Antonio Ortiz és el candidat alternatiu a la presidència del Club Natació Sabadell. El candidat que es proclama del ‘canvi’. Canvi que assegura no va saber fer Claudi Martí a partir del 2017 i que ara vol fer ell. Ortiz és l’únic candidat alternatiu que arriba a les votacions del 20 d’octubre. A mitja campanya va incorporar Ángel Viñeta al seu equip, en un dels principals moments de la campanya a la principal entitat de la ciutat en nombre de socis, 22.500. El tercer en discòrdia, Joan Reixach, no va passar el tall.
Ortiz aspira a presidir el Club Natació Sabadell després de treballar-hi durant quatre dècades i ser membre del comitè d’empresa fins el seu acomiadament l’any 2015. En el seu equip hi ha noms com l’exentrenador de waterpolo Salvador ‘Chava’ Gómez o Eugeni López, ‘Gelele’, a la natació. En la recollida d’avals Ortiz en va tenir 1.813, dels quals es van donar per vàlids 1.483. El seu company ara de candidatura Viñeta en va obtenir 678 mentre que el seu rival, Claudi Martí, en va aplegar 1.902, dels quals es van donar per vàlids 1.614. El que està clar és que el Club viurà dijous les eleccions més obertes de la història.
Així s’explica Antonio Ortiz un diumenge de tardor de temps estiuenc a les instal·lacions de Can Llong.
El CN Sabadell està avui millor o pitjor que l’any 2017, quan va començar l’actual mandat?
Bastant pitjor. És cert que hi ha hagut la pandèmia però en aquell moment no es va fer una bona gestió.
Com valora la situació econòmica de l’entitat? Com farà perquè el Club tingui més ingressos?
Em preocupa. Claudi avança les eleccions abans de presentar els números a l’assemblea els números. Portem dos exercicis en negatiu. M’agafo a paraules seves. Va dir que convocava les eleccions perquè calien decisions dràstiques i volia que les prengués el president que sortís. La meva pregunta és ‘quines són aquestes decisions tan dràstiques que el van fer avançar les eleccions?’. Ell té tota la informació, jo no.
Quin és el seu projecte per les instal·lacions?
Farem una auditoria de l’estat de les instal·lacions per saber com estan.
Volem reobrir serveis que tenim tancats. Però jo no faré circular vídeos ni faré grans declaracions per dir que farem una nova àrea termal. Jo podria dir: ‘farem un nou pavelló’. Però no enganyaré al soci ni diré coses que no són assumibles per l’entitat. Portem dos anys en negatiu i potser anem cap a un tercer. Hem d’auditar primer per saber la realitat del club.
No farà volar coloms amb grans anuncis. Però pel que fa a les instal·lacions què proposa en concret?
Primer hem d’auditar l’estat de les instal·lacions. El que sí ens comprometem és a posar-les al dia.
Quin és el seu projecte per la part esportiva, tant a natació com a waterpolo femení, que és l’emblema de l’entitat, i el masculí.
Continuarem com fins ara. Són dos equips, sobretot el femení, top 10 a Europa. I seguirem apostant pel femení. Ells han planificat aquesta temporada i nosaltres continuarem amb aquesta planificació. La lliga ja comença i està tot planificat. Si hem de planificar alguna cosa serà per la temporada següent. La natació ha de millorar molt més perquè ha quedat una mica de banda. Tota l’aposta s’ha enfocat al waterpolo i la natació s’ha deixat de la mà de Déu. I al final som el Club Natació Sabadell. Hem de reforçar la natació i ho farem amb el ‘Gelele’ [Eugeni López].
Si la factura de l’electricitat i el gas es dispara molt aquest hivern, com ho afrontarà? On posarà la tisora?
Tinc molt confiança en recuperar massa social perquè durant la pandèmia no va haver-hi una bona gestió.
Proposo una amnistia al soci que es va donar de baixar durant la pandèmia. Vull donar-li l’oportunitat a tornar al club com si no hagués marxat. I tornar mantenint l’antiguitat. Si els estatuts no ho permeten, convocaré una assemblea extraordinària per fer-ho perquè tinc molta confiança en recuperar massa social.
Quants socis s’han perdut en aquests dos anys?
Les notícies que tinc és que estàvem en més de 27.000 i ens diuen que tenim 22.500. Hi ha gairebé 5.000 socis que s’han perdut. No els podrem recuperar a tots però sí volem recuperar-ne una bona part. Cal empatitzar amb aquesta massa social.
Vostè tocarà les quotes al soci? Com pensa incrementar la veu del soci en la gestió del dia a dia del Club?
No toquem la quota. Fa un parell de mesos s’ha incrementat amb l’IPC i ha estat brutal.
El cert és que l’increment està marcat per estatuts.
Correcte. No és res il·legal. Però és criticable com ho han fet i almenys haurien d’haver enviat una circular al soci avisant del que passaria.
