Enriqueta, més coneguda com Enri, Montlleó era tota una institució. Tan creient com feminista, va comandar l’Associació Cultural i Social de la Dona fins la seva dissolució fa uns anys. Una dona amb empenta que va morir per la Covid-19 el passat 10 d’abril a l’hospital Parc Taulí.
El proper 14 de setembre Montlleó hagués complert 89 anys. Tenia pensat fer una festa. La família prepara ara per aquell dia el comiat que no va poder tenir a l’abril. Montlleó va néixer en una família de tradició tèxtil. Va ser la petita de tres germans: Ramon, qui va liderar l’empresa familiar i també molt conegut perquè va presidir l’entitat Niu d’Art i va estar vinculat a Joventut de la Faràndula o el Cercle Sabadellès, Maria i Enriqueta. Tota la vida va viure a La Creu Alta i era ‘tallareta’ però abans que res era de Sabadell.
Amb el primer marit, va tenir els seus dos fills, Ramón i Maria Montserrat. Es va conèixer amb el seu segon marit, Pep Sánchez, per casualitat a la mateixa plaça Sant Roc. “Jo treballava de transportista i el meu encarregat em va fer anar a recollir uns papers davant l’Ajuntament. El 10 de maig va fer 34 anys [era per tant el 10 de maig de 1986]. Al jo entrar, ella sortia. I coses que passen a la vida ja fins ara”. Montlleó i Sánchez eren parella des de fa més de 30 anys però es van casar ara en faria nou, quan ella va fer-ne els 80 i ell s’acabava de jubilar.
“L’Enri era un gran conversadora, i tot ho argumentava molt bé. Molt feminista”, recorda. Pel que fa a les seves aficions, la música en un sentit ampli de gustos: “batxata, chachachà, cúmbia però també ballava sardanes o sevillanes. La música li encantava, com les flors”.
Durant més de quatre dècades, Enri Montlleó va ser l’ànima (fundadora i presidenta) de l’Associació Cultural de la Dona. “Era qui més tirava del carro. Feien tot el que tingués a veure amb cultura: pintura, dibuix, cosien, xerrades, excursions, de tot…”, diu el seu vidu. L’entitat es va dissoldre fa uns anys, perquè les dones s’havien fet grans, algunes van morir i Montlleó va decidir frenar. Va ser un actor protagonista de la ciutat, però també espectadora de l’actualitat. Durant anys, tant amb Farrés com amb Bustos, amb qui tenia molt bona relació, va seguir el ple municipal des de la primera fila, amb un seient mig reservat. “Si algú seia al seu lloc, el feia aixecar”, recorda Sánchez. No va militar en política i “tot i no tenir res de comunista, li deia sempre a l’alcalde Farrés: ‘Toni, tu i jo en política no coincidim però ho fas molt bé’. També va aprofitar una visita a la Generalitat per reclamar al president Pujol més llars d’infants. Els diversos àlbums que preserva la família la retraten amb tot polític que passés per Sabadell: des del president Maragall fins el candidat Artur Mas o la popular Ana Pastor. Va rebre la Medalla d’Honor a principis d’aquest segle i va formar part del Consell de Ciutat i del consell de districte.
Una dona de caràcter que amb 88 anys va encarar prou bé de salut la pandèmia. Però que no la va poder superar. Va començar amb una mica de febre i tos. De seguida va ingressar al Parc Taulí, on va estar menys de 10 dies. “Primer va estar a planta, després a l’UCI i al final ja a l’Albada. Un dia ens van trucar que s’estava apagant. Ens vam poder acomiadar d’ella pocs minuts abans de morir”, recorda el marit, emocionat.
Montlleó era molt creient, i era habitual de la parròquia de Sant Vicenç de La Creu Alta. Com la resta de difunts durant la pandèmia, no va tenir cerimònia de comiat malgrat que a les portes del cementiri van poder fer una petita cerimònia amb els dos fills i el marit. El mossèn va cantar la Salve rociera. “Li encantava aquesta cançó, però la primera de totes era el Virolai. Era molt devota de la verge”, recorda el seu marit, qui reconeix, gairebé tres mesos després, que “ho porto malament. Un dia malament i l’altre pitjor. I és que una persona així deixa empremta”.
Perquè no eren números, perquè tenien una història, perquè les víctimes d’aquesta pandèmia tenen nom i cognom. Mereixen el record que la pandèmia els va negar. Aquest és el nostre record a les víctimes de la Covid-19. Anirem ampliant les semblances cada dia. Si voleu contactar, si coneixeu o sou familiars d’algun difunt per la Covid-19 i ens voleu explicar la seva història, podeu fer-ho a l’adreça redaccio@isabadell.cat.
Més informació: