva i la mala pretemporada són vistos com els punts febles de l’equip.
El Centre d’Esports Sabadell ha acabat la primera volta millor impossible: Situat en la zona tranquil·la de la classificació, novè, suma 30 punts, igualant la marca de l’any passat amb Carreras, 27 gols a favor, els mateixos que en contra, i deixant sensacions, ara amb Miquel Olmo, que l’equip es salvarà sense problemes i, qui sap, somiar amb cotes més altes, ara que ha deixat enrere la irregularitat que patia amb Salamero a la banqueta.
Els periodistes que segueixen dia a dia l’actualitat arlequinada opinen sobre aquesta mitja temporada del Sabadell, destacant sobretot, i com no podia ser d’una altra manera, el canvi radical que ha patit l’equip amb l’arribada a la banqueta de Miquel Olmo, en detriment de Javi Salamero.
Pere Figueres – Diari de Sabadell
Desprès dels problemes institucionals que van afectar la planificació esportiva, podríem parlar de suspens a les primeres 15 jornades i excel·lent a les sis últimes. Això ens portaria a una mitjana de notable. Amb Salamero no es va trobar el punt d’equilibri necessari i la situació es va tornar insostenible quan van sorgir discrepàncies en les relacions humanes amb la plantilla. Poques vegades uns jugadors es manifesten amb tanta claredat contra un sistema de joc.
Miquel Olmo, tot i exercir de segon, ha connectat bé amb la plantilla i ha recobrat una normalitat que semblava impossible. L’equip té els conceptes més clars, també una actitud i intensitat més acusades i no s’enfonsa davant el primer contratemps. Fer 15 de 18 es un registre de campió. S’han trencat totes les ratxes negatives (sobretot a fora) i cal ser optimistes de cara a la segona volta sense oblidar d’on venim i l’extrema igualtat que hi ha a la categoria. Es pot somiar però amb cap i seny. Caldria un bon reforç al lateral esquerre i un altre al mig cap per anar més tranquils.
Albert Robledillo – El Nou Esportiu
La primera volta del Sabadell es pot dividir clarament en dues meitats. La primera, evidentment, la etapa amb Javi Salamero, on l’equip va tenir un inici desastrós, no només pels mals resultats, sinó també condicionat per la mala planificació abans de començar, el que va condicionar l’equip, ja que va patir moltes lesions. No es podia fer un onze inicial definitiu, i a l’equip li va costar conjuntar-se.
El fet que l’equip als últims moments no hi estigués amb Salamero va fer que Miquel Olmo agafés les regnes per tal que es canvies el xip i estigui vivint una situació, per a mi irreal. No crec que el Sabadell pugui allargar aquesta ratxa de resultats.
Sí que es veritat que als arlequinats se li veuen coses que abans no hi eren, que està molt allunyat del que era a principi de temporada i dels equips de la zona baixa de la classificació. Ara juga com un equip de la zona alta.
De cara al futur, podem esperar que el Sabadell continuï en una línia una mica més regular, ja que l’equip es coneix bé i perquè estan millors situats a la categoria. La lliga és molt llarga, és un tòpic, però a l’estar tan igualada, hi hauran molts alts i baixos en el rendiment del Sabadell d’aquí a final de temporada.
Adrián Arroyo – Diari del Vallès
Bipolar seria probablement la paraula que millor defineix el paper del Sabadell a la primera volta de la lliga. D’entrada, perquè no hem d’oblidar els pobres resultats de l’equip com a visitant malgrat les dues últimes victòries a domicili que, afortunadament, han fet oblidar 10 mesos de malsons cada cop que jugàvem lluny de la Nova Creu Alta. Els números del Centre d’Esports en aquest primer tram de la Lliga són força parells, i la demostració és que es porten els mateixos triomfs que derrotes (9) i els mateixos gols a favor que en contra (27). Ara bé, si separem les estadístiques entre locals i visitants, hem de donar gràcies a l’excel·lent rendiment que han donat els arlequinats a casa, sent el segon millor local de la lliga, ja que a domicili han patit un bloqueig psicològic que impedia guanyar partits com el de Còrdova on realment s’ho mereixien.
Com la nit i el dia s’assemblen també les trajectòries de Javier Salamero i Miquel Olmo al capdavant de l’equip. Amb el terrassenc a la banqueta l’equip està rendint per sobre de les seves possibilitats, amb cinc victòries en sis partits que han compensat un inici de temporada massa discret d’un entrenador que va aconseguir una cosa que poques vegades succeeix: que els aficionats focalitzin el seu malestar pels resultats en l’entrenador i no incloguin els jugadors. Olmo ha guanyat més partits en sis jornades que Salamero en 15, sumant els mateixos punts tots dos tot i dirigir Olmo poc més d’un terç dels partits amb l’aragonès.
Faríem bé, però, de no confiar-nos ara pensant en el futur. I no parlo dels integrants de l’equip i cos tècnic, sinó de l’entorn de l’equip. El mateix que ha hagut de veure com l’equip patia a la zona baixa durant més d’un mes per començar a valorar els números d’un Lluís Carreras que va rebre més crítiques de les merescudes per haver començat la temporada per sobre de les seves expectatives.
Som el que som, i si som conscients d’això, podrem gaudir molt més del que ens depari el futur, i no caure en decepcions injustes si no arribem a objectius massa ambiciosos.
Sergi Garcés – Ràdio Sabadell
La primera volta s’ha de dividir en dos capítols: el primer engloba les primeres jornades amb Salamero, marcades amb tot el que va passar, tant a nivell esportiu com institucional. La irregularitat va fer caure a zona de descens i el consell va prendre la decisió de fer fora Salamero.
La segona part d’aquesta primera volta ha estat marcada per aquestes sis jornades que Miquel Olmo ha estat al front de l’equip. Tranquil·litat dins el grup, acompanyada de resultats, que es l’important.
En resum, globalment ha estat una primera volta positiva, cadascú pot escollir comparant-la amb la temporada passada, i apropa al Sabadell al que ha de ser el primer pas aquesta temporada, assegurar la salvació. Després ja s’acabarà determinant si l’equip es conforma amb un final de temporada tranquil o aspira a fites superiors.
Edurne Concejo – Marca
Si hi ha un adjectiu que pugui definir la primera volta del Sabadell es “irregular”. Els arlequinats van iniciar la temporada amb molts dubtes i el revulsiu d’Olmo a la banqueta ha estat incontestable. El canvi de mentalitat dels jugadors es innegable i sembla que tot els hi vagi de cara ara. l’equip no abaixa els braços quan el partit es complica i els futbolistes han guanyat en confiança. Això però és fruit d’un gir al comandament del vaixell.
Tard o d’hora haurà de fer front a una ratxa no tan positiva. Serà llavors quan es defineixi fins on pot arribar aquest equip. Per als aficionats és lògic ser ambiciós i somniar amb fites altes, però no hem d’oblidar que la prioritat és la permanència.
Enguany la Segona Divisió està encara més disputada i la salvació tindrà un preu molt alt. Si l’equip manté els bons resultats a casa i millora notablement el rendiment a domicili viurà un final de temporada tranquil i qui sap..
