En el santoral hi ha un conjunt de sants amb llargues i abundoses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana del mes de gener -la Setmana dels Barbuts, considerada la més freda de l’any, els més populars: Sant Pau ermità i Sant Maür, el 16; i, Sant Antoni Abat el 17. Aquest darrer sant barbut també és conegut com Sant Antoni del porquet o dels rucs, doncs des de bell antuvi se l’ha tingut com el protector de tots aquells animals útils en la feina del camp. Tenim referències a la seva devoció des del segle XII com a patró dels animals de peu rodó -ases, mules i cavalls, i per extensió dels traginers, de les feines agrícoles i també protector dels animals en general. Com a patró dels traginers el sant beneeix les cavalleries i presideix o encapçala les cavalcades també anomenades Passades, Beneïdes o Tres Tombs. Al Vallès actualment comptem amb una trentena de passades que se celebren en les primeres setmanes de l’hivern. Una de les més antigues i que té la particularitat de celebrar-se el mateix dia de l’onomàstica del sant és la de Sabadell.
Efectivament, a Sabadell la passada, on coexisteixen dues colles alternant-se cada any a la capçalera de la mateixa, se celebra sempre el mateix dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, és a dir el 17 de gener i té una antiguitat de més de 150 anys. Una de les colles, la Germandat de Sant Antoni Abat -Colla Vella- va ser fundada a l’any 1871. Els orígens de la Germandat els trobem al 1398 en la Confraria de Sant Antoni Abat i tenim constància que a l’any 1687 ja se celebrava la festivitat. El 1879 la pluja va obligar a suspendre la passada; tot i això, una quinzena de joves de la Germandat van decidir sortir, cosa que va provocar desavinences entre aquests i la junta de la Germandat, originant una escissió: a l’any 1880 es fundava el Montepío Juventud -Joventut- Sant Antoni Abat, Colla Nova. Des de llavors ambdues colles organitzen conjuntament la benedicció i passada de Sant Antoni; els darrers anys amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat.
El dia 17, de bon matí ambdues colles preparen els cavalls i els carruatges. El primer acte oficial és la trobada a casa de l’abanderat de l’any, on s’ofereix coca, mistela i cafè als socis de la Colla i simpatitzants. El capità o capitana de la Colla guiarà a l’abanderat i cordonistes durant tota la jornada. Un cop esmorzats i al so de la música de la banda convidada, la comitiva s’encamina cap a la Plaça Taulí on es trobaran les dues colles i tindrà lloc la benedicció dels cavalls. Durant la benedicció, també si acosten veïns i veïnes amb els seus animals domèstics. Un cop acabada la benedicció del mossèn les dues colles es tornen a separar: la Colla Nova es dirigeix cap a l’església de la Puríssima Concepció i la Colla Vella va cap a l’església de Sant Fèlix, on respectivament té lloc l’ofici solemne en honor de Sant Antoni. Quan s’acaba l’acte religiós, les colles enfilen cap a l’aperitiu: la Colla Nova a la Societat Coral «Casinet» i la Colla Vella a l’Hotel Urpí.
A les cinc de la tarda s’inicia la passada pels principals carrers i vies de la ciutat fins arribar a la Rambla confluència amb la Gran Via on es fa l’esperat «gir de cal Pané» per tornar a enfilar la Rambla i acabar al centre de la ciutat. Abans d’iniciar la passada cavalls i carruatges han de passar un control per verificar l’estat del genet i del conductor o conductora del carruatge. Any rere any les colles s’intercanvien les posicions en els actes -el 2019 la passada l’encapçalava la Colla Vella i la tancava la Colla Nova: primer la banda de música, després el carruatge amb la figura de Sant Antoni Abat, en tercer lloc la capitana, abanderats i cordonistes de la Colla Vella i en el quart lloc la comitiva de la Colla Vella: cavalls muntats, carruatges i carros de transport. Després, el torn de la banda convidada i tot el seguici de la Colla Nova.
Durant la passada els carrers de la ciutat s’omplen de gom a gom en tot el recorregut. Públic de totes les edats, però especialment nens i nenes que centren els seus esforços a recollir els caramels llançats des dels carruatges. Com dèiem més amunt un dels punt més emblemàtics és el «gir de cal Pané» -pren el nom d’una antiga cerveseria que estava situada just en aquest punt, on genets i carros es veuen obligats a fer un gir molt tancat, en un espai molt reduït, per retornar per la Rambla. La passada de Sabadell acostuma a concentrar més d’una cinquantena de carruatges de transport i carros agrícoles i uns 200 genets. Un dels riscos que preocupa a les dues colles són les noves restriccions per la salvaguarda del benestar dels animals, que organitzacions per la protecció d’animals reclamen, demanant la prohibició d’animals durant la passada. Amb tot, els valors culturals, socials i religiosos de la passada es van transmeten de generació en generació, principalment pels membres que formen part de les colles i dels lligams familiars avantpassats amb l’ofici de traginer. La passada de Sabadell és viva; es manté la data tradicional del 17 de gener i després de la cavalcada dels Reis Mags és l’activitat festiva que treu més gent al carrer.
