El partit final dels JJ.OO de Tòquio va recordar al de Londres 2012. Estats Units és una autèntica màquina de jugar al waterpolo contra la qual, quan les medalles estan en joc, ningú pot. 5 a 14 final. Abans de començar, era prou clar que l’or seria difícil, però un cop a la piscina, va ser més aviat impossible. I és que Adam Krikorian té radiografiades totes les jugades d’Espanya i aplica un mètode estadístic de joc per neutralitzar als seus rivals.
En el primer quart Alissa Wiliams i Maggie Steffens (que la temporada que tornarà a jugar al CN Sabadell) van col·locar el 2-0. El primer gol espanyol va ser de Ru Tarragó, però després la piconadora americana va col·locar un 4-1, que ens va fer albirar el pitjor, i el més negatiu per als nostres interessos va arribar en el segon quart amb un avantatge de 1-6. Maica Garcia i Bea Ortiz van anotar el 3-6 i, abans de concloure el segon quart, Maica Garcia amb la seva veterania el 4-7.
Però en la segona part es va posar en marxa un joc sense pietat que va fer molt mal a les jugadores espanyoles. Van assistir impotents davant l’increïble tàctica de les seves rivals, que ho resolien tot, amb la millor portera del món Ashleigh Johnson, amb un 70 per cent d’efectivitat i amb un atac ben coordinat. Els números de l’electrònic anaven creixent mentre les nostres representants no encertaven a recuperar la resolució d’abans. Van arribar a colar-nos 14 gols. L’últim d’Espanya el va marcar Elena Ruiz, la joveníssima jugadora del Rubí de 16 anys.
Amb la vista a París 2024
5 a 14 final. No tenim l’or, però, aquesta plata, que ens recorda a la de Londres 2012 ha de servir d’esperó per a Paris. Ara per ara els Estats Units són invencibles, però, el nivell del waterpolo femení és d’antologia dins del nostre historial olímpic.
Segueix iSabadell a Telegram!
Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.
Foto portada: l’equip femení de waterpolo, després de penjar-se la medalla de plata. Autor: RFEN via Twitter.
