Representació sabadellenca d’alt nivell en el tennis platja. Pol Filella, de 25 anys, s’ha coronat recentment campió d’Espanya per parelles amb el tinerfeny Ivan Delgado. A banda d’aquesta destacada fita, Filella ha participat en dos europeus absoluts, el primer amb 17 anys, a més de ser tetracampió de Catalunya amb participació en tornejos del màxim nivell. En el seu dia a dia, treballa d’enginyer i tracta de compaginar la seva vida laboral amb l’esportiva.

En aquesta entrevista comenta la seva experiència en campionats del màxim nivell, la importància de la fita assolida i comparteix els seus objectius pròximament. També parlarà del tennis platja a Espanya i com la Federació Espanyola de Tennis està treballant per augmentar el reconeixement de l’esport.

Primer de tot, parlan’s de com va ser l’experiència de coronar-te campió d’Espanya.
Era la meva novena participació en el campionat. Porto des del 2016 jugant-lo. L’any 2023 ja vam aconseguir arribar a la final amb un company de Barcelona, però ens vam quedar a les portes. Aquest any les expectatives no estaven gaire altes com per guanyar. Però es van donar situacions de fer-ho molt bé, a banda que un dels rivals a batre va perdre a quarts de final, se’ns va obrir el camí. Ens vam concentrar i sabíem llavors que era el nostre any fins a aconseguir-ho.

Quines van ser aquestes casuístiques que es van donar per creure que aquest era l’any?
En primer lloc, els dos millors jugadors de la història d’Espanya van decidir no participar enguany. És com si el Rafa Nadal no jugués el d’Espanya de tennis. Tots dos eren top 10 mundial en el seu millor moment, i cada any el guanyaven amb facilitat. Aquest any com que no van jugar, el quadre quedava força obert. Els caps de sèrie eren uns nois de Gran Canària que estan en el top 50 mundial. Però el fet d’anar guanyant partits i ells perdre. Ens vam concentrar i sabíem que podíem fer-ho.

Tot i ser el novè any i amb la trajectòria que tens, quina importància li dones el finalment haver-lo guanyat?
Per mi va ser molt important, en les imatges es pot veure.

“Va ser una fita molt important i un dels objectius principals de la meva carrera. He guanyat quatre Campionats de Catalunya i he participat en europeus amb la selecció. També hem guanyat campionats d’Espanya júnior. La veritat és que era un dels títols que quedava pendent”, subratllava Filella sobre la importància personal del títol.

Amb uns joves que van sortint, cada any em quedarien menys. Va ser una fita històrica i ho vam celebrar amb amics i família.

Parlaves del que significa guanyar un campionat d’Espanya, quanta feina de preparació i entrenaments hi ha per darrere i com es compagina amb el tema laboral?
Des de fa tres anys estic entrenant al Beach Tennis El Masnou amb el meu entrenador Víctor Martínez, entrenant normalment dos dies a la setmana. A base dels entrenaments, si és cert que potser amb la feina ara no tant, però quan estava a júnior, li posava moltes hores.

Amb els anys, la recompensa ha anat arribant. Es tracta d’un esport dins de la Real Federació de Tennis, però és amateur encara. Que es dediquin això només els millors del món. Els altres hem de treballar durant la setmana i sacrificar molts dies de vacances personals per jugar tornejos, que al final ens agrada i volem, però sí que és veritat que tenim menys hores de vacances i entrenament.

Entrant en els teus inicis, d’on va sorgir la teva passió pel tennis platja?
Tota la vida havia jugat al Mercantil de Sabadell des de prebenjamí fins cadet. Vaig començar a jugar a tennis platja perquè a Torredembarra, el meu poble d’estiueig, hi ha molta tradició des dels anys 70. El meu pare i els seus amics hi jugaven, llavors amb cinc anys em vaig animar. A poc a poc anar jugant i entrenant, a l’etapa de cadet vaig haver d’escollir entre futbol i el tennis. El viatge, l’ambient i la gent del tennis platja em van fer decidir.

