La Setmana Santa abasta un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el Divendres de Dolors -anterior al Diumenge de Rams- i el Diumenge de Pasqua. Escenificacions teatrals, litúrgies, viacrucis i processons, entre altres, recorden els darrers moments de Jesucrist: Passió, Mort i Resurrecció. Bàsicament, hom recorda el temps en què Jesús arriba a Jerusalem -Diumenge de Rams- fins que és processat, mort a la creu, és enterrat i ressuscita. El fervor dramàtic té el seu punt àlgid en les celebracions de Dijous i especialment el Divendres Sant amb les processons. Totes aquestes manifestacions són una de les festes més característiques del calendari litúrgic catòlic. Unes processons d’origen medieval i que han arribat als nostres dies amb les orientacions del concili de Trento (1545 – 1564) i la Contrareforma catòlica, les quals insistien en el seu caràcter religiós -reduint la participació espontània del poble fidel a simple espectador- i reglamentaven la participació en les mateixes a través de les confraries.
Les processons de Divendres Sant recreen passatges de la vida de Jesús als últims dies a la Terra, escenificant diferents parts de la seva Passió fins al moment de la mort. Sovint es desenvolupen acompanyades de marxes fúnebres i amb l’enllumenat dels carrers apagat, sota la llum de la lluna plena que sempre brilla durant aquest dia -recordem que la data del Diumenge de Pasqua és el diumenge posterior a la primera lluna plena després de l’inici de la primavera- una festa mòbil que es regeix pel calendari lunar. El silenci trencat pels sons dels tambors, figures de la Passió -cadenes, claus, corona d’espines, les vestes dels encaputxats processionals, soldats romans, les banderes de les congregacions, els penitents i les imatges de la creu i el sepulcre, entre altres; són els símbols més presents de les tradicions processionals que volen transmetre el patiment i la mort de Crist.
Al Vallès, la Setmana Santa i les seves tradicions culturals i religioses es mantenen gràcies a la cura d’entitats i agrupacions que hi treballen tot l’any. Amb tot, cada cop les processons són menys presents al carrer, ara bé les poques que queden gaudeixen de reconeixement arreu de la comarca. Entre altres citem: els Armats de Martorelles, processó del silenci de Sant Celoni, els passos vivents de Granollers i Canovelles, la processó de Badia del Vallès i de les Arenes a Terrassa, i una de la més multitudinàries, a la qual assisteixen persones de tota la comarca, la processó de Divendres Sant del barri de Can Puiggener a Sabadell.
La processó de Divendres Sant de Can Puiggener de Sabadell, organitzada per l’Agrupació Germandat Setmana Santa Andalusa, va néixer de la iniciativa de veïns del barri fa seixanta anys. És una processó de tradició andalusa, que neix molt lligada al fenomen de la immigració de la segona meitat del segle XX i que a Sabadell va estar molt present. Des de llavors, cada Divendres Sant a la tarda, els carrers costeruts de Can Puiggener, amb les seves pujades i baixades, acullen els passos de les confraries que surten de la parròquia de Sant Roc. La processó s’inicia amb la baixada per les escales de la parròquia de les cinc confraries: la Flagel·lació, Jesús de Natzaret -la més antiga fundada a l’any 1941, Crist de l’Amor, Sant Enterrament i la Verge dels Dolors; que són les encarregades de portar els cinc passos pels carrers del barri. Tots els portants són homes i dones a excepció del pas de la Verge dels Dolors, la qual és portada només per dones.
Acompanyada de la Banda Municipal de Música de la ciutat i 400 confrares, la processó de 2019 es va allargar més de quatre hores, des de les 7 de la tarda fins passades les 11 de la nit, pels carrers principals del barri i el seu Pla -conegut com el Llano. Un dels moments més emotiu del recorregut té lloc a la Plaça Granada, on es detenen els passos, es fan coincidir les cinc imatges i el Crist crucificat amb la Mare de Déu, llavors les «saetas» prenen el protagonisme. La processó aplega tot el barri i milers de persones vingudes d’arreu de la ciutat i d’altres municipis. Hom hi pot veure penitents, persones carregant creus de fusta, i d’altres completament descalços, complint les seves promeses. Un dels elements més destacables és el silenci, el qual convida al recolliment i a la meditació. Un silenci que després de la Vetlla del Dissabte Sant és capgirarà amb l’arribada de la Pasqua i els aplecs a ermites i santuaris. Unes celebracions que depassen l’aspecte religiós convertint-se, a més, en una mostra més del nostre patrimoni cultural.
Nota: aquest text s’ha redactat utilitzant text de Festes.org.
