Una tradició que ha perviscut fins als nostres dies és la cercavila de gegants, capgrossos i altre bestiari. Figures pròpies de la festa al carrer que donen a cada localitat una identitat pròpia i conformen una part molt important de l’associacionisme al voltant del món de la cultura popular. Els gegants són la figura més present en la imatgeria de la comarca en mig d’altres elements que també formen part de les celebracions. Com expliquen els estudiosos, els gegants sorgirien de les processons del Corpus -una festivitat instituïda al segle XIII pel papa Urbà IV- del segle XV. A la processó del Corpus de Barcelona de l’any 1424 tenim documentada l’aparició de les figures de David, Goliat i Sant Cristòfol, les quals complien una funció pedagògica adaptant al cristianisme antics mites de l’imaginari popular.
Més tard, a la modernitat, van apareixent figures desvinculades de temes bíblics i comencen a agafar força els temes llegendaris, els quals, malgrat les prohibicions, a partir del segle XIX passaran a ser d’iniciativa popular i presents cada cop més a festes majors i carnavals. A començament de segle XX l’interès pels senyals d‘identitat farà que comencin a aparèixer figures de gegants arreu del país. Finalment, a partir del darrer terç del segle XX amb la recuperació de la democràcia el moviment geganter agafa força i pren una dimensió més festiva. Jan Grau, expert geganter, ens parla de més de 3500 gegants al Principat.
Bàsicament, segons la mida trobem gegants, gegantons i gegantets. També tenim, entre altres, els anomenats gegants manotes que porten els braços solts. Antigament, els gegants es construïen amb materials pesants i podia arribar a pesar 80 o més quilos; avui en dia la fibra de vidre i altres materials ha reduït el seu pes. A sota, o darrere d’un gegant hi trobem sempre la colla gegantera encarregada de la seva cura i de fer-lo ballar. Al ritme de la música -sovint de grallers, però també altres formacions musicals- els geganters carregadors els fan ballar.
Un dels gegants més coneguts de la comarca és el Gegant del Pi de Caldes de Montbui. L’any 1964 per subscripció popular es va construir la parella de gegants del poble. El nom del gegant és Farellàs o Fort Farell, hereu de Can Farell -un mas a la muntanya del Farell amb referències de l’any 1067- amb una branca de pi a la mà, conegut popularment com a gegant del pi; la geganta és Guisla, inspirada en la primera baronessa del Castell de Montbui. Com que no hi havia colla castellera els gegants sortien amb diversos portadors. El gegant està inspirat en la llegenda del Fort Farell, un pagès molt fort i corpulent que portava una destral i per caminar s’ajudava amb un pi. És per això que l’anomenaven el gegant del pi, perquè quan anava per les viles o a Barcelona sempre duia un pi.
Com totes les llegendes trobem diferents versions. Resumidament, una d’elles ens explica que un dia en anar a Barcelona els burots el van aturar i li volien fer pagar la llenya que portava (el pi). Ell es negà i va llençar el pi per damunt de la muralla. El governador de Barcelona li va proposar que si vencia a un criat seu sarraí, el deixaria marxar. El Farellàs agafà al sarraí i el llençà pel terrat de les cases. Mentre la gent cantava: «El gegant del pi, ara balla, ara balla, el gegant del pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat». El gegant tornà cap a Caldes i estava tan cansat que es va estirar per reposar i diuen que el seu cos es va transformar en la muntanya del Farell. Una altra variant ens conta com Farell el Fort, acompanyat per un altre gegant, es dirigia cap a Barcelona on hi havia un moro que reptava a tots els forçuts. En voler-li fer pagar el tribut va llençar el bastó (pi) per damunt de les muralles. S’enfronta al moro al qual també va rebotar per sobre de les muralles. Com en la versió anterior la gent començà a cantar-li la cançó: «El gegant del pi, ara balla, ara balla…»
La llegenda del Gegant del Pi de Caldes de Montbui -el Farell de Caldes- s’ha convertit en la figura masculina dels gegants de la vila. Com dèiem a l’inici, un possible home gegantí i fort -hom diu que en tota la comarca del Vallès no hi havia ningú amb tanta força!- que s’ajudava a caminar amb un pi ha passat a la imatgeria festiva de la vila, acompanyat d’altres gegants, gegantons i figures. L’any 2017 es van estrenar les rèpliques dels gegants vells (Farellàs i Guisla), els quals estan a la sala de plens de l’Ajuntament i surten per la Festa Major de la vila. Les rèpliques són les que participen en cercaviles i altres.
