Olmo: “Si no hi ha una inversió important, serà difícil assolir objectius ambiciosos”

Miquel Olmo es una persona molt agraïda, i no pot ser menys, ja que amb el seu esforç ha pogut arribar a complir un dels somnis que tenia, que era entrenar a nivell professional. Però l’ara entrenador del Centre d’Esports Sabadell no s’atura aquí, vol més, i el Sabadell és la seva eina.

iSabadell entrevista l’entrenador a qui molts van desmerèixer quan només era un “interí” amb la destitució de Salamero, i a qui ara tot aficionat arlequinat agraeix a la direcció del club que apostés per ell. No defuig cap tema: reconeix que la renovació d’Aníbal és complicada per temes econòmics, que si el club vol assolir fites més importants que la salvació s’haurà d’invertir i que es marca com a objectiu dedicació total a l’entitat.

Bona tarda. Miquel Olmo, com estàs? Ja tranquil?
Bona tarda. Bueno, després de veure els partits ahir [del playoff], resignat, no em queda un altre. M’hagués agradat estar però… Tinc un punt de ràbia, pensar que en molts moments hem merescut ser-hi, però que al final la realitat es que aquesta es la lliga de la regularitat i al final de temporada, cada equip està on es mereix. Nosaltres fora no hem estat bé, i això ens ha fet quedant-se al minut 93 sense possibilitats de playoff.

De tota manera, quina valoració fa de la temporada?
És una proesa el que hem assolit i aconseguit, crec que ha estat una temporada brillant i excel·lent, on aquest equip, aquest grup i aquest cos tècnic ha aconseguit implicar a tota una ciutat al voltant del nostre equip.

Ja sap que als periodistes ens agrada posar nota a les coses. A la temporada del Sabadell quina li posaria?
Et parlo d’una temporada excel.lent, brillant, i avaluar-la en números no m’agrada. No ha estat una temporada perfecte, perquè la perfecció hagués estat pujar a primera i jugar el playoff. Crec que és una temporada de nou alt.

Ha sigut un factor clau per no assolir l’anomenat playoff, el fet de perdre a fora de casa el que es guanyava al estadi?
Ja vaig dir en la darrera roda de premsa que m’agradaria tornar a veure tots els partits que hem fet com a visitant. No és normal que el millor equip a casa, tingui els números que tenim nosaltres com a visitants. És veritat que hi ha un factor psicològic en tot això, i hem treballat amb les eines que tenim per poder ser també el millor equip com a visitant, però el fet de defensar la mateixa idea de joc tant a casa com a fora de casa ens ha penalitzat molt.

De tota manera, l’objectiu principal de la temporada, que era la permanència, es va assolir amb solvència.
Amb molta solvència. Treballem amb una premissa importantíssima, que és treballar cada dia per ser millor el dia següent. Amb aquesta idea treballo i vam assolir la permanència amb tota garantia.

Imaginava quan va agafar l’equip el 28 de novembre del passat any, que a finals d’abril, principis de maig, l’equip estaria tranquil pel que fa a la permanència?
Quan vaig agafar l’equip, no em podia plantejar gaires fites, perquè la meva realitat era la que era en aquell moment, llavors no pensava massa, però sí que creia en que aquests jugadors podien lluitar per alguna cosa més que la permanència. El temps m’ha donat la raó. Potser hem tingut una línia ascendent que ningú esperava, però és fruit del treball diari.

La situació llavors era molt negativa: l’equip estava en descens, el director esportiu va dimitir, l’equip va guanyar un dels últims nou partits…
Des del partit que vam perdre al Mini Estadi amb el Barça B, la trajectòria de l’equip va ser ascendent. Vam aconseguir ser regulars a casa i vam poder sortir d’aquella situació.

En una roda de premsa vostè, subtilment, va comparar-se amb Di Matteo…
Jo no el vaig anomenar directament, però saps que passa? Era tan repetitiu el fet que jo era un entrenador interí, que escoltar-ho tant, em cansava. I se’m va ocórrer que un tècnic interí va aconseguir guanyar la Champions. Era el que em tocava, viure el dia a dia, no tenir la possibilitat de mirar més enllà del dia i treballar pel dia següent.

A principi de temporada, el president Keisuke Sakamoto va comentar que en tres anys l’equip havia de estar a primera divisió. Mirant la temporada que ha fet el Sabadell, l’objectiu de la pròxima temporada és assolir la permanència quant abans millor i centrar-se en el playoff?
Si tu mires la classificació d’aquest any, exceptuant l’Eibar, et parla de la dificultat que té la categoria. Nosaltres tenim que ser conseqüents amb la realitat i assolir els objectius que a nivell estructural i econòmic es pautin. A hores d’ara desconec si la partida econòmica serà més gran o més petita per la temporada que ve, però sí que veig que si no hi ha una inversió important de diners, serà difícil d’assolir objectius ambiciosos. Però jo soc exigent i sempre em plantejo millorar.

