Amb només 25 anys, el sabadellenc Germán Polo s’ha fet un lloc en el món del motor com a fisioterapeuta i entrenador de pilots. El seu és un exemple clar de tota la gent que treballa diàriament en silenci perquè els esportistes puguin rendir al seu màxim nivell quan arriba el moment decisiu. Aquest 2024, ha estat un dels 3.000 professionals desplaçats al rally Dakar. Com es viu la mítica cursa pel desert entre bastidors?
Quedem amb Germán Polo a les portes de la Nova Creu Alta. Acaba de sortir de l’entrenament del CE Sabadell, on és un dels integrants de l’equip de fisioterapeutes.
T’havies imaginat algun cop formant part del Dakar?
Anar al Dakar i dedicar-me al món del motor era un somni que tenia des de petit. Els meus pares deien que seria enginyer o mecànic, perquè sempre estava tocant motos, mirant cotxes… Tot i que he de dir que a casa no eren massa de mirar curses. Al final em vaig acabar decantant per estudiar la branca de la salut, tot i que ja durant la carrera vaig començar a moure’m en l’ambient del motor perquè m’apassiona. Primer vaig començar fent-ho per oci, era marshall, que són els comissaris voluntaris dels circuits que van amb les banderes i ajuden a la pista.
Va ser el teu primer lligam professional amb el món del motor? Com arriba l’oportunitat d’anar al Dakar?
Sí. Em vaig treure un títol per fer això i vaig començar a treballar a la Fórmula 1… Arrel d’aquí, vaig trobar una porta per entrar en aquest món: aprofitava els grans premis per preguntar als pilots si tenien fisioterapeutes o preparadors físics. M’interessava per com ho feien i em formava a través de l’experiència dels altres. Així, fins que un dia vaig conèixer un pilot, Mikel Azcona, que necessitava entrenador. Ens vam entendre molt bé i vam començar a entrenar junts.
Al cap de dos anys va quedar campió d’Europa i es va convertir en professional. Després d’això, altres equips em van contactar. Ara estic treballant amb Dani Juncadella i altres nois joves com Jan Duran i Bruno del Pino. Una vegada entres en aquesta roda, la gent et comença a conèixer més i així va ser com va arribar l’oportunitat d’anar al Dakar. Un enginyer que hi anava em va comentar que el seu equip [Buggy Masters] necessitava un fisio i sabien que jo volia anar-hi. Vaig dir que sí.
Com és el dia a dia d’un fisio al Dakar?
Al Dakar has d’anar-hi amb la ment oberta, perquè acabes fent de tot. En el meu cas, el pilot i el copilot dormien en una caravana. Quan marxaven al matí, l’equip havia de desmuntar el campament, carregar el camió i fer de quatre a deu hores en carretera fins arribar al següent punt. Quan arribes allà has de tornar a muntar el campament i esperar que arribin els competidors. Personalment m’encarregava de fer de fisio, però també de transportar les pertinences dels pilots i de preparar la seva nutrició [està estudiant un màster de nutrició esportiva]. Tot l’equip ha de ser polivalent.
És important l’alimentació per rendir en competicions d’aquest tipus?
Molt important. Els pilots tenen molt de desgast físic, hem de pensar que es passen vuit hores dins d’un vehicle que no és gaire còmode i estan en constant risc, tenen un nivell de tensió molt alt, fa molta calor… L’alimentació és clau per ajudar a recuperar tot el desgast i que el dia següent tinguin energies per seguir competint. Pot marcar la diferència.
I la figura del fisio, quina importància té a la cursa?
És important, perquè quan baixen del cotxe ja veus que estan destrossats. Cada dia és com si corressin una marató. És una cursa de resistència on estan mínim sis hores al dia competint. T’has d’imaginar que estàs tot aquest temps dins d’una mena de batidora, pels desnivells del terreny. Ho fan durant sis hores, agafats a un volant i jugant-se la vida. Des de fora es parla del perill del Dakar, però quan estàs allà és quan veus realment el risc que corren. A nivell de fisio els has d’ajudar a recuperar la musculatura i estar frescos per al dia següent. Són 14 etapes molt exigents.
Repetiries experiència?
Sí. Al principi no les tenia totes, perquè al final no és només el fet d’anar a treballar de fisio, sinó també el fet de viure allà enmig del desert. L’experiència val la pena i he tornat amb la idea clara que vull repetir l’experiència.
A part del teu pas pel Dakar, treballes com a fisio al CE Sabadell. És molt diferent treballar amb futbolistes que amb pilots?
És diferent. L’objectiu és el mateix, recuperar-se per l’endemà poder rendir al seu màxim nivell. Però sí que és veritat que el món del Dakar és molt diferent, per les maneres de fer, l’entorn de treball… Al final les característiques dels mateixos esportistes fan que les preparacions físiques no tinguin gaire a veure. El tractament que faig pels pilots se centra sobretot en el tronc superior, el coll, l’esquena… mentre que per a un futbolista la major part dels tractaments són per posar a punt el tronc inferior.
Com és per a un sabadellenc l’experiència de treballar al club de la ciutat?
De petit he vingut molt al camp i tinc molts amics que són socis del Sabadell, el club és part del nostre dia a dia i està en el meu entorn. Quan em van trucar per preguntar-me si estaria interessat en fer-ho no m’ho vaig pensar. Volia fer-ho pel sentiment de pertinença al club i a la ciutat. Fa il·lusió venir els caps de setmana a la Nova Creu Alta i viure-ho des de dintre durant la setmana, perquè hi ha molta gent treballant al darrere perquè els jugadors arribin en les millors condicions.
Foto de portada: Germán Polo, fent un tractament. Autor: cedida.
