Marta Vilajosana Andreu (Barcelona 1975), actual tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme, va ser una de les pioneres del ciclisme català i espanyol. Recentment ha estat la convidada del Panathlon Club en la seva reunió mensual.
Així ho resumia ella: “Tot i que vaig tocar diferents esports, entre ells el bàsquet, va ser als 14 anys com a cadet que, per tradició familiar, em vaig passar al ciclisme i ho feia els diumenges competint amb els nois cadets, uns dos-cents, no hi havia cap noia. De fet excepte al País Basc on sí hi tenien campionats júniors, sub-23 i elit, poca cosa hi havia a Espanya. A Catalunya no existia la màxima categoria o d’elit”.
Vilajosana, tot i això, seguiria fins arribar a disputar 4 Tours de França, 8 Giros d’Itàlia, 10 participacions en Campionats del Món i a ser olímpica a Pequin (2008). Guanyadora d’una etapa del Giro, també del Giro del Trentino i del Tour del Llemosí, entre altres victòries, fins arribar a ser Campiona d’Espanya de fons en carretera (2009) i també ho va ser de la modalitat de ‘persecució’.
“Vaig haver d’anar a Itàlia i fitxar per clubs italians (2001-2010) per ser professional i poder viure del ciclisme”, continua la terrassenca
“Vaig estar-hi 10 anys i allò va ser una altra cosa, una afició brutal, patrocinadors, degut a les retransmissions esportives per RAI 3 i la prova és que les millors ciclistes de la meva època, que eren les russes, lituanes i ucraïneses, a la que podien venien a Itàlia i ja no volien tornar als seus països”, explica.
Aquí les coses anaven d´una altra manera: “Recordo que tres noies vàrem ser seleccionades per representar Espanya en els mundials de Valkenburg (1998), i mentre els nois estaven en un hotel de luxe, a nosaltres ens varen col·locar en una pensió de segona. Ni els esforços de Perico Delgado, Indurain… per canviar-nos de lloc, amb despeses a càrrec seu, van fer possible fer-ho, bàsicament per estar tots els hotels ocupats”. La Federació…
Un ciclisme diferent
Per a la Marta Vilajosana, la situació actual ha variat i ho ha fet per a bé. I quan ho diu és perquè ho coneix de primera mà, ja que desprès d’estar competint des dels 13 fins els 36 anys va a passar sense pausa a ser tècnica de la Federació Catalana.
“El canvi d’aquests darrers anys ha estat important i fonamental pel desenvolupament del ciclisme a casa nostra i a nivell mundial. A Catalunya ara hi ha les beques ARC (Alt Rendiment Català), tenim així mateix 15.000 llicències –el 10% femenines-, 53 escoles de ciclisme per nens i nenes de 5 a 14 anys d’edat, diversos circuits permanents pels entrenaments… Tot això ha portat a una major divulgació gràcies a la televisió i, per què no, a una major visualització de l´esport femení, en especial ara a través de l’equip de futbol femení del Barça”.
Per Vilajosana el Movistar espanyol és un equip professionalitzat totalment, així com d’altres del gran pilot internacional masculí, a excepció de l´Ineos, que esperem ho faci aviat.`La responsable tècnica de la Federació Catalana veu en Mireia Benito com a la millor catalana del moment i a nivell sabadellenc a Marta Romance –que va començar com atleta de la J A Sabadell, més tard triatleta- ara ja professional del ciclisme.
Per concloure Marta Vilajosana recorda ”Queden lluny -per fortuna- els temps en que només la sabadellenca Sandra Santanyes i jo ens trobàvem per les carreteres properes del Vallès per entrenar-nos i esperem que no tardarem massa en tenir un equip català de ciclisme femení i que alguna d’elles pugui arribar a guanyar el mateix que una Marianne Vos que ho ha estat tot en el ciclisme mundial, tan pels títols aconseguits en ruta o en pista, com pels seus guanys econòmics”.
Text: JMA.
