Les cançons improvisades podríem dir que són composicions poètiques en què cada estrofa acaba amb un vers o varis, d’aquesta manera sobre una melodia coneguda es glosa o canta una determinada lletra creada per a l’ocasió. Aquest art d’improvisar versos rimats és una part important de la cultura oral i popular de les terres catalanes. Ara bé, el glosat o cançó no és un fet aïllat d’aquí, el trobem arreu de la mediterrània i en altres cultures del món; sembla, com més va, que compti amb més practicants com poden veure tot sovint al voltant d’una festa, d’una celebració, en un sopar, una trobada de músics, o altres ocasions.
Sovint, aquest cant intencionat es fa per divertir, entretenir i criticar satíricament fets, persones i/o determinades coses, entre d’altres. Al llarg de la geografia catalana hi podem trobar diferents varietats territorials amb melodies o tonades pròpies: així a Lleida, de les cançons improvisades en diuen “garrotins”; a l’Empordà “nyacres”; a l’Ebre “jotes”; a les Illes les “gloses”; al País Valencià “albaes” i “cant d’estil”; a la Segarra, Osona, Garrotxa, Ripollès i Vallès, d’aquestes cançons se’n diuen “corrandes”. Efectivament, al Vallès aquesta pràctica improvisada habitualment la coneixem com a “corrandes” i acostuma a estar vinculada principalment a les cantades de “caramelles” del Dissabte de Glòria i amb el nom de “cobles” a la representació teatral dels Pastorets que es fa per Nadal.
La transmissió oral és una de les formes que ha contribuït a fixar determinades composicions, les quals -passant de pares a fills, coneguts i/o amics, i de viva veu- han sobrepassat l’àmbit local i han acabat fixades per escrit. D’aquesta manera es deixava constància de les composicions més populars o brillants, les quals s’han conservat en el pas del temps. Les tonades són alegres i de caràcter popular. Les cançons poden anar acompanyades de senzills moviments de dansa i els instruments més utilitzat solen ser: pandereta, simbomba, guitarra, violí, entre d’altres. Ara bé, les cobles i corrandes més freqüents al Vallès, i que trobem anyalment renovades, són les que es canten o diuen per
Pasqua -caramelles- i Nadal – cobles de Pastorets. Són composicions poètiques amb una estructura musical i de versos fixada, la qual es modifica cada any amb versos satírics que fan referència a determinades situacions socials i polítiques. Dins de les corals o cors de caramelles a les corrandes també se les coneix amb el nom de “popurris”. Els popurris acostumen a saltar-se la mètrica i sovint els escoltem amb una melodia de moda. Ara bé la majoria de corrandes són de quatre versos heptasil·làbics que rimen: a b b a, a b a b, o a b c b; tanmateix, poden tenir un nombre no determinat de versos. Pel que fa referència al cicle de Nadal ens trobem amb les “cobles” de Pastorets. Com es conegut, l’obra de Folch i Torres es va escriure amb la música d’Adrià Esquerrà i inclou una escena en què en Lluquet i en Rovelló canten unes cobles. Aquestes cobles és tradició canviar-les cada any amb alguna temàtica d’actualitat, cosa que s’espera amb ànsia per part del públic. Ho trobem representat a dos dels Pastorets del Vallès: La Faràndula i Sant Vicenç.
La improvisació a l’instant la trobem, però, en el “garrotin”. D’origen incert -es parla d’Astúries- arriba a les nostres contrades de les mans de la comunitat gitana catalana de Lleida i també de Valls. Són característiques seves les estrofes amb un to burlesc i satíric amb versos octosil·làbics i rima del segon i el quart. Les estrofes sempre van acompanyades de la coneguda tonada “al garrotín, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan”.
Al Vallès és força conegut el Concurs de Garrotins de la Festa Major de Sabadell, actualment organitzat per l’entitat sabadellenca la Sèpia Verda i dinamitzat pel grup musical Quimicefa. L’acordionista diatònic sabadellenc Carles Belda ha estat un dels grans difusors de la tradició de “cantar” o “fer garrotins” juntament amb el grup Pomada, la iniciativa d’Helena Casas i el col·lectiu Sèpia Verda. A partir d’aquí, naixeran altres propostes com el grup musical Corrandes són Corrandes i l’associació pel foment de la glosa Cor de Carxofa, els quals fan de la recuperació, difusió i promoció de l’art d’improvisar versos un dels seus objectius.
