Escriure sobre Esther Núñez Morera (Sabadell. 1981) és fer-ho sobre una persona i una esportista valenta. Núñez va obrir fronteres a la recerca de l’èxit. Ho va fer primer a la piscina, però li va quedar curta i va trobar el seu oasi a la llarga distancia. Per dos cops va ser campiona de la Copa del Món. I també el 2007 va ser la millor Esportista de Sabadell. Ara, un cop retirada, és ella la que ha escrit un llibre autobiogràfic, Abriendo las aguas.
Hem parlat amb ella i manté aquesta disciplina inculcada des de l’època del referent Paulus Wildeboer. Entrevista a les 7 del matí mentre comença l’activitat a Buenos Aires. A l’Argentina ha trobat el seu destí. Primer amb la seva parella Damian Blaum. Tots dos referència mundial d’aigües obertes. Blaum, fanàtic de River Plate. Gala i Pol, els seus fills, creixen amb dos campions a casa. De tot plegat parlem amb la novell escriptora i gran campiona.
Esther Núñez va ser la primera nadadora del país en guanyar la Copa del Món de llarga distància. Ara que l’esport femení comença a tenir el protagonisme que mereix, tant com el masculí, ella va ser la número 1. Va guanyar totes les proves. A Argentina – La Santa Fe-Coronda, l’Hernandarias-Paranà i la Marató de Rosario – alguna d’elles amb 9-10 hores a l’aigua. En aquella etapa, un altre sabadellenc –David Meca– també pioner com a campió del Món d’aigües obertes va tenir més difusió dels seus èxits.
Això d’escriure ja ho tenies a dintre com en aquell article en el que vas escriure com és nedar 9-10 hores a l’Argentina, oi?
Sempre m’ha agradat escriure i aquella va ser una gran experiència en una competició molt dura que és viu molt intensament a l’Argentina. S’ha de ser molt fort per aguantar competicions de tantes hores. Un afany de superació i estic orgullosa. A Abriendo las aguas surt tot el que he viscut
Penso que el millor de l’esport són els esportistes. Em sembla que el millor que t’has trobat tu a l’aigua és conèixer bones persones més enllà dels èxits.
Així és. Òbviament més enllà de la meva parella Dami (Damiam Blaum) he conegut gent meravellosa i tu vas conèixer l’Alice Franco. Una esportista 10 que ràpidament es va convertir en amiga, com si fos jo però en Itàlia [Franco, Blaum i Núñez van coincidir com a nedadors del CN Sabadell durant un parell de temporades].
Alguna anècdota que personifiqui aquest ‘bon rotllo’ al mar?
Hi ha un nedador brasiler Samir Bareil, que va tenir un comportament que mai oblidaré. En una competició jo no em trobava gaire bé. Ell em va veure i em va ajudar de tal manera que va deixar de banda la seva classificació personal a aquella prova per donar-me un cop de mà. Jo li vaig dir que no era necessari, però ho va fer. Molt agraïda.
Era la part final de la teva carrera i un punt d’inflexió. En el llibre treus tot el que tenies a dins, oi?
No sabia com anava aquest tema, però finalment m’ho vaig poder autoeditar i fins a arribar a ser les meves mans. Són els meus pensaments. Sé que hi ha gent a qui no li agradarà i altres sí. Noms molt importants per mi, com Paul Wildeboer amb totes les vivències, o Fred Vergnoux, que va arribar al C.N.Sabadell en un moment en què jo no tenia ni un carrer a la piscina per nadar. Fred em va dir ‘jo puc aprendre més de tu que tu de mi’. Va ser molt important en aquell moment. Sé que ha llegit el llibre i li ha agradat. També ho ha llegit Jordi Albuixech, entre altres.
De Sabadell a l’Argentina. De nadadora a mare i entrenadora.
Òbviament, és dur deixar casa teva i marxar lluny de Sabadell i no veure a la família com abans. Ha estat complicat però estic orgullosa de tenir la família que tinc. Dami i els fills Gala i Pol. Estem a Buenos Aires i continuem lligats a l’aigua. La natació m’ha donat molt i ara toca fer-ho des de l’altra banda.
Quan es presentarà el llibre a Sabadell?
Això és el que em falta. Estic contenta per la bona rebuda que ha tingut de les persones que ho han llegit. La meva il·lusió ara és que es presenti al Club Natació Sabadell. Ells són part de la meva vida i es tancaria un cercle. Vaig tenir alguna xerrada, però amb el tema de les eleccions és més complicat pel que m’han dit que no tenien pressupost. M’agradaria perquè soc de Sabadell. Ara estem bé a l’Argentina, però qui sap el futur.
Gràcies, Esther. Ella és un exemple de superació. Ella ha portat el nom de Sabadell, la seva ciutat arreu del món. Igualment, ella ha guanyat totes les proves importants – A Argentina, el Canadà, a Itàlia etc…-. Potser ara 15 anys després que convertís en la millor esportista de Sabadell, l’Ajuntament reti l’homenatge i la presentació del llibre ‘Abriendo las aguas’.
Foto portada: Esther Núñez amb el seu llibre ‘Abriendo las aguas’. Autora: Esther Núñez
