Un dels conreus més característics del Vallès és el de les lleguminoses, especialment la mongeta -genoll de Crist, del carall o carai, ull de perdiu, paretana, del sastre, rènega negra i altres-i dintre d’aquesta la varietat del ganxet. La mongeta del ganxet (Phaseolus vulgaris L), és coneguda amb aquest nom per la forma de ganxo o ronyó; és aplanada i de color blanc. Fins i tot després de ser cuita continua conservant la seva forma ganxuda. Si fem una passejada pel Vallès, des del mes de juliol i fins a principis o finals de novembre podrem observar el seu maneig. Al novembre es deixen assecar les tavelles i se separa la mongeta. Finalment es tria i es guarda. Al Pla de Llerona és on trobem més hectàrees conreades i a l’Espai Rural de Gallecs és on es té especial cura en la producció i conreu ecològic; però podem trobar mongeta del ganxet, sigui en horts domèstics o grans extensions, a Castellar del Vallès, Sentmenat, La Roca del Vallès, Palou, Ametlla del Vallès, La Garriga, Llinars del Vallès, entre altres municipis de la nostra comarca.
La sembra de la mongeta es fa al mes de juliol, després de recollir el blat es llaura el camp i s’adoba per la sembra. S’acostuma a dir que per Sant Jaume (25 de juliol) ja ‘s’han de veure nàixer’. La mongeta del ganxet és de creixement indeterminat i necessita tutors, els quals guiaran la planta en el seu creixement. Trobem dos grans tipus de tutors o aspres: canya i malla. La canya és l’estructura més tradicional i la més emprada al Vallès. En aquest sistema s’utilitzen canyes en grups de quatre formant les anomenades barraques o polleres. En els vorals és fàcil de trobar-les i presenta un baix cost econòmic; un dels avantatges de la canya és la facilitat en el moment de la recol·lecció, ja que, la màquina de trillar pot separar fàcilment el gra de la palla. La part negativa del conreu amb canya és la facilitat en què la part de les polleres, causa de la humitat del reg, pot agafar fongs per la manca de ventilació. El conreu amb malla o xarxa és més costós, necessita una inversió inicial -xarxes, estaques, pals i altres. Un dels màxims exponents és Can Casamada de Castellar del Vallès, on ja des de la dècada de 1990 van optar per aquest mètode, el qual proporciona una major producció, un menor ús de fitosanitaris i una major circulació de l’aire, cosa que dificulta la formació de fongs a causa de la humitat. Aquests són un dels grans enemics d’aquestes mongetes, d’aquí la importància d’un reg adequat.
Un cop enasprades les mongeteres amb canyes o xarxa cal arrencar les males herbes i ajustar el reg amb la proporció adequada: principalment durant el mes d’agost aquest ha de ser abundant. Des de mitjans del mes d’octubre fins a principi de novembre, just quan la planta canvia de color, el reg ha de disminuir perquè la planta s’assequi. La forma de reg va des de la inundació fins al degoteig i passant per diferents tipus d’aspersió. Al mes de desembre serà l’hora de batre i ventar: batre la tavella de la mongeta i garbellar el gra per mitjà d’un corrent d’aire que permeti eliminar les impureses. Després es farà la tria per eliminar les mongetes tacades, corcades o que no tenen el vistiplau del productor. Abans la tria es feia d’una forma manual i en família; avui en grans produccions, s’utilitzen màquines òptiques que detecten els pigments o corcs de les mongetes. Les llavors amb les tavelles més grosses, les més resistents, les que tenen el ganxo més pronunciat o altres criteris de qualitat serveixen per millorar i seleccionar el futur conreu. Finalment, arriba l’hora de fer-ne la conservació: un cop recollida i triada la mongeta es congela a -20ºC durant tres dies, per evitar la proliferació dels corcs “Jaumets”. Un cop congelada ja es pot vendre com a mongeta del ganxet seca.
Les qualitats organolèptiques -gust suau i cremós i poca percepció de la pell- i el prestigi que la mongeta del ganxet anava agafant va fer que a finals del segle passat la Generalitat de Catalunya li atorgués la Denominació Comarcal de Producte Alimentari del Vallès (Occidental 1993 i Oriental 1995). El 7 de maig de 2008 s’aprovà el reglament de la DOP Mongeta del ganxet Vallès-Maresme o Fesol del ganxet Vallès-Maresme (DOGC núm. 5132). Finalment, i després de processos complexos, l’any 2012 la Unió Europea va atorgar la Denominació d’Origen Protegida (DOP) amb menció d’Apel·lació Geogràfica Protegida (AGP), on s’inclou la producció, la transformació i l’elaboració dels productes amb el reconeixement de la DOP. La zona geogràfica de la DOP «Mongetes del ganxet Vallès-Maresme» inclou tots els municipis de les comarques del Vallès (Occidental i Oriental), i els municipis de Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, Dosrius, Argentona i Òrrius de la comarca del Maresme, i els municipis de Blanes, Fogars de Tordera, Maçanet de la Selva i Hostalric de la comarca de la Selva. Al Vallès Oriental és on es conrea i produeix més mongeta del ganxet, principalment al voltant de Granollers: Montornès, les Franqueses i la Roca. Al Vallès Occidental, on l’agricultura està en retrocés, la producció és molt menor. Amb tot, en l’actualitat, al Vallès, trobem posicions confrontades vers la percepció de la DOP. Alguns productors n’avalen l’èxit, sobretot gràcies a l’increment del valor i a la promoció que en deriva. D’altres, en critiquen la gestió i la utilitat, i volen continuar venent ganxet sense la DOP.
La mongeta del ganxet és un dels elements proposats per formar part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès (IPCIV). Aquesta mongeta que té els seus ancestres a Amèrica Central i possiblement arribaria a les nostres contrades de mans dels “indianos” per les costes del Maresme, després de diferents encreuaments i mutacions, s’ha convertit en una de les més apreciades i conegudes a Catalunya. Ja a final del segle XIX es menciona en cultius de la província de Barcelona. Les seves tècniques de cultiu i el sentit identitari de la mongeta fan que sigui un patrimoni vallesà, el qual es veu incrementat per la recuperació d’antigues receptes i la seva valoració dins el món de la restauració. Tanmateix, la proliferació de fires i esdeveniments al voltant de la mongeta són cada any més freqüents, i just a final de novembre en podem gaudir: Fira de la Mongeta de Llerona i Fira de la Mongeta de Gallecs, entre d’altres.