Com ha sigut el procés de fer-te un nom a l’esport i quines dificultats t’has trobat?
Quan començo a jugar més professional en tenia 16 anys, quan vaig anar a disputar el primer campionat nacional júnior a Almeria. Jugava amb un de Melilla i en guanyar amb bastant facilitat, veiem que teníem un bon nivell. A partir d’allà, vam començar a entrenar. Guanyo el màster espanyol i m’ofereixen jugar l’europeu absolut aquell mateix any, on arribem a quarts de final.

“Amb 17 anys, entro a la universitat, per tant les obligacions implicaven estudiar i treure’m la carrera. No obstant, tenia temps per viatjar, llavors comencem a jugar el circuit internacional. El meu rànquing internacional és el 86 del món”, Filella sobre els seus inicis al màxim nivell

Estava molt ben posicionat per jugar tots els tornejos possibles. Sobre això, he guanyat campionats de Catalunya, d’Espanya per seleccions autonòmiques… Amb la covid i tot es va fer més difícil mantenir el rànquing. L’any 2023 vam arribar la final d’Espanya, obrint-se la porta per anar als europeus amb la selecció. M’he mantingut en el 230 del rànquing internacional.

Com es viu l’experiència d’un campionat europeu amb els millors del continent i representar la selecció?
Molt diferent les dues vegades que hi vaig participar. L’any 2017, amb 17 anys i amb poca experiència, la sensació és de: “què estàs fent aquí”, però vam fer un bon torneig. Al final l’actitud és de no tenir res a perdre i vam assolir uns quarts de final amb opcions de poder guanyar aquell partit. Ho recordo amb molt bones sensacions. El 2023 es va tornar a plantejar l’oportunitat però molt diferent. Ja saps que vas a un torneig molt gran i com funciona, tenint molta més experiència. El quadre era molt difícil. Nosaltres teníem bones sensacions i vam arribar a ser semifinalistes, perdent la medalla de bronze pel tercer i quart lloc.

Vaig tornar molt feliç. Que dels candidats t’escollin a tu era una gran satisfacció, i més amb uns bons resultats. Dintre del tennis platja hi ha bon ambient i tots ens coneixem i som amics. Saps que en aquest estil de tornejos saps que estàs representant molta altra gent que no ha tingut la sort de poder-hi anar. Fer-ho bé i aconseguir els resultats. En aquests tornejos tan grans, mai ets el favorit i el tema de la pressió sempre la gestionava bé i no m’afectava massa. En el darrer campionat d’Espanya, una vegada els caps de sèrie van perdre, sabia que tirant d’experiència i de cap guanyaríem el torneig.

Quina és la salut del tennis platja a Espanya?
Des que va entrar la nova directiva a la federació espanyola, ho han sabut portar molt bé. El volum de jugadors ha augmentat. A partir de la covid, van iniciar un circuit de tornejos amb premis en metàl·lic. Fa anys eren poques les zones on es jugava a tennis platja: Catalunya, Melilla, Canàries. Però recentment han entrat la Comunitat Valenciana, Andalusia, Madrid, Galícia… els efectes d’això és que es jugui el campionat d’Espanya a Marbella en unes instal·lacions increïbles.

Subratlla’ns una mica aquestes iniciatives impulsades per la nova directiva?
Han fet sobretot augmentar el nombre de tornejos a diferents localitats del país. Pel que fa a direcció esportiva, ha crescut molt, han realitzat una petita inversió que ja val més això que res. Durant els 3-4 últims anys, s’han organitzat concentracions de jugadors júniors o absoluts al CAR de Sant Cugat.

D’aquí també han vingut els resultats de la selecció espanyola a escala europea, on ha millorat molt. En el darrer europeu que vaig participar l’any 2023 a Grècia, com a parella vam ser semifinalistes. L’any passat la selecció va aconseguir el subcampionat mundial. La veritat és que han aconseguit destinar diners en concentracions als caps de setmana, beques als més joves perquè se centrin en això.

