A la Serralada Litoral Catalana, situada en paral·lel a la costa, tenim més de 20.000 hectàrees protegides que ajuden a la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural d’aquest espai. Les trobem incloses en el Parc del Montnegre i Corredor, el de la Serrada Litoral i el de la Serralada de Marina. La Serralada Litoral és una unitat de relleu que separa el Vallès de la Selva, del Maresme i del Barcelonès. Ens aturarem en el Parc de la Serralada Litoral que posa en contacte el litoral marítim amb les valls interiors i que configura un entorn de gran valor natural i paisatgístic que combina patrimoni i cultura.
Al mes de maig de 1992 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada Litoral i finalment l’any 2004 s’aprovava el pla de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Més tard, el 2013, el Govern de la Generalitat ampliava la superfície del parc amb la incorporació de 2.700 hectàrees noves.
Aquesta renovada delimitació amb la inclusió de nous sectors d’un alt valor natural, patrimonial i social suposava que dos municipis vallesans: Montornès del Vallès i Martorelles s’incorporessin al parc i s’arribés a les 7.400 hectàrees. El Parc de la Serralada Litoral el situaríem entre el Parc de la Marina, al sud, i el Parc del Montnegre i el Corredor, al nord. Un espai natural protegit entre les comarques del Maresme i el Vallès, que des de la seva ampliació està repartit entre els municipis maresmencs de: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Òrrius, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt; i els vallesans de: Martorelles, Montornès del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. El Consorci que regeix el parc està format per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments dels diferents municipis esmentats més amunt.
El cim més alt és el turó de Céllecs (536 m), entre el Maresme i el Vallès, que juntament amb altres turons de la serralada -Sant Mateu, Galzeran, Cirers, ca l’Amar i el d’en Baldiri- ens ofereixen una vista panoràmica de la comarca. A tota la zona trobem diversos enclavaments patrimonials que abasten un llarg arc temporal: dòlmens, menhirs, coves prehistòriques, poblats ibèrics i assentaments romans -com el Mons Observans en els termes municipals de Montornès del Vallès I Montmeló. També castells i restes de viles que dominen el territori i diferents indrets de caràcter religiós a cavall d’ambdues comarques: com ara el Monestir de la Cartoixa de Montalegre a Tiana que manté la vida comunitària i històricament relacionat amb Mollet del Vallès i la comarca.
Un territori amb molta activitat humana i aprofitament sostenible dels recursos: equitació, senderisme, ciclisme, apicultura, pastures, cereals i farratges, entre altres. A la part del Maresme, destaquen els conreus de vinya, horta, flor i planta ornamental. Al cantó vallesà la ramaderia i el conreu de cereals i farratge, tenen un desenvolupament més gran. La vinya, juntament amb la pineda, l’alzinar i el bosc de ribera, és un dels principals ecosistemes de la Serralada Litoral.
En aquest sentit, la Denominació d’Origen (DO) Alella -una de les més antigues i més petites de Catalunya- ha aconseguit la recuperació del conreu de la vinya a dos vessants comarcals del parc. Diferents municipis del Vallès i del Maresme formen part de la DO Alella que ha contribuït a la recuperació i manteniment d’aquesta feina agrícola, la qual juntament amb la conservació de la fauna i flora de l’espai fan del parc un territori ric i divers que conviu amb espais fortament urbanitzats i masies amb activitat agrícola i ramadera lligades al sector terciari.
La Serralada Litoral és una bona mostra dels sistemes naturals propis de les serres litorals amb una destacada presència d’elements patrimonials: biodiversitat (la flora i la fauna), ecosistemes i estructures geològiques resultants de l’evolució de la terra i de la naturalesa amb la interacció dels homes i dones. Un territori petit i estret, fragmentat per vies importants de comunicació, que ha de fer front a multitud d’impactes com la pressió urbanística i la proximitat a àrees densament poblades, entre altres. La protecció de l’espai fa possible el manteniment del món rural, les activitats tradicionals i dels seus habitants, compatibles amb els valors naturals que es protegeixen.
