L’hoquei línia, una disciplina que combina la velocitat del patinatge amb la duresa de l’hoquei tradicional, està poc a poc fent-se un lloc entre els seus homònims. L’esport ha captivat una part de la comunitat sabadellenca que any rere any guanya adeptes assolint resultats prou competitius en les màximes categories espanyoles.
L’esport viu un moment dolç a la ciutat. Recentment, el Gadex ha complert 20 anys -18 federats- i s’ha consolidat com un dels equips referents al país, amb participació a la màxima divisió nacional i assolint uns resultats extraordinaris. Tot, amb uns recursos limitats. Amb el pas dels anys, el club ha fitxat jugadors de renom amb campionats d’Espanya a les seves esquenes. Com es cultiven aquests èxits? Quin és el treball darrere?
L’entitat, que ja organitzava petites lliguetes internes abans de crear la secció, es va fundar l’any 2004. La història d’aquesta modesta secció donava les seves primeres passes per donar una solució als nois i noies que el practicaven en les competicions internes i escolars. El Gadex Sabadell continua creixent i ara compta amb més de 80 socis.
Paritat de gènere com un dels valors fonamentals
Un dels trets més importants d’aquest esport és que els clubs poden integrar nois i noies en el mateix equip i convertir-lo mixt. Als equips juvenils i infantil, que competeixen en la Liga Élite i Or respectivament, hi juguen nens i nenes per igual. El Gadex duu a terme un projecte amb les altres seccions per incloure a més noies a cada un dels equips, una iniciativa amb èxit.
“Estem lluitant, competint en la lliga nacional. Els comentaristes que retransmeten els partits no paren de remarcar que el Gadex és el club de tota la categoria amb més noies. Estem nosaltres a favor de la igualtat i ens sentim orgullosos”, explica Aldo Lopera, coordinador de la secció.
20 anys després, el Gadex Sabadell té quatre equips a les competicions estatals. En la categoria de plata femenina el Gadex ha disputat la primera fase del grup i ha guanyat quatre partits de cinc, classificant-se com a segona de grup. Per tant, disputarà les eliminatòries per ascendir a la categoria d’or, jugant cinc partits més entre gener i març. Millor posició en la Lliga d’Or Infantil, en la qual els sabadellencs ocupen el liderat. Destacar que en la categoria sènior, el Gadex competeix només amb dues jugadores sènior, les demés noies són menors.
Pel que fa als desplaçaments fora de la ciutat, Lopera ha subratllat que fins l’any passat, ja superada la pandèmia, el club va arribar a un acord amb una empresa de furgonetes per fer-se càrrec dels viatges, així com buscar un allotjament i fer la tradicional concentració. Es contractaven dues furgonetes, conduïdes per dos pares voluntaris i membres del club. En funció de l’horari del partit, els viatges eren divendres o dissabte a primera hora.
Recaptació de jugadors
En un esport tan minoritari, com es duu a terme la recaptació de jugadors? El club va néixer amb la vessant d’esport escolar. En alguns col·legis tenen entrenadors que ensenyen als alumnes a patinar, prestant el material als nens perque provin l’esport, i si els hi agrada, els introdueixen al club. Durant les vacances de Nadal, té lloc la Copa Nadal, un torneig de no federats dels diferents col·legis que venen a jugar i que vegin com és aquest esport. De gener a maig té lloc una competició en el qual participen col·legis com el Joaquim Blume o Amadeu Vives, entre altres. Lopera remarca que també organitzen casals d’estiu i nadal per aquells nens i famílies interessades.
Reptes i dificultats per entrenar
Segons expliquen els seus responsables, el Gadex entrena tres dies i un total de quatre hores i mitja a la setmana. Els entrenaments es divideixen en físic, tàctica i estratègia. El dilluns realitzen una hora i mitja de físic sense patins en pista exterior. Els benjamins i prebenjamins entrenen junts al no disposar d’hores de pista necessàries. La resta de sessions tenen lloc al Pavelló Municipal de Sol i Padrís, on s’entrenen aspectes de tàctica. La contrapartida és que les categories entrenen junts per l’estret marge d’hores. En prebenjamí i benjamí, els entrenaments són de caire formatius, enfocats a ensenyar la tècnica de patinatge. En categories superiors, amb els conceptes bàsics assimilats, es comencen a entrenar altres aspectes del joc.
Lopera, com a coordinador del club, ha volgut alçar la veu per demanar a l’Ajuntament unes condicions de pista adequades per l’entrenament:
“Portem ja molts anys a Sabadell i és hora d’acostar l’esport. No tenim un lloc on entrenar, els nostres jugadors han d’entrenar compartint pista o en superfícies exteriors.”
“Feia poc que jugàvem en una pista de ciment descoberta i quan venien els clubs més grans s’emportaven els més joves, ja que volien jugar en una pista adequada a l’hoquei”, ressalta Lopera. Al seu parer, la deficiència de superfície per practicar l’esport en bones condicions propicia que els grans clubs s’emportin els jugadors. No obstant, van aconseguir poder entrenar en parquet, aturant les possibles onades de sortides de jugadors a clubs superiors amb l’equipament disponible.
“Som els únics que no tenen la pista reglamentada, ni segura, des de fa 20 anys, o no han pogut, o no han volgut apostar. Falta inversió en infraestructures i unes pistes adequades a l’esport”
Per a Lopera, l’actual Pavelló de Sol i Padrís en el qual realitzen els entrenaments no és suficient, tenint en compte que sovint han de compartir pista i tenen molts jugadors. Al ser un esport en patins, per agafar velocitat cal uns 10 metres d’acceleració, la mitja pista són 20 metres, si la porteria està a 2,5 metres de la valla, queden 7,5 metres per realitzar els entrenaments, algo que Lopera qualifica “d’inviable”.
Afegeix que no tenen les hores de pista suficients per entrenar totes les categories, com l’equip sub14 femení, que no entrena cap dia a la setmana. Però com l’hoquei línia permet alinear equips mixts, entrenen amb els mixts, però no entre elles, un clar prejudici per l’equip, que no pot entrenar tàcticament.
Preus d’entrada de l’equipament
Ja d’inici aquest esport comporta un esforç notable a les famílies, que per només les proteccions, ja realitzen una inversió d’entre 100 i 350 euros aproximadament, depenent de la categoria. Els sticks valen a partir de 100 euros i els patins no menys de 400. A més, s’han d’adquirir recanvis de les peces per si es trenquen durant els partits. “En el club deixem equipament provisional fins que les famílies no el compren”, finalitza Lopera, qui agraeix les famílies els esforços pels seus fills.
Foto de portada: Reunió d’equip. Autor: Cedida
