El 1992, el Govern de la Generalitat aprovava el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) pel qual s’estructuraven els espais protegits de Catalunya: espais representatius per la seva riquesa paisatgística i diversitat biològica. Els espais protegits s’integren dins del territori i contemplen les següents figures: parc nacional, paratge natural d’interès nacional i reserves o parcs naturals. Al Vallès, a cavall entre altres comarques, trobem espais naturals amb unes característiques biològiques, paisatgístiques, humanes que conserven uns valors patrimonials que han aconsellat la seva protecció. Una de les seves principals característiques és la seva sostenibilitat: ecològica i social. És a dir, fan compatible l’aprofitament dels seus recursos i l’activitat de les persones que hi viuen. A la comarca descobrim els parcs naturals del Montseny, Collserola, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i els parcs del Montnegre i el Corredor i de la Serralada Litoral. Aquests parcs depenen de la Diputació de Barcelona i també d’altres organismes. A més a més, comptem altres espais inclosos al PEIN: Cingles de Bertí, Gallifa, Sant Miquel del Fai, Riu Congost, Gallecs, entre altres.
El parc natural del Montseny, situat a la Serralada Prelitoral, ocupa una extensió de més de 31.000 ha. Com és conegut, un parc natural ha d’estar aprovat pel Parlament de Catalunya, mentre que una reserva de la biosfera es promou des de la UNESCO: com és el cas del Montseny, que contempla les dues figures. Els seus divuit municipis pertanyen a tres comarques: Osona, la Selva i el Vallès Oriental. La carena del Turó de l’Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el Pla de la Calma (Puig Drau 1.344 m) formen el seu conjunt muntanyós. L’any 1978 va ser declarat reserva de la biosfera de la UNESCO. Des del 1977 és gestionat per la Diputació de Barcelona i des del 1978 per la de Girona. El 1987 es va establir com a parc natural. El parc natural de Collserola forma part de la Serralada Litoral amb una superfície d’unes 8.000 ha, situada entre els rius Besòs i Llobregat. L’any 2010 la Generalitat va aprovar la declaració de parc natural. Actualment, dels nous municipis del parc tres pertanyen al Vallès Occidental: Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb una superfície de més de 13.500 ha està repartit entre tres comarques: Bages, Moianès i Vallès Occidental -Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses hi tenen part del seu terme municipal. La Mola (1.101,9 m) i el Montcau (1.056, 7 m) són els principals cims. A dalt de la Mola hi trobem el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. L’any 1987 va ser declarat parc natural per la Generalitat. El parc del Montnegre i el Corredor -configurat pels massissos del Corredor i el Montnegre- a la Serralada Litoral té una extensió de 15.000 ha, separa les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. La Torre del Moro, el dolmen de Pedra Gentil, la font d’en Nel, restes ibèriques i esglésies medievals, entre altres són elements del seu paisatge patrimonial. Des del 1989 està emparat per un pla de protecció especial del medi físic i el paisatge. Un paisatge de conreus, boscos i masies. El parc de la Serralada Litoral, constituït el 1992, uneix el litoral amb les valls interiors: Maresme i Vallès Oriental; després de l’ampliació de 2013 abasta 7.400 ha. El Turó de Céllecs amb 534 m és el punt de més alçada.
Com bé assenyala Vicenç Relats a Vallesos, el Vallès és una gran àrea urbanitzada i poblada per prop d’1.400.000 habitants; és, alhora també, l’àrea que té més espais naturals protegits de Catalunya. Boscos, rius i muntanyes, uns espais amb una gran diversitat natural i un patrimoni cultural viu: paisatgístic, natural i humà.
