Totes les cultures han comptat el pas del temps. Això ha portat a la creació de calendaris, els quals, per una banda, ens mostren la seva manera de ser; i, per l’altra, una forma de calcular i dividir les estacions de l’any, les festivitats més importants i tot allò que forma part del patrimoni. Com és conegut, existeixen diferents tipus de calendaris vius: amb base astronòmica -solar, lunar, lunisolar; budista, xinès, hebreu, hindú, musulmà, entre altres; a més dels que ja no s’utilitzen. Tots ells responen a diferents tarannàs i interpretacions del món.
Amb la industrialització i les noves formes de viure, principalment a partir de final segle XVIII i començament del XIX, el temps es comença a estructurar en horaris: laboral i oci. D’aquesta manera la percepció del món i del temps, que es transmet de generació en generació, es redefineix i ja no pren com a referència única les estacions de l’any i la vinculació estreta als cicles naturals: agrícola o ramader. A grans trets, les societats més arcaiques i sacralitzades tenien una concepció del temps circular o cíclica, es retornava sempre a les mateixes coses seguint les lleis de la natura i del mite: «coses bones i coses dolentes». Amb la secularització de la societat la concepció es torna lineal, va «progressant»; en aquest sentit, la tradició pot perdre significat davant els avenços socials, tecnològics i les noves interpretacions del món. Actualment, la festa sovint es limita a ser un apartat més de l’activitat laboral: una vacança. Amb tot, les dues concepcions del temps no són exclusives i la societat estableix cicles festius vinculats a la natura, adaptats això si, a la societat industrial i als seus usos.
El calendari és una manera de distribuir i ordenar el pas del temps, tenint present els ritmes de la natura, les diferents tasques, els grans esdeveniments històrics, la meteorologia i el culte religiós, entre altres. Calendari vindria del llatí calenda: els romans hi designaven els primers dies de cada mes, dies en què es cobraven els deutes. El calendari va anar agafant el sentit de distribució del temps que tenim avui en dia. A la cultura popular trobem diversos calendaris: Parenòstic de la ceba, Calendari festiu, Calendari natural, Calendari dels pastors, Calendari lunar, Calendari agrícola i Calendari dels pagesos, entre altres. Farem atenció al Calendari festiu, que sovint és el més utilitzat.
El Calendari festiu seria una mescla de diferents calendaris: tradicions, costums, fires, fets històrics, santoral; calendaris solar, lunar i litúrgic, entre altres. És a dir, tradicions, celebracions paganes, religioses i civils que es van adaptant als llocs i al moment històric. Farem un breu apunt d’aquest, el qual ens permetrà resseguir el cicle de l’any. Si comencem pel solstici d’hivern -a l’hemisferi nord entre el 20 i 23 de desembre- trobem el cicle de Nadal, en el qual tindríem resumidament: Fira de Santa Llúcia, Quinto, pessebre, tió, Innocents, Home dels Nassos, Reis, festes de Sant Antoni Abat, Sant Sebastià, entre altres. Aquest cicle es clouria el 2 de febrer amb la Candelera. Després vindria dijous gras, enguany el 24 de febrer, seguiria la setmana de Carnaval fins al Dimecres de Cendra, llavors començaria la Quaresma. Seguint el calendari de la Vella Quaresma arribarem al Diumenge de Rams -l’equinocci de primavera- que ens menarà, a través de processons i viacrucis, a Pasqua de Resurrecció -el diumenge després de la lluna de març, la primera lluna plena de primavera, enguany el 17 d’abril. Pasqua en dependre de la llunació canvia de data cada any i, per tant, fa canviar altres dates, com Carnaval. El «temps de Pasqua» és el que marca el calendari litúrgic.
Al maig tindríem les festes relacionades amb la regeneració de la natura -pi de maig- que després de la segona Pasqua i el Corpus – aquest any el 16 de juny- ens menaran al solstici d’estiu: Sant Joan i les fogueres. Amb la sega i recol·lecció de cereal -després de plantar la mongeta del ganxet- arribaríem al temps bàsicament de festes majors, Mare de Déu d’agost, començament de curs escolar i equinocci de tardor, sense oblidar l’estiuet de Sant Miquel a final de setembre. Al novembre, Tots Sants, castanyada i dia de Morts, un altre estiuet: Sant Martí, i inici de l’any agrícola. Bàsicament, és el calendari que seguim, tenim en compte les moltes particularitats de cada lloc.
