Al Vallès, a cavall entre altres comarques, trobem espais naturals amb unes particularitats biològiques, paisatgístiques i humanes que han aconsellat la seva protecció. Una de les principals característiques és la seva sostenibilitat ecològica i social. S’integren dins del territori i fan compatible l’aprofitament dels recursos amb l’activitat de les persones que hi viuen. Avui ens aturarem al massís muntanyós del Montseny: reserva de la biosfera i parc natural.
L’abril del 1978 la UNESCO declarà el massís del Montseny Reserva de la Biosfera. Més tard, el 1987 es va establir com a Parc Natural, tot i que la preocupació per a la seva protecció ja havia començat abans – en temps de la Mancomunitat de Catalunya al segle passat.
Els divuit municipis que formen part del parc estan repartits entre tres comarques: Osona -Seva, Viladrau i El Brull; La Selva -Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, Riells i Viabrea; i el Vallès Oriental -Gualba, Campins, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, La Garriga, Figaró-Montmany, Tagamanent, Aiguafreda, Montseny i Fogars de Montclús. El parc situat a la Serralada prelitoral ocupa una extensió de 31.064 hectàrees, destacant els cims emblemàtics del Turó de l’Home – el més alt amb 1.706 metres, les Agudes, Matagalls i el Puig Drau al pla de la Calma. Els rius Congost, la Tordera i la riera Major el travessen.
La gran biodiversitat que hostatja, l’abundància de recursos hídrics i l’antigor de l’ocupació humana que ha anat transformant el medi, entre altres, fa que el parc natural del Montseny tingui una importància i singularitat destacada en el conjunt d’espais protegits del país. Com assenyala el geògraf Martí Boada, al Montseny hi tenim representats biomes mediterranis i centreeuropeus.
Aproximadament, fins als 900 metres predomina el bioma mediterrani. Alzinars, boscos de pi mediterranis, sureres, fagedes, castanyers i landes conviuen amb zones obertes d’activitat ramadera i agrícola en regressió. Aquesta biodiversitat es compagina amb la presència d’un ric patrimoni cultural i etnològic que contempla diferents elements naturals, tradicionals i activitats culturals. Un ecosistema natural que s’ha integrat amb la història humana que n’ha tret profit de forma adequada mantenint la seva sostenibilitat. En aquest sentit, l’interès ecològic, natural i biològic ha estat reconegut internacionalment, com dèiem més amunt, per la UNESCO.
L’any 1995 s’iniciava l’Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny que finalitza quatre anys més tard. L’Inventari va ser una eina imprescindible per conèixer el patrimoni cultural del Montseny: masies, forns, barraques, elements simbòlics, activitats econòmiques, entre moltes d’altres. Més tard, el 2009, el Centre UNESCO de Catalunya impulsava l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny que finalitzà el 2011 i va estar supervisat per un òrgan de coordinació format per la Reserva de la Biosfera del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (actualment Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals) de la Generalitat de Catalunya, i el Centre UNESCO de Catalunya. L’any 2013, la metodologia emprada i el resultat assolits en aquest Inventari varen ser reconeguts com a bona pràctica per la UNESCO.
La riquesa patrimonial del Montseny queda recollida en aquest inventari que recollia 294 elements referents a tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle; pràctiques socials, rituals i esdeveniments festius; coneixements i usos relacionats amb la natura i l’univers; i tècniques artesanals tradicionals. Un inventari que no resta tancat. Continua obert a les aportacions de particulars i col·lectius de la zona i a tots aquells que hi estan implicats. L’Inventari té com a punt central la participació del conjunt de la societat en la salvaguarda del patrimoni immaterial i se centra en el paper de les comunitats, els grups, i els individus que el recreen i el transmeten. El Montseny un patrimoni natural protegit i viu.
