La Plana del Vallès limita al nord i a l’oest amb la Serralada Prelitoral i al sud i a l’est amb la Serralada Litoral. Com hem anat veient, al voltant d’aquesta plana – comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental- existeixen una sèrie d’espais naturals protegits que conformen un ric patrimoni natural i paisatgístic: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc Natural del Montseny, Parc del Montnegre-Corredor, Parc de la Serra Litoral, Parc de la Serra de Marina i Parc de Collserola. Tots ells formen part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona formada per espais naturals amb un alt valor cultural, ecològic i paisatgístic que cal preservar fent-los compatibles amb el desenvolupament econòmic de la població, protegint el seu patrimoni cultural, forestal, agrícola, paisatgístic i natural. Avui ens aturarem al Parc de la Serralada de Marina que a l’oest llinda amb el riu Besos i el Parc Natural de la Serra de Collserola i, al nord-est, amb el parc de la Serralada Litoral. Entre el riu Besòs i el Turó de Galzeran.
La Serralada de Marina, popularment també coneguda com a serra de la Conreria, forma part de la Serralada Litoral i correspon a una zona protegida de 2.086 hectàrees en els termes municipals de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles: Maresme, Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
El vessant de la serra orientat al Vallès és més obac, cosa que fa que s’hi donin formacions de bosc més humides: alzinars i rouredes; el vessant orientat al mar hi predominen alzinars i pinedes. El seu punt més alt és el turó de Galzeran amb 485 metres, des d’on podem gaudir d’unes vistes espectaculars del pla del Barcelonès, el Maresme i el Vallès. És una zona voltejada de grans nuclis urbans on la petjada religiosa és molt present: Sant Jeroni de la Murtra, la cartoixa de Montalegre i Sant Pere de Reixac. La Conreria, en el Coll de Montalegre de la Serralada de Marina, estaria en el límit municipal de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles.
Des de l’any 1996, la serra de Marina està protegida i administrada pel Consorci de la Serralada de Marina; format per la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments dels municipis del parc – l’any 1998 es van sumar al Consorci els municipis de Tiana i Sant Fost de Campsentelles, ampliant la superfície del parc fins a les 3.032 hectàrees amb què compta en l’actualitat.
Bàsicament, el pla de protecció del parc contempla diferents zones per ajustar els usos i tractaments de l’espai natural: zona forestal d’interès ecològic i paisatgístic, zona d’interès natural, zona agroforestal, zona agrícola i una part de sòl urbà. L’aprofitament forestal és reduït. En l’activitat agrícola -unes 240 hectàrees- destaca la vinya, lligada a la denominació d’origen Alella, i el conreu intensiu de flor i planta ornamental; a més d’horts, farratges i cereals. L’ús públic de l’espai, i la seva protecció, ha potenciat l’activitat terciària vinculada a la restauració, activitats vinculades a l’educació ambiental, xarxes de camins, entre altres.
Com esmentàvem més amunt, la serra de Marina ha contemplat la presència humana des de temps antics: ibers, romans, edificis religiosos, masies, entre altres. Tots ells han deixat un patrimoni cultural característic. A la part vallesana de Montcada i Reixac: ermita de Sant Pere de Reixac, Turó de les Maleses, Can Fàbregues, Font del Tort; a més a més d’edificacions i masies. A final del segle XIX i principis del XX, el fenomen de l’estiueig portarà a la part de la Serralada de Montcada i Reixac molts estiuejants que s’anava convertint en un destí preferit de famílies benestants. La línia de tren, 1854, la nova carretera i els primers cotxes facilitaren l’accés a boscos, fonts i paratges que avui formen part d’aquest espai. Els municipis vallesans: Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, aporten 623 i 946 hectàrees respectivament al parc. Un patrimoni natural al Vallès.
