Darrere del so d’una guitarra, entre altres instruments de corda, hi ha una persona que ha escollit les fustes i els millors materials per aconseguir un artefacte singular que pot produir música. Tècnica i art es combinen en un ofici que tindria els seus orígens a l’edat mitjana. Un temps en què els joglars i altres anaven pel Vell Continent interpretant els seus cants, acompanyats d’instruments que ells mateixos construïen. Com ens comenten els estudiosos, alguns d’ells s’haurien especialitzat en la manufactura de l’instrument, deixant la interpretació. En l’època del renaixement la música es comença a concebre separada del cant vocal, cosa que requeria uns instruments més perfeccionats. Naixia l’ofici de lutier -també luthier. La paraula lutier tindria el seu origen en la francesa «luth», la qual – abans del renaixement- s’aplicava al constructor de llaüts. Posteriorment, per extensió designaria al constructor d’instruments musicals en general.
Els segles XVII i XVIII, els lutiers aconseguiren un gran prestigi, és l’època de les grans escoles europees dels artesans constructors d’instruments musicals. Els italians, com és conegut, assoliren un gran renom. Al segle XVII a França, la grafia luthier, ja designava a l’artesà que feia i venia instruments com llaüts, violes i guitarres. Aquesta s’anirà introduint a les diferents llengües i s’aplicarà al constructor d’instruments de la família del violí i de la viola de gamba. Així, en català, a partir del segle XIX, el lutier era conegut també com a violer i guitarrer. S’aplicava als fabricants de guitarres i altres instruments d’arc.
La revolució industrial anirà canviant els oficis artesans. En poques paraules, uns artesans s’orientaran cap a la fabricació d’objectes per a la indústria -disseny industrial, altres continuaren fent arts decoratives i aplicades, i altres -com els guitarrers- seguiran amb l’obra personal i única. A l’ofici de guitarrer del segle XXI hi conviu la humilitat de l’ofici amb la tecnologia, sense perdre la individualització del producte. L’artefacte que construeix el guitarrer -instruments musicals, sobretot de cordes pinçades o fregades- no és solament un utensili. El mestre artesà aporta un esperit i una sensibilitat artística a un instrument que també farà art. És, tanmateix, un ofici en què no s’ha d’oblidar la seva faceta de manteniment, restauració i reparació del patrimoni musical existent. Tampoc la fabricació d’arquets o arcs pels instruments de corda fregada, la qual pot convertir-se en un ofici paral·lel.
Al Vallès hi comptem, aproximadament, més d’una dotzena de lutiers. Ens fixarem en el guitarrer Josep Melo, el qual des del seu taller de Sabadell combina la tècnica i l’art per aconseguir peces amb personalitat d’autor. Cada peça és diferent de l’altra. Els esbossos i el disseny de l’instrument precedeixen la seva realització. El seu treball comença per la tria acurada de la fusta que ell mateix fa -desplaçant-se al lloc on han crescut els arbres. La fusta, com ens diu, és la que ens donarà una sonoritat determinada. És fonamental en la construcció: cal escollir-la i treballar-la bé. Sense fusta no hi ha instrument -tot i que des de mitjans del segle XX es fan guitarres de plàstic, fibra carboni i altres. Cada model de guitarra que fabrica compte amb uns determinats materials, així el model AMI-una guitarra acústica de tapa i fons pla- hi trobem: pícea per a la tapa i el barrat interior; diferents nacres i fustes per a la boca; palissandre de Rio i de l’Índia, també auró, per al fons i costats; el mànec de fusta de caoba i auró i el diapasó de fusta de banús. Finalment, es fa l’envernissat amb laca nitrocel·lulòsica.
De formació autodidàctica -de ben petit ja era afeccionat a la guitarra i llegia sobre l’instrument- reconeix el mestratge, entre d’altres, de James L. D’Aquisto a Nova York, José Luis Romanillos a Guijosa (Guadalajara) o Steve Klein a Califòrnia. Un artesà amb formació de dissenyador, estudis de guitarra clàssica i de jazz que ens ofereix uns instruments de gran qualitat musical. A més, l’interès per la tipologia de l’instrument i la seva història l’ha portat també a la divulgació de les coses que ha après dels seus mestres i a fer-ne partícips a les persones interessades, com ara el llibre dedicat als grans guitarrers americans i al mestre José Luis Romanillos.