Si l’estiu vinent la inflació és molt alta, no pujaran la quota o la pujaran com marquen els estatuts però informaran al soci?
Quan arribi l’estiu vinent hauré de mirar la situació del club. Vull saber la situació on estem i en funció d’aquesta farem una cosa o una altra. Si hem d’aplicar l’IPC sencer informarem al soci abans de fer-ho.
Amb tot el respecte cap al Claudi, ell només es posa davant del soci quan hi ha eleccions. El soci no el coneix. Amb tot el respecte també, no ha sortit al carrer a agafar ni un sol aval. Jo he estat aquí des de les 6 del matí fins les 9 de la nit en contacte cada dia amb el soci.
Expliqui en 30 segons la seva visió del Club del 2030.
Parlem del 2022, del que necessita l’entitat ara, posem-la al dia. Parlem del present, de quina situació econòmica tenim, auditem els comptes i adaptem-nos a la situació. Però parlar del 2030 ara és fer volar coloms. No és el moment. El moment és el present.
Digui una cosa positiva de l’equip del seu rival. Si perd les eleccions, farà oposició o marxarà a casa?
Això no és política. Si guanya el Claudi el felicitaré i si el soci decideix que ha de tornar a sortir, està clar que respectaré el que digui el soci. Al contrari: si puc col·laborar, estaré a disposició del soci i de l’entitat.
Ha quedat molt clar que farà una auditoria, però voldríem saber quines seran les primeres decisions que prendrà si és president.
Tinc molt clar que revisarem tots els contractes que s’han externalitzat. Els volem recuperar perquè cada cop n’hi ha més. Serà el primer. Mirar tots els contractes i recuperarem automàticament el que estigui a punt d’acabar o es pugui recuperar renegociant. Tinc un missatge pels treballadors d’aquestes empreses: vull garantir el seu lloc de treball. Passaran a ser treballadors del Club.
S’està obrint un pàdel amb moltes pistes a Can Llong. El seu pla de recuperar externalitzacions inclou el nou pàdel?
Ja vaig plantejar oposició en el seu moment. Per primer cop a la història de l’entitat tenim una secció pròpia que és totalment externa. Ells ja saben que el dia 21 si guanyo les eleccions ens asseurem a renegociar. No sé com està blindat el contracte perquè vaig demanar números i dades i no se’m van donar. Hi ha opacitat.
L’empresa ha fet l’obra, revertirà uns beneficis al Club i a canvi tindrà la gestió 20 anys. En què perjudica això al soci?
Si vostè fa una inversió vol un retorn. Claudi treu vídeos prometent inversions. Per què no va fer el Club el pàdel quan aquest esport cada dia va a més? Per què li donen el servei a una empresa externa enlloc de fer tu directament el servei? Per què ha de venir una secció sencera amb reserves pròpies, amb competicions? Mai havia passat això. Tot a canvi del 10 per cent. Li hem cedit els terrenys. Paguem aigua. Paguem llum. Paguem gas. En aquests moments una persona que no és sòcia del Club pot entrar a les instal·lacions i gaudir de tota la instal·lació sense cap control. Això va en detriment del soci. Nosaltres vetllarem pel soci i que aquestes instal·lacions siguin pel soci. Qui vulgui pàdel s’hauria de fer soci del Club i així captaríem socis per aquesta via.
El seu lema és ‘Pel retrobament’. Qui s’ha de retrobar?
Tenim un exemple paradigmàtic. El cas Viñeta. Dues persones, ell i jo, que estàvem bastant distanciades i al final hem posat en comú el bé del Club i el soci i ens hem retrobat. Hi ha molta gent que ja no s’identifica amb el Club i cal retrobar-se amb elles.
Precisament un dels aspectes més rellevants de la precampanya va ser el seu pacte amb Ángel Viñeta. Si diuen que estaven d’acord en el 90 per cent, per què no van pactar abans que comencés la campanya?
Ell tenia el seu equip amb la seva gent i jo també però vam començar a detectar que els socis ens demanaven una entesa. No era fàcil perquè Viñeta i jo érem molt diferents a nivell personal. Però som gent del Club de tota la vida. Ell de triatló i atletisme, jo vinc del futbol sala i com a treballador. El 90 per cent de les propostes eren similars. No tenia cap sentit dividir la força si el que volem és el canvi.
El candidat Martí diu que no vol ser president per venjar-se de ningú. Traduït: pensa que vostè sí vol revenja. Qui ha de témer per Antonio Ortiz?
Ho hauria d’explicar ell. No sé a que es refereix. Quan diu aquestes coses em sorprèn molt. Jo vinc a sumar, mai a restar. Jo no vinc a venjar-me de ningú. Soc soci des del 82, he estat jugador del fulbito, de futbol sala nacional, he estat entrenador, he estat treballador, membre del comitè d’empresa del Club, de qui m’he de venjar? Quan parlo amb treballadors no demano a ningú que es posicioni. Només els hi dic que vull tranquil·litat, assegurar el seu lloc de treball i el seu sou. Ningú no ha de tenir por per res. Això són les eleccions d’una entitat esportiva. Res més.