Què faria per seguir potenciant aquest esport, encara minoritari?
L’objectiu és treballar com s’està fent fins ara. Posant diners, aconseguint patrocinadors. Ara fa tres anys que les finals nacionals es veuen per Teledeporte, aconseguint repercussió i que la gent s’animi. A molts clubs de tennis es realitzen xerrades i activitats a la platja. La base d’això pel creixement és que els nens comencin a jugar com una extraescolar. Aquí a Catalunya queda molta feina respecte a instal·lacions. No es pot proposar aquest esport a l’hivern si no tens les infraestructures. L’Ajuntament del Masnou ens va permetre posar llums a les pistes de les platges on poder jugar tot l’any. A Vall d’Hebron també n’hi ha.

Creus que una de les claus pel creixement de l’esport és la pedrera i les extraescolars?
100 per cent. Vaig començar a jugar a Torredembarra perquè era tradició, el meu pare jugava. Recordo que quan era júnior em costava trobar parella pels nacionals. La majoria dels nens eren de Melilla o Canàries, on ho practiquen com a extraescolar. La base és que comencin a jugar. Gràcies a l’augment de l’esport, els joves juguen molt bé. Un dels jugadors caps de sèrie del campionat d’enguany, va assolir una final de mundial per parelles. Dels que estan pujant, hi ha un de Melilla i un d’Almeria que l’any passat van aconseguir guanyar l’europeu júnior.

Fes-nos cinc cèntims en què consisteix el tennis platja i com es juga.
Imagina’t una pista de vòlei platja de les mateixes dimensions, amb l’única premissa que la xarxa està més baixa. En categoria femenina està a 1,70 metres i en masculí a 1,80. Fa uns anys es va apujar l’alçada de la xarxa pel masculí per evitar que el joc fos tant ràpid.

La puntuació és la mateixa que el pàdel o el tennis, diferenciant-se en què a 40 iguals, es disputa un punt d’or. La pilota no pot votar, ha de ser de volea, similar al bàdminton. Per realitzar el sac, cal fer-ho darrere de la línia que delimita el teu camp en la direcció que volguis. En els darrers anys han anat introduint unes modificacions per afavorir l’espectacle i l’intercanvi de cops.

Quins són els països més dominadors en l’esport?
Històricament, Itàlia havia estat el número 1 mundial amb molta diferència. Però fa uns pocs anys, el Brasil els hi va donar molt fort la febre d’aquest esport. Han invertit milions de diners, que cada cap de setmana hi ha tornejos amb premis en metàl·lics de 10, 20 o 50 mil dòlars. Allà estan jugant una barbaritat. S’ha igualat molt aquesta diferència entre països, però un esgraó per sota estaria França, Espanya, Venezuela, Rússia.

Posats així, t’has plantejat anar-te al Brasil o algun altre país a guanyar diners amb això?
Feia uns anys et diria que sí:

“Ho estava plantejant feia dos o tres anys la idea de viatjar al Brasil uns mesos. Allà podria subsistir fent d’entrenador o donar classes. El que passa aquí amb el pàdel està passant allà amb el vòlei platja, tothom hi juga. Les classes es paguen molt bé. Podria anar allà, donar classe i jugar els tornejos, però ara mateix no és el meu objectiu”, explica Pol sobre l’oportunitat de poder viure d’això

Jo estic aquí treballant d’enginyer que és el que m’agrada. Estem competint a tennis platja perquè ens agrada molt i el grup d’amics és molt divertit. Al juliol i agost marxem a França a jugar dos tornejos internacionals força grans de 15 mil dòlars. Després al sud d’Espanya a jugar un 10 i 5 mil dòlars. Mirem de jugar el circuit internacional, que es fa a França, Portugal i Espanya.

I ara què? Objectius a curt o mig plaç?
L’objectiu és jugar els tornejos internacionals que es fan pròximament a Espanya i França, passar rondes i apropar-nos al top 100 mundial. Volem continuar fent bons resultats fins a finals d’agost quan la selecció espanyola pren la decisió de quines seran les parelles que representaran el país en el pròxim europeu. Seria una bona experiència poder jugar el meu tercer europeu amb 25 anys.

Foto de portada: Pol Filella, emocionat al guanyar el nacional. Cedida