A la comarca del Vallès trobem diferents espais naturals amb unes determinades característiques biològiques, geològiques i paisatgístiques que aconsellen la seva protecció per mantenir i transmetre a les generacions futures la riquesa patrimonial que representen. Altrament, aquests espais fan compatible l’aprofitament dels seus recursos amb l’activitat de les persones que hi viuen. El Vallès tot i ser una de les comarques més urbanitzades, és, al mateix temps, el territori amb més espais protegits de Catalunya. Avui ens aturarem en un d’aquests espais naturals: el parc del Montnegre i el Corredor.
El Montnegre i el Corredor són dos massissos muntanyosos que formen part de la Serralada litoral, una barrera natural que bàsicament separa la plana del Maresme de les depressions comarcals del Vallès i la Selva
Aquest parc del Montnegre i el Corredor conforma una zona d’una important biodiversitat, on es dona una gran interacció entre les persones i el medi amb un ús sostenible dels seus recursos. Amb una extensió aproximada de 15.000 ha, les rieres de Vallgorguina i Arenys de Mar separen les dues serres. El santuari del Corredor (657 m) i el turó Gros del Montnegre (766 m) marcarien els punts més elevats. Un espai -amb un pla especial des del 1989- gestionat per la Diputació de Barcelona, on comptem diferents municipis. Del Maresme: Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera; Fogars de la Selva i els pertanyents al Vallès Oriental: Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra.
En aquesta serralada podem trobar activitats que persisteixen: aprofitament de la llenya d’alzina -restes del carboneig, aprofitament del suro i de les pinyes del pi pinyoner, apicultura, una mica de vinya i l’auge de plantacions de ribera com pollancres i plàtans i reforestacions de coníferes, entre altres. Tot i l’abandonament de molts masos, alguns han estat recuperats i reconvertits en serveis turístics, educatius i de lleure. Com assenyala el naturalista Martí Boada, els paisatges i boscos del Montnegre i el Corredor formen part de la història social i natural que ha enriquit l’activitat humana de la comarca.
Un paisatge característic: abrupte i amable. Una terra habitada des de temps antic on les pedres megalítiques tenen una gran presència: dòlmens de ca l’Arenes, menhir de cal Freginals, dòlmens de can Gener i Pedra d’Arca, entre altres. Un espai ple d’història natural i humana. Així, a prop de Vallgorguina, trobem un dels monuments megalítics més coneguts de la comarca: el dolmen també anomenat Pedra Gentil. Reconstruït a final del segle XIX se li va donar una aparença de taula de sacrifici – sense coneixement de la disposició original de les pedres. El dolmen de Vallgorguina està format per set pedres verticals que sostenen una gran llosa horitzontal que li dona l’aspecte de taula que dèiem abans. Les investigacions apunten a la seva funció funerària: a l’interior de la cambra es dipositaven les restes de l’individu acompanyades d’ofrenes, després el conjunt es cobria amb un túmul de terra.
Vallgorguina i el dolmen de Pedra Gentil ha originat diverses rondalles i llegendes relacionades amb les bruixes. El mateix Joan Amades n’havia recollit: reunions de bruixes que saltaven damunt la pedra provocant tempestes a la comarca i que molts pescadors del Maresme en veure els núvols negres no sortien a pescar per por a la mala mar, entre altres. Tanmateix, la darrera setmana del mes de novembre té lloc a Vallgorguina la Fira del Bosc i la Pagesia un homenatge al bosc, la natura i activitats relacionades com ara la dels bosquerols, llenyataires, carboners, peladors de suro i altres oficis manuals lligats al món silvícola. Vallgorguina un municipi del Vallès situat en mig de la vall entre el Montnegre i el Corredor.
