Foto portada: Antonio Pérez, Pilar Codina, Josep Montagut, Enri Montlleó i Àngela Segura.

Històries en record de les víctimes del coronavirus

La pandèmia de la Covid-19 ens ha arrabassat centenars de pares, avis, amics o germans. Des del 16 de març, quan va morir la primera persona a l’hospital de Sabadell pel coronavirus, es desconeix amb exactitud quantes persones han perdut la vida a la ciutat. Però les dades oficials apunten que la xifra podria arribar a les 500 persones, entre els hospitals (no només han mort sabadellencs al Taulí), les residències de gent gran o els propis domicilis.

Ara fa tot just tres mesos que el nou coronavirus, el ja cèlebre Covid-19, ha sacsejat les nostres vides. En alguns casos de la forma més dramàtica possible. I durant aquests mesos s’ha parlat molt de números però poc de persones. De noms. De trajectòries. De vides, en definitiva.

Des del diari digital iSabadell ens hem proposem conèixer la història dels que ens han deixat i acostar-la a la nostra comunitat. La malaltia ha colpejat tots els extractes socials, barris i tant a dones com a homes però s’ha mostrat més letal en aquelles persones més febles: la gent gran i les persones amb malalties prèvies.

Les especials circumstàncies dels darrers mesos, amb el confinament, l’estat d’alarma i la possibilitat de contagis, han fet a més que totes aquestes víctimes de la pandèmia s’hagin acomiadat sense cerimònies de dol ni comiat i només amb un ràpid enterrament en la més estricta intimitat. Fins aquest dilluns 1 de juny, fins i tot el cementiri ha hagut d’estar tancat. Un dolor afegit a les famílies i el seu entorn que, en part, volem mitigar donant a conèixer els noms i les històries de les víctimes del coronavirus.

Perquè no eren números, perquè tenien una història, perquè les víctimes d’aquesta pandèmia tenen nom i cognom. Mereixen el record que la pandèmia els va negar. Aquest és el nostre record a les víctimes de la Covid-19. Anirem ampliant les semblances cada dia. Si voleu contactar, si coneixeu o sou familiars d’algun difunt per la Covid-19 i ens voleu explicar la seva història, podeu fer-ho a l’adreça redaccio@isabadell.cat. 

Més informació: 

Enri Montlleó: una institució

Antonio Pérez: un obrer lluitador a Sant Julià

Josep Montagut: l’octogenari en bona forma que anava tres cops per setmana al Club

Pilar Codina: la cosidora que va venir de Puig-reig

Àngela Segura: l’àngel del Passeig de la Revolució

Xavier Ciuró: el divertit corredor d’assegurances amant de la història

Juan Antonio Sanz: l’alacantí de Can Rull que gaudia amb Raíces del Sur

Agustina Álvarez: una vida difícil truncada per la Covid-19

Valentín Díaz: l’orgullós pare de família que gaudia al càmping de Malgrat

Vicente Lorente i Maria Sabater: fent Múrcia des de Ca n’Oriac

Josefa Astorga: de Màlaga a Can Rull passant per Veneçuela

Anna Maria Montlló: vitalista i decidida fins el final

Ma Rosa Abellana: la Maria Rosa de cal doctor Duran

Antonio Quintana: el marxant tèxtil de la tintoreria Garbí

Vicente López: família i Riópar

Manuel López: el tapisser del videoclub Tazmania que era fan d’El Barrio

Conchi Aguilera: la metxera de la Tolrà

José Pastor: el rei de la mongeta del Mercat Central

Carles Castellví: el manetes vitalista de la Faràndula i l’Estruch

José Palma: l’home que dinamitzava el Torrent del Capellà

Pedro Ruiz Soto: passió per l’advocacia

Mauro García i Fuensanta Herreras: el matrimoni de Valladolid que va arrelar a Ca n’Oriac

Manuela Salces: una nena de la postguerra “independent i lluitadora”

Joan Carrancio: el conserge d’arrels palentines que sabia cuidar de tothom

José Moraleda: de Guadahortuna a Podem passant per la UH

Bárbara Aguilar: la sevillana que llegia llibres de la República