Les bitlles catalanes són un joc tradicional que consisteix a llançar un bitllot, una bitlla més petita, contra sis bitlles situades a una distància predeterminada i fer-les caure totes menys una, la jugada se’n diu fer bitlla. Si les tombem totes en diem fer llenya. Així doncs, l’objectiu principal i la millor jugada és intentar deixar-ne una de plantada. El joc de les bitlles és un dels més antics; en tenim referències del 3.000 aC a Egipte, que correspondrien a un joc semblant al que coneixem avui en dia. A les contrades catalanes, entre el 1271-1274 Ramon Llull al seu llibre Contemplació ens parla de bila i bilador; també tenim documentada la seva pràctica el 1376 a Torroja del Camp (Priorat), a Igualada (Anoia) el 1402 i el 1408 a Pollença (Mallorca), entre d’altres. Era un joc molt estès i popular a Catalunya -de sempre, havia estat un joc d’aposta- amb nombroses variants en la normativa concretades en la pràctica a cada població. Així al Pallars hi ha la modalitat del nou -nou bitlles i bola de fusta grossa o truc-, amb tot, i com dèiem, la forma més corrent és la de sis bitlles: jugar a fer bitlla, deixar una bitlla plantada i fer caure les altres cinc. A Ponent i a les Terres de l’Ebre se’n diuen birles.
A final de la dècada dels anys vuitanta del segle passat s’inicià un procés de recuperació i expansió de les bitlles, les quals havien quedat reduïdes a petits nuclis rurals, pervivint solament com a joc infantil i a punt de desaparèixer com a joc d’adults. Així, la conjunció del campionat local de birles el 1982 a Rasquera (Ribera d’Ebre), diferents campionats a les Terres de l’Ebre i la fundació, a final dels anys vuitanta, de diferents clubs a Barcelona fa que les bitlles experimentin una recuperació important -recerca, campionats locals i coordinació entre les diferents poblacions- i arribin també al Vallès. A partir de 1987 es comencen a inscriure Clubs de Bitlles Catalanes a la Federació Catalana de Bitlles i s’unifiquen les diverses modalitats de joc d’arreu, cosa que farà que aparegui un Reglament i diverses competicions. El joc comença a ser, a la vegada, un esport.
Com ens explicava Elies Saball, del Club de Bitlles Sabadell, al Vallès comptem amb clubs que han anat sorgint a diferents localitats: les Franqueses del Vallès (AE La Perestroika), Palau-solità i Plegamans (ABC Palau-solità i Plegamans – Va, tornem-hi), Santa Perpetua de Mogoda (CB Can Folguera), Sant Quirze del Vallès (ACB Serra de Galliners), Terrassa (AEC Ves que Bitllen), Castellar del Vallès (CB Colobrers i CB Castellar), Sant Feliu del Racó – Castellar del Vallès (CB Els Roquerols), Rubí (CB Els Xatos), Sant Cugat del Vallès (CB Sant Cugat), Sant Llorenç Savall (CB Savall), entre d’altres.
El 1988 el joc de les bitlles es va convertir en un esport federat, cosa que va fer que amb un reglament unificat la competició fos oficial a tot el territori. Actualment la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCCB) organitza sis competicions oficials d’adults -homes, dones i mixtes- i també una competició per categories en edat escolar. D’aquesta manera les bitlles catalanes han passat -tot i que la part més cultural continua- de ser un joc tradicional a convertir-se també en un esport federat modern. En l’actualitat podríem dir que hi ha tres grans zones on es practica el joc: el Pirineu, les comarques meridionals i les comarques de Ponent. Els clubs federats competeixen de setembre a maig a la Lliga Nacional/Divisió d’Honor, o també en una de les diferents lligues territorials existents.
El Vallès és una de les comarques on el joc, partint de la tradició recuperada i la reglamentació, ha pres una important embranzida, la qual ve acompanyada pels bons resultats en la competició oficial. Tanmateix, la presència vallesana en les bitlles catalanes ens la mostra el nombre de clubs federats que esmentàvem més amunt i també els aficionats que han decidit seguir jugant -conservant la tradició- ja sigui en les tirades populars en les diferents festes locals, escoles i entitats culturals.
El joc té una mecànica de funcionament senzilla, bàsicament es necessita una esplanada sorrenca, un joc de sis bitlles i tres bitllots i hom pot començar la partida. La fusta d’alzina ben tractada i treballada és la més adient per a la fabricació de bitlles, doncs presenta unes bones qualitats de resistència i lleugeresa. Una partida consta de nou tirades per jugador -en tres rondes de tres tirades-, es planten les bitlles en dues fileres de tres columnes -separades entre elles per uns 7 o 8 centímetres per la seva part més baixa- sent la distància de tir d’11’5 metres pels homes i de 9’5 metres per les dones i ja podem cercar l’objectiu principal: tombar 5 de les 6 bitlles. Per tal de saber qui guanya la partida les diferents tirades es puntuen segons el nombre de bitlles tombades. Amb tot això ja podem començar a fer bitlla!
