El primer diumenge d’Advent, en la litúrgia catòlica, marca el punt de partida del calendari nadalenc i també de l’any litúrgic: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua, i Temps Ordinari que es complementa amb el Propi dels Sants. Com és conegut, l’Advent -adveniment, arribada- és un temps litúrgic de quatre setmanes abans de Nadal que prepara la vinguda -el naixement- del messies Jesús amb el seu missatge de salvació. El color verd dels ornaments litúrgics es canvia pel morat, una corona amb quatre espelmes es col·loca a l’altar i cada setmana se’n va encenent una fins a arribar a les quatre de la missa del Gall del 24 de desembre. Quatre diumenges abans del 25 de desembre i com que Nadal no és un dia fix de la setmana fa que l’Advent s’iniciï cada any un diumenge diferent que s’escau entre el 27 de novembre i el 3 de desembre. Temps de reflexió i preparació per a una data assenyalada.
L’origen de l’Advent el trobaríem, segons els experts, en la festa de Nadal. El cristianisme convertí el Natalis Solis Invicti romà en el Natalis Domini Jesu Christi. La data de Nadal –Natalis– es va fixar oficialment al 25 de desembre l’any 354, tenint present la celebració del Naixement del Sol que esmentàvem més amunt. Recordem que s’estava en un context de cristianització de l’imperi romà. La celebració coincidia amb el solstici d’hivern en què el dia comença a allargar-se: la llum del sol es fa més present. Entre els segles IV i VI amb la intenció de celebrar la festa del nou Nadal es parla de l’Advent per a servir de preparació per aquesta. Des de llavors s’ha considerat aquest temps com una Quaresma per Nadal. Primerament, constava de sis diumenges que foren reduïts als quatre que coneixem actualment. Durant l’Advent també se celebra la festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre, estretament lligada, segons el dogma, al naixement de Jesús. Durant aquest temps, perviuen diferents tradicions molt presents a la comarca: rams circulars i calendaris d’Advent, pessebres, decoracions nadalenques, cantades de nadales, pastorets, entre altres.
Tanmateix, l’anomenat cicle nadalenc començaria amb Sant Nicolau el 6 de desembre i acabaria amb la Candelera el 2 de febrer quan es desmunten els pessebres. Actualment, arreu del Vallès en aquest cicle hi trobem un seguit d’activitats diverses: lluminàries, fires tradicionals artesanes i altres marcades pel comerç. Efectivament, és costum començar a fer el pessebre entre Sant Nicolau i Santa Llúcia -13 de desembre, és l’hora de la molsa i del galzeran i de les figures pel pessebre: Fira Santa Llúcia. A més dels pessebres casolans i familiars hi ha altres tipus de pessebres, principalment: el diorama monumental, com el de Parets del Vallès el més gran de Catalunya sobre taula de 230 m2; els pessebres vivents, com el de Corró d’Avall, Sant Fost de Campsentelles- el més antic del Vallès Oriental, Martorelles o Mollet, entre altres; els diorames, com els de Castellar del Vallès amb una tradició molt arrelada des de fa setanta anys; i els de muntanya, els quals s’acostumen a instal·lar a diferents llocs de l’entorn natural com ara coves, avencs, cims i altres, dels quals en comptem més d’un centenar. Si el pessebre té una finalitat litúrgica, es comença a posar el primer diumenge d’Advent i la figura del nen Jesús es posa a la missa del Gall. Precedit pel Caga Tió. Molt relacionats amb l’Advent tenim els rams o corones circulars que es col·loquen a les cases i esglésies. Com dèiem més amunt s’acompanyen amb quatre espelmes que s’encenen respectivament cada diumenge fins a arribar a Nadal.
I no oblidem, el calendari d’Advent que pot agafar diferents formes i formats, però que bàsicament consta de vint-i-quatre finestres amb motius nadalencs i que serveix per marcar el temps que falta per arribar a la nit de Nadal. Seria un calendari de compte enrere de tradició centreeuropea que ha arrelat a la comarca i és present també en la decoració i lluminària de viles i ciutats vallesanes: com el que llueix a la façana de l’Ajuntament de Sabadell que dona a la plaça del Dr. Robert. És temps també de pastorets -una de les tradicions nadalenques més arrelada a les nostres terres i segurament l’obra teatral més representada a Catalunya- i de quinto -un dels jocs més estimat del Vallès que gaudeix d’un gran seguiment.L’Advent dona pas a Nadal i posteriorment a aquest tenim més dies significats, entre altres: Sant Esteve, Sant Innocents, l’Epifania amb les seves cavalcades, la setmana dels barbuts: Sant Antoni i les seves passades, per acabar el 2 de febrer, dia de la Candelera. Advent i Nadal, temps de reflexió i festa, amb una tradició viva i identitària que s’ha anat adaptant al context social del moment.
