Entre final d’agost i octubre -tot i que hem de considerar diverses variants com la meteorologia, la zona de producció, el tipus de raïm i el vi que es vol elaborar, les quals poden allargar o escurçar els mesos- és temps de collir el raïm per a la producció del vi. D’aquesta manera, n’obtindrem el vi de l’any. El que s’elabora amb most o vi provinent d’altres collites l’anomenarem vi sense anyada. Com és conegut, uns pinyols de raïm del segle VII aC trobats al Penedès, podrien ser les restes arqueològiques més antigues que ens documentarien l’existència de ceps a Catalunya. Cosa que posaria de manifest la coneixença antiga del conreu, entre altres, probablement en temps dels ibers. Emperò, va ser durant l’ocupació romana que es feren les grans plantacions. Els autors llatins -com Plini el Vell (segle I)- parlen dels vins, també de la seva gran qualitat, que s’elaboraven a l’actual zona del Vallès. Més tard, segles XVI-XVIII, la vinya tingué una gran expansió, principalment gràcies a les exportacions d’aiguardents i vins a Europa i Amèrica i als contractes de rabassa morta, que en algunes parts de la comarca van provocar una extensió del seu conreu en detriment de boscos, erms i cereals, com bé ens explica l’historiador Jordi Planas. A final del segle XIX, l’insecte de la fil·loxera va posar fi a aquesta expansió.
Abans de l’arribada de la fil·loxera -a partir de la dècada de 1880- la vinya al Vallès era un dels principals conreus de la comarca, comparable al del blat. Al Vallès Oriental, a final de segle XIX, la superfície cultivada era de més de 8.000 hectàrees; a l’Occidental l’extensió era semblant, però estava més especialitzada i va arribar fins al 68% dels conreus, cosa que significava gairebé 20.000 hectàrees. Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Castellbisbal, Sentmenat i també Caldes de Montbui, la Roca del Vallès, Mollet del Vallès i les Franqueses del Vallès, entre d’altres, eren indrets on el conreu de la vinya era una de les activitats principals. Després de la fil·loxera i en acabar el segle XX l’extensió de vinya a la nostra comarca era quasi inapreciable. Actualment, és un conreu marginal, hi comptaríem poques hectàrees.
La verema és un dels moments més esperats de l’any. Després de molts mesos de treballar la vinya arriba l’hora de collir-ne el fruit. Com ens comenta l’enòloga Roser Girbau, cal escollir el moment idoni per a la collita. En aquest sentit, quasi diàriament, s’analitza el raïm per saber si està a punt: bàsicament es busca que els grans estiguin sans amb les concentracions adequades de sucres, àcids i tanins, les quals donaran unes característiques determinades a cada vi amb els seus matisos i aromes. El raïm mana. En funció del seu gran de maduració -juntament amb els tastos, proves de laboratori i disponibilitat del celler- ens dirà el dia en què cal començar a veremar. Petits i grans participen d’aquesta festa mil·lenària. Una verema, sovint manual, on els raïms en bones condicions són recollits un a un, a mà. Moltes vegades, a la mateixa vinya, per fer-ne un tast, es desgrana, es trepitja amb els peus i es premsa fins a obtenir un primer most, com s’ha fet des de temps ancestrals. Finalment, el raïm és recollit en caixes -mirant que no s’aixafi- i un cop arriba al celler es desrapa i selecciona per procedir al rebregat, la fermentació, el premsatge i finalment l’extracció del vi.
A la comarca, malgrat la pèrdua de vinyes de final del XIX, el conreu de la vinya s’ha perseverat i adaptat al nou model econòmic. Al Vallès Oriental, a més de diferents produccions vitivinícoles i cellers, es conrea molt raïm per la DO Alella, de la qual formen part: La Roca del Vallès, Martorelles, Montornès del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès -i altres en procés d’incorporació. A l’Occidental, s’apleguen diferents iniciatives que han anat recuperant la tradició vitivinícola i les varietats autòctones, impulsades pel Servei de Turisme del Vallès Occidental, entre altres: prop d’Ullastrell, hi trobem Can Morral del Molí; a Castellbisbal, a les Casetes Ca n’Oliveró, el restaurant Ca l’Esteve amb les seves vinyes i horts; les vinyes de la Masia La Muntada a la Vall d’Horta, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac; i, també, els vins Arraona, a la vinya de Can Gambús al Parc Agrari de Sabadell. Vinyes i verema: una combinació de treball, tradició i cultura presents al Vallès.