Quan el club li va plantejar la oportunitat d’agafar les regnes del primer equip, va pensar que era la oportunitat de la seva vida?
Vaig adaptar-me amb naturalitat al paper secundari inicial. Quan m’arriba aquell plantejament, vaig pensar que se’m presentava aquella oportunitat per la que havia estat treballant i que em sento capacitat per això i molt més. Treballar per demostrar que això no només són paraules, la oportunitat que em van donar ha tingut resposta.

Mirant al futur, la plantilla ha pogut renovar la majoria de la seva columna vertebral, però Aníbal és un seriós dubte…
Aníbal ha fet una temporada brutal, ressorgint el dia de Jaén i que ha adoptat un paper important a l’equip amb naturalitat. Mereix una millora esportiva. Estic orgullós de que el seu nivell més alt a aquesta Segona Divisió hagi estat amb mi a la banqueta. Estem treballant per comptar amb ell la pròxima temporada. Si no és possible, li desitjarem el millor i nosaltres continuarem endavant.

Són només econòmiques les diferències que hi ha en la seva renovació?
Sí. Ell està molt a gust a la ciutat i ha manifestat la seva voluntat de continuar.

I amb Tamudo?
Jo ja he manifestat que m’agradaria comptar amb ell. El rendiment que ha ofert en les darreres jornades ha estat molt bo, ha de tenir un pes important al vestidor, ja que és història del futbol català i espanyol. Un professional de cap a peus que, no oblidem, no va fer pretemporada, i ell és conscient que per rendir bé, ha de gaudir d’una pretemporada. Estic molt content amb ell i pot donar molt més.

Quina seria la línia a reforçar amb més urgència de cara a la propera temporada?
La porteria la tenim coberta amb Nauzet i De Navas. Carlos i Kiko Olivas continuen, però hem de fitxar un central de garanties, perquè Crespí no ha decidit el seu futur. Al mig del camp també ha de venir un home de nivell dins la Segona Divisió. I davant, si Aníbal no continua, hem d’anar a buscar un home gol i de un gran nivell.

Del capítol de baixes, quina ha sigut la més dolorosa?
Hi ha dos jugadors com Jesús Olmo i Raúl Goni que no han pogut fer pretemporada i han patit lesions greus, són dos jugadors que tenen nivell per aquesta categoria i més, però necessiten temps. Les més doloroses són les de Toni Lao, perquè era un dels herois de Ipurua que a la segona volta ha tingut dificultats per entrar a les convocatòries, i la de Moha, perquè és un grandíssim professional i que m’hagués pogut haver gaudit d’ell en altres etapes de la seva vida futbolística. Aquests dos jugadors són insubstituïbles.

Vostè ha sigut un entrenador que aposta per la cantera. Es de vital importància que l’equip assoleixi l’ascens a Tercera Divisió per tal que el salt de categories no sigui tan gran?
És molt important que el nostre filial jugui a Tercera. Com més curt sigui el salt, més fàcil serà fer debutar a jugadors de la cantera. De totes maneres hem tingut als dos porters entrenant habitualment amb nosaltres com Sergio i Iván, també Joan Noguera, Albert Estellés, Agus, Yerai, Antonio Gómez i Luque. Tenim la obligació, per la nostra realitat, de mirar cap al planter, però ha de ser més competitiu.

L’afició. S’explica que hi acudeixi tan poc públic?
Nosaltres parlem dels fidels, els que sempre han estat en els bons i els mals moments. Sempre ens han donat suport i es d’agrair. L’afició del Sabadell sempre ha estat al nostre costat. Nosaltres vam implicar al final de temporada a aquells que no venien al estadi. Als fidels de sempre els hi dono les gràcies, i als que s’han incorporat al final, els animaria a continuar, perquè els necessitem per fer grans coses. Hem d’arribar a tots els voltants de la ciutat.

Ja per acabar, com es sent un ciutadà de Terrassa entrenant a l’etern rival ciutadà?
Doncs em sento molt agraït, perquè se m’ha tractat com un més, com un de la casa, millor que molts equips on he estat abans, i on només s’hauria de respirar rivalitat esportiva, que a dia d’avui no existeix. El Sabadell no té competència més enllà de Barça i Espanyol, perquè qualsevol altre està massa lluny. Aquesta possible rivalitat, a dia d’ara, no existeix.

Miquel Olmo, moltes gràcies. L’esperem el dia 14 de juliol amb l’inici de la pretemporada arlequinada.
Allà i serem. Gràcies a vosaltres.

Fotos: Roger Benet