Amb l’arribada del bon temps es van succeint les anomenades festes de primavera. Maig és un dels mesos més festius del calendari, el mes de la plenitud de la primavera, verdor dels camps, flors i festes: arbre de maig i enramades, la Santa Creu, el Roser de Maig, Sant Anastasi i Sant Ponç, Sant Isidre, entre altres. El calendari litúrgic ens assenyala l’Ascensió, la Pasqua Granada -a pagès els vegetals ja estan granats-i el Corpus, que ens faran arribar al començament de l’estiu i el seu solstici: Sant Joan al mes de juny. Tot i que alguns han començat abans, és també temps d’aplecs i romeries, festes d’origen religiós i amb un clar component territorial. Bàsicament, un aplec contempla la trobada al voltant d’una ermita o santuari -normalment apartat: a pagès o muntanya- dedicats a la Mare de Déu o un sant. Hom si troba un cop a l’any i sovint prové de diferents llocs; a la comarca tenim, entre altres: Aplec de Sant Medir, Aplec de Puiggraciòs, Aplec de la Salut. A les romeries la gent surt de diferents localitats i comparteix el camí -pelegrinatge o romiatge- essent normalment d’anada i tornada. Una de les romeries més populars és la que es fa a Montserrat amb una connotació territorial ampla en ser la patrona de Catalunya.
Ens centrarem en les romeries de tradició andalusa, les quals tenen una important presència i participació en la comarca. Com és conegut, a Andalusia la devoció mariana té una gran rellevància i un gran nombre d’advocacions. Destaquem la de la Virgen del Rocío que rep milers de peregrins al seu santuari. Davant la dificultat de les persones de desplaçar-se al santuari d’Almonte (Huelva), és recreada a diferents indrets de la comarca. Si bé se celebra durant una setmana la festa grossa és el cap de setmana de Pentecosta. A moltes localitats, les cases d’Andalusia, organitzen les celebracions: fent el camí a peu amb carros engalanats, la missa de pelegrins i altres. La més popular és l’organitzada per la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), que agrupa a diferents germandats federades: les darreres edicions s’han celebrat al terme municipal de Montcada i Reixac i Terrassa -recordem que el Vallès ha acollit les més de quaranta edicions d’aquesta romeria. Des dels més devots -missa i res del rosari- fins als que estan atrets per la festa, la participació és multitudinària. A més a més del Rocío, a la comarca se’n celebren d’altres, d’un abast més local que estan sota el patronatge del poble d’origen dels organitzadors, les quals tenen gran semblança amb el Rocío.
Així, els originaris de San Sebastián de los Ballesteros (Còrdova) fan una romeria en honor de sant Isidre a Sabadell. Aquesta romeria, amb més de quaranta edicions, compte amb la participació de centenars de persones i està organitzada per la Agrupación Andaluza de San Sebastián de los Ballesteros. La comitiva comença de bon matí, i després de recórrer els principals carrers de la ciutat, surt cap a Sant Julià d’Altura l’escenari principal de la celebració. Tanmateix, Sabadell acull altres romeries: la romeria de la Virgen de Gracia -de la població malaguenya d’Archidona, sorgida del barri de Can Puiggener, la qual culmina a sant Vicenç de Jonqueres; la romeria de la Virgen de la Cabeza -recordança de la serra d’Andújar de Jaén, la qual surt de la parròquia de sant Isidre de l’Hospitalet de Llobregat i arriba fins a Sabadell i Sant Quirze del Vallès; i la romeria de Nuestra Señora de la Fuensanta, d’origen murcià i amb més de seixanta anys, surt de la parròquia del Sagrat Cor de Ca n’Oriac fins a sant Julià d’Altura i compta amb una gran devoció.
Rubí, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Moguda, Granollers, entre altres localitats vallesanes també han contemplat – i contemplen- aquesta devoció popular en la qual la gent canta, resa, balla i hi menja. Un tarannà fruit de la conjunció de la religiositat amb els costums tradicionals. Recreant aquest univers simbòlic es transmet un patrimoni cultural que ocupa un lloc destacat en el calendari festiu vallesà.