En el que sí estic d’acord amb Claudi és que ens juguem el futur del Club. Nosaltres volem recuperar serveis pel soci; ell està en l’externalització. A l’octubre del 2021 va acomiadar una sèrie de persones de l’àrea de salut i ara s’està construint una àrea de salut a la tercera planta que portarà una empresa externa.
Li volíem preguntar també perquè no hi ha hagut debat. Diversos mitjans de comunicació, de fet nosaltres conjuntament amb Ràdio Sabadell, havíem fet una oferta conjunta per fer-ne un. I vostè ha dit que no. Per què?
El meu debat és de cara al soci. Estar a peu de carrer des de les 6 del matí fins les 9 de la nit. Ell que presenti el seu programa, que defensi la seva gestió, que parli amb el soci. Jo no tinc perquè fer un debat amb el senyor Claudi Martí. Aquest debat amb el soci jo l’estic fent cada segon del dia, explicant les meves propostes i el meu model de club.
Per acabar: s’està parlant a les xarxes del seu acomiadament del Club l’any 2015. Es diu que el cost d’indemnització va ser de prop de 200.000 euros. I es diu que una persona que es presenta a la presidència posant per davant el seu sentiment cap al Club és la justament la persona que més cara ha sortit al Club en la seva història. Què hi ha de dir?
M’agrada poder-me explicar. L’any 2011 van haver-hi les eleccions entre Claudi Martí i Miquel Torres. Guanya Torres, qui considera que una sèrie de treballadors van prendre partit per Claudi Martí i els acomiada. Entre aquests treballadors, estava jo, que en aquell moment era membre del comitè d’empresa, i no em poden fer fora. Però em treuen totes les meves funcions i vaig estar quatre anys davant d’un ordinador sense fer absolutament res. El responsable dels acomiadaments va ser la junta de Torres. Torno a dir que el responsable era el president del moment per tenir un treballador durant quatre anys sense treballar i pagant-li el sou. Durant aquests quatre anys poso una demanda per vulneració de drets. El jutge sanciona el Club i l’obliga a tornar-me el meu lloc de treball. No ho fan. I al final al 2015, després de quatre anys patint, i intentant desprestigiar-me amb cartes i avisos, em vaig acollir a un article de l’Estatut dels Treballadors [article 50, que permet a l’empleat demanar la rescissió del contracte si l’empresa es nega a retornar les condicions de treball un cop hi ha sentència]. Vaig arribar a judici i sense entrar a judici el Club va acceptar indemnitzar-me. No parlaré de quantitats. Però el cert és que treballava al Club des el 1976 fins el 2015. L’acomiadament eren 42 dies per any.
La meva pregunta és: ‘qui és el culpable, la víctima o l’executor?’. Jo vaig ser la víctima d’aquest afer. Sorprèn que aquesta gent del Claudi es dediqui ara a tirar-me això en cara quan l’any 2017 van utilitzar el meu cas per atacar Miquel Torres per la seva mala gestió. El senyor Claudi i la seva gent van ser testimonis de tot això. Al 2017 jo col·laborava amb el senyor Claudi i sempre ressaltava la meva figura. Ara em sorprèn molt tot perquè la víctima soc jo i ells ho saben.
Un dels que el va fer fora és el senyor Viñeta, amb qui ara vostè va de la mà ara però es diu que llavors van arribar fins i tot a les mans.
És mentida. No ens vam pegar ni molt menys. Però sí vam tenir problemes perquè ell era directiu d’aquella junta i jo era el representant del comitè d’empresa en un moment en que havien acomiadat a companys meus perquè segons ells havien donat suport a Claudi. Les reunions eren calentes. No haig d’amagar-me. No ho negaré. Però ara Viñeta està al meu equip i ens respectem. Agraeixo molt el seu pas i el del seu equip. Venim per canviar i millorar i per tenir un club molt més transparent.
Si al 2017 vostè estava amb Claudi, quan va decidir no estar-hi i per què?
Perquè ha passat el mateix que va passar al 2011. Es torna a repetir el mateix que amb Miquel Torres. Una aposta brutal per una sola secció que tothom sap quina és [waterpolo], acomiadaments de treballadors, externalitzacions de serveis, baixades salarials i ERTOs. Es torna a repetir la història i aquest no és el meu club. Ja no em representava. Jo no vaig donar suport a Claudi l’any 2017 per fer el mateix que feia Miquel Torres. Calia un canvi. Claudi no el va fer. I ara el volem fer nosaltres. Crec que puc aportar una altra visió.
Text: Jordi de Arriba / Jordi Sánchez.
Fotos: David B.
