Parlar amb Salvador Gomis és parlar d’esport, d’handbol i sobretot és parlar de l’OAR Gràcia. Ja porta gairebé mig segle lligat a l’entitat gracienca on ja fa 16 anys que és president i amb la intenció de presentar-se a les eleccions d’aquest març.
Parlem dels dos graciencs a la selecció, també del passat, present i futur i de moltes coses més com la ciutat de Sabadell.
L’entrevista en mig del campionat d’Europa d’handbol on dos jugadors sabadellencs – Aleix Gómez i Ian Tarrafeta – juguen amb la selecció espanyola. Sens dubte és un motiu d’orgull.
Així és. Tenir dos jugadors que ha militat a l’OAR ens fa sentir molt orgullosos. Dos nanos que els hem vist créixer de ben petits. L’Aleix va marxar al Barça quan era infantil i l’Ian d’infantil o cadet al Granollers. Per tant, les seves etapes fortes han estat amb ells. Quan Barça i Granollers van apostar per ells és per alguna cosa. La selecció espanyola té un llistó molt alt. Revalidar el títol europeu per segon cop amb la dificultat que suposa, ja que un campionat d’Europa és molt més difícil que un Mundial.
Parla’ns de l’Aleix Gómez, convertit en el millor extrem del món. Com era als seus inicis?
L’Aleix ja era un descarat de petit. Recordo que jugava amb nosaltres i fins i tot el primer any que va jugar al Barça també ho combinava. Era un espectacle i es veia que arribaria lluny. La carrera de l’Aleix té un llistó ja molt alt i és un jugador molt important tant al Barça com a la selecció.
Una de les grans novetats de la selecció es diu Ian Tarrafeta, com el veus?
L’Ian és més metòdic, més tècnic. És molt alt i té una gran visió de joc. Tot plegat unes característiques molt completes. Va marxar del Granollers a jugar a la lliga francesa que té més nivell que l’espanyola. Crec que amb l’experiència de jugar amb la selecció arribarà a ser un jugador clau en l’àmbit internacional.
Ian i Aleix serien dos exemples del que és treballar la base.
A l’OAR, sempre hem cregut a formar persones. Després poden haver-hi casos aïllats com Ian o Aleix que han coincidit amb l’elit. El primer és formar persones i els pares estan molt ficats. Fem moltes coses a escala social per integrats els pares com calçotades, la Pernil Cup, el campus de tecnificació o el torneig de Nadal que ja suma 38 edicions. Les hem hagut de suspendre per la pandèmia i és una llàstima.
Com està la família de l’OAR després d’aquests dos anys durs amb la pandèmia?
Hem après molt de la familia que és l’OAR Gràcia durant la pandèmia. He quedat gratament sorprès de la qualitat humana que tenim amb la gent de la nostra entitat. Per nosaltres és vital que els pares paguin les quotes de la canalla. Han entès perfectament la situació, tot plegat tots rondinem, però ens han ajudat molt i tots hem tirat del carro. Més que un club som una família. Som un munt de socis i jugadors que estan a mort amb el club.
I esportivament?
Esportivament sí que ens ha fet mal. Especialment per tenir jugadors nous a les categories infantils, tant masculina com femenina perquè no hem pogut fer en aquest temps, la captació a l’escola. Entonem el mea culpa perquè potser ens hem adormit. La intenció és recuperar el temps perdut en aquests dos anys amb el treball que fem a les dues escoles, Teresa Claramunt i Catalunya. Això sí, tenim els dos primers equips enxufadísims, millor que mai. Tanmateix sempre mirem de millorar i els primers equips s’han de continuar nodrint del que tenim per sota.
David Barrufet, Jordi Ribera, Valero Rivera, Manolo Montoya són alguns exemples de figures de l’handbol que es troben al pavelló gracienc com a casa oi?
Al final són persones com nosaltres. Només volen que no els atabalin gaire. La clau és ser respectuós i que no els utilitzis per fer coses. Certamen esperem que cada vegada que vinguin es sentin com a casa. Ells són un col·lectiu extern. Important per nosaltres és que la gent de casa es trobi a gust. Sense els pares i les mares seria impossible la nostra tasca. Acompanyen els equips ja sigui a Amposta, Sarrià de Ter, Almassora o Alacant.
Quants equips formen actualment l’OAR Gràcia?
Ara mateix tenim 17 equips. Tenim 180 esportistes i calculo que 40 jugadors menys i dos-tres equips menys. Hem tingut la gran sort de recuperar el màster femení, que a més tinc el plaer d’entrenar. No hi ha gent més cabassuda que aquest equip. Tenir els màsters comporta ensenyar els més petits que, més enllà de l’etapa esportiva, hi ha una etapa d’amistat en un esport, més enllà de si has arribat o no, a l’alta competició.
I entre ells l’equip infantil mixt amb una gran història al darrera, veritat?
Encara que sigui una mica anecdòtic se’m posa la pell de gallina al parlar de l’equip infantil mixt. Veure com un grup de noies ha volgut ajudar a l’equip infantil masculí amb 8 alevins de segon any, ha estat d’aquelles aventures que recordes. No per ser noies que ajuden als nois, sinó per la voluntat de fer equip.
Un OAR que ha crescut amb la secció de futbol i futbol sala.
Tant el Pep Molet com el Josep Maria han fet un molt bon treball i hem gaudit ja de tres ascensos al futbol sala. És una de les seccions que volem potenciar.
Quan s’acabaran les obres al pavelló del carrer Bocaccio?
Portem molts anys, especialment després de la fallida de l’empresa que feia les obres. Ara mateix estic molt content que per fi ens estan adequant la instal·lació. Esperem que a l’estiu ja tindrem un parquet nou i també disposar d’un enllumenat nou que encara estem amb els fanals de fa 40 anys.
El pavelló és com una segona casa seva.
Porto des dels 11 anys a l’OAR i aquest 2022 faré 60 i és normal que sigui casa meva. Hi ha molta història aquí dintre des de l’Antoni Moix, Tomás Fernández, etc. No només dintre, sinó també fora per la mateixa seguretat. Fa vuit anys que som al darrera treballant i hem aconseguit canvis a la zona de vianants i al carrer. Entenem que encara s’han de fer més coses i per exemple tenir més visibilitat al carrer.
El 2023, l’OAR Gràcia complirà 70 anys. Quin desig té per avançat?
El desig esportiu és que els dos equips sèniors pugessin de categoria. Això sí, necessiten que alguna empresa de la ciutat aposti per nosaltres perquè jugar aquestes categories suposa 80-90 mil euros més de pressupost. Nosaltres com sempre, farem el que estigui a les nostres mans. També penso que si presumin que Sabadell és una ciutat de molt esport, ha de millorar per entrenar en millors condicions. Crec que es poden fer més instal·lacions a tota la ciutat i no cal fer-ho gastant massa calers en relació a d’altres obres.
Ian Tarrafeta i Aleix Gómez continuen amb la selecció espanyola al campionat d’Europa d’handbol que es fa a Hongria i Eslovàquia. L’equip de Jordi Ribera va guanyar els tres partits de la primera fase davant la República Txeca, Suècia i Bòsnia i en aquesta segona fase juga davant Alemanya, Noruega, Rússia i Polònia. Tarrafeta, positiu en coronavirus es perdrà part de la segona fase. Els dos primers d’aquest grup jugarà les semifinals de l’Europeu.
Més informació:
Foto portada: el president de l’OAR Gràcia, Salvador Gomis. Autor: David B.
