El Vallès és un territori que formaria una regió històrica i natural a llevant de Catalunya. Emmarcada entre el riu Llobregat al sud i la Tordera al nord; i, la serralada prelitoral al nord-oest i la litoral al sud-est. Actualment, administrativament, el territori està dividit en dues comarques: Occidental i Oriental.

Al Vallès Occidental comptem una població de 937.508 habitants i 23 municipis en una superfície de 583,13 quilòmetres quadrats (Idescat, 2020). Des de l’any 1989, en què el Parlament ho aprovà, la capitalitat és compartida entre Sabadell i Terrassa. La comarca forma part de la depressió prelitoral i al nord ens hi trobem la serralada del mateix nom amb la serra de l’Obac, el massís de Sant Llorenç del Munt (la Mola i el Montcau), el Puig de la Creu, els cingles de Sant Sadurní i el Farell; i, al sud  la serra de Collserola formant ja  part de la serralada litoral. L’agricultura, malgrat estar present, a partir del gran impuls de mitjan anys 50,s  del segle passat, ha passat a un segon pla en benefici de la indústria i del sector terciari. En aquesta comarca ens trobem amb els  parcs -espais naturals protegits- de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el de Collserola.

Al Vallès Oriental trobem 414.570 habitants i 39 municipis en una extensió de 735,00 quilòmetres quadrats (Idescat, 2020). Granollers és la capital. La comarca, situada en plena depressió prelitoral catalana, ha vist canviar la seva estructura productiva primària, cada cop més disminuïda davant de la industrialització creixent i la terciarització.  A les seves serralades trobem: el massís del Montseny – a cavall de la comarca- amb el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls; també el Farell, el Tagamanent, Puiggraciós, Turó Gros, entre altres. La comarca compta amb els espais naturals: Parc Natural del Montseny –catalogat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, els cingles de Bertí amb el monestir de Sant Miquel del Fai i l’Espai Rural de Gallecs.

El Vallès, fins a la creació dels partits judicials a l’any 1834, havia estat sempre una unitat territorial. Dins de la Vegueria de Barcelona, ja al segle XII, trobàvem la sotsvegueria del Vallès. Aquesta era l’antiga demarcació administrativa que comprenia tot el Vallès actual excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir, Aiguafreda i també Olesa de Montserrat, Riells de Montseny, Dosrius i Òrrius. Amb la Nova Planta, a partir de 1716, aquesta vegueria va passar a formar part del corregiment de Mataró. Més tard, entre 1812 i 1814, durant l’annexió francesa, el Vallès estava dins del Departament de Montserrat amb prefectura a Barcelona. Recentment, durant la II República (1931 – 1939), el geògraf Pau Vila va proposar la divisió de Catalunya en 38 comarques agrupades en 9 regions. El Vallès es va dividir en dues comarques administratives en la Ponència de Territori aprovada per la Generalitat de Catalunya l’any 1936. El criteri de divisió sembla que obeïa més a raons de densitat de població que a la seva extensió. Després del període franquista i ja en democràcia, a l’any 1987 es va recuperar la divisió feta per la Generalitat republicana.

Des de l’any 1988 i fins el 2015 a Catalunya hi havia 41 comarques, aquell any el Parlament va aprovar la creació d’una nova comarca: el Moianès, passant a 42 i essent els consells comarcals qui les administren. Anteriorment, a l’any 2010  el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de vegueries, inicialment foren set. El 2017 si afegia una vuitena vegueria -el Penedès. Així actualment el Vallès formaria part de la vegueria de Barcelona -àmbit metropolità de Barcelona- que abasta: Vallès Occidental, Vallès Oriental, Barcelonès, Maresme i Baix Llobregat. La distinció entre les dues comarques seria més una qüestió formal administrativa, la qual com hem anat veient en aquest escrit ha anat canviant amb el temps. Avui, en conjunt, estaríem parlant d’una població de 1.352.078 habitants i una superfície de 1.318.000,13 quilòmetres quadrats (Idescat,2020). Així doncs, al Vallès, podríem parlar d’un territori natural que des de bell antuvi formaria un conjunt territorial: geogràficament i humana.

Foto portada: Sotsvegueria del Vallès: J. Aparici, 1708. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya