Els geògrafs Pau Vila (1881-1980) i Salvador Llobet (1908-1991) ens descriuen la comarca del Vallès com un gran nombre de valls que uneixen poblacions, les quals estan solcades per diferents corrents d’aigües que baixen de les muntanyes i les envolten per tots costats. D’aquesta manera, hom es pot sentir que forma part d’un determinat corrent d’aigua: del Ripoll, de la riera de Caldes, de la Tordera, de la vall del Tenes, entre altres. Ens estaven parlant de la importància dels rius com a elements estructuradors del territori. Com sabem, al Vallès trobem tres conques hidrogràfiques: la del Besòs -la més extensa; la Tordera -al voltant del massís del Montseny; i la del Llobregat – més al sud i que recull les aigües dels vessants de la serra de l’Obac i del massís de Sant Llorenç del Munt què té en la riera de les Arenes l’eix fluvial més important. Ens aturarem al riu Congost que forma part de la conca del Besòs. Aquesta conca, amb una superfície de 1.038 km², es troba delimitada entre les serralades Prelitoral i Litoral, però la major part de la seva superfície la tenim dins de la depressió del Vallès.
Les aigües del riu Congost tenen el seu origen en els cingles del Bertí, la plana de Vic i el Pla de la Calma. En travessar aquesta Serralada Prelitoral pren el nom del congost que ha format. Un passadís de comunicació -també de ferrocarril i carreteres- entre el Vallès i les terres d’Osona i el Pirineu.
Quan el Congost arriba a La Garriga recupera amplada. Al pas per Granollers, el riu rep les aigües de la riera Carbonell i popularment se’l coneixia com la riera. Un riu amb peixos que permetia el bany. Quan arriba a Montmeló es troba amb el riu Mogent, rebent aigua del Tenes, la riera de Caldes i el riu Ripoll; llavors formen el Besòs que a Sant Adrià desemboca al mar. Té una longitud aproximada de 41 quilòmetres.
A Granollers, a partir de la segona meitat del segle XX les terres de conreu dels marges del Congost – a la zona de Palou encara es conserven- s’han anat destinant a usos industrials, destacant: el químic, el metal·lúrgic, el plàstic, la pell, el tèxtil, el material per a la construcció, el paper i l’alimentació, entre d’altres. Una gran quantitat d’establiments presents. Recordem que la conca del Besòs és de les més poblades amb més de dos milions d’habitants. A més, és un lloc de pas d’importants vies de comunicació que se situen vora els rius, com les línies de tren, l’autovia i l’autopista.
El riu Congost travessa el terme municipal de Granollers de nord a sud al llarg de 6,7 quilòmetres. Com esmentaven més amunt el desenvolupament industrial i comercial de la ciutat va anar en detriment de la qualitat de les seves aigües, arribant a ser un dels entorns més contaminats de la zona. A partir dels anys vuitanta del segle passat l’Ajuntament de Granollers i l’antic Consorci per la defensa de la conca del riu Besòs i altres entitats es coordinaren per recuperar aquest espai.
Als anys noranta es construeix la xarxa de sanejament i depuració d’aigües, entre altres accions, que facilitaran la recuperació biològica i l’assoliment d’uns valors ecològics i de biodiversitat que l’ha portat a estar inclòs dins la Xarxa Natura 2000.
Així doncs, aquest espai fluvial és un passadís entre el massís del Montseny, la serralada Prelitoral i la costa. El seu curs per la plana connecta aquests espais i el tram que va des de La Garriga fins al naixement del Besòs formaria part de la xarxa europea abans esmentada. D’aquesta manera la xarxa passaria pels termes municipals de les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló, la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès, Montornès del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès i Sant Fost de Campsentelles. Parlem d’una superfície de quasi 360 hectàrees que acull un ric i variat patrimoni natural -flora i fauna- al llarg de 30 quilòmetres de longitud. A través del Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre de Can Cabanyes si desenvolupen diverses activitats de formació i educació ambiental. Un espai també per a la recuperació del patrimoni cultural: elements d’aigua i xarxa de recs i mines; agricultura social i parc periurbà per a la pràctica esportiva, entre altres.
Foto portada: el riu Congost, al seu pas per Palou. Autor: Josep Alavedra.
