José Pastor

José Pastor: el rei de la mongeta del Mercat Central

El coneixien com ‘El rei de la mongeta’. I és que havia arribat a vendre fins a 100 quilos d’aquesta hortalissa en un sol dia. També ‘El Pastor del Mercat’. José Pastor Brocal va ser un home molt conegut tant a Ca n’Oriac, on va viure tota la vida, com al Centre, on va tenir parada durant més de tres dècades. Va morir el passat 12 de maig al Parc Taulí. 

José Pastor Brocal va néixer l’abril de 1934 a Santomera, Múrcia, però va arribar de petit a Sabadell, primer a una estada, aquells infrahabitatges que van ser tan cèlebres durant dècades a la ciutat, al carrer de Sant Domènech amb els seus pares. Després ja es va mudar a Ca n’Oriac, on va residir fins els seus darrers dies al carrer Cerdanya. Era fill únic i de caràcter obert, comercial, botiguer. Als 14 anys havia començat de dependent en una parada de plàtans.

Potser per això li encantava l’avinguda de Matadepera, plena de botigues. Se sentia tant bé que mai va voler marxar del barri malgrat que la seva dona hagués preferit acostar-se una mica al Mercat Central, on durant 35 anys, fins el 1998, van tenir fins a dues parades de fruites i verdures: ‘Fruites i Verdures Pastor’.

“Havia arribat a vendre 100 quilos de mongeta tendra en un sol dia. Era una època sense supermercats i des del mercat abastien moltíssimes persones i fins i tot altres botigues de barri”, recorda la seva filla Conchi. “Era alegre, extrovertit, molt parlanchín“, destaca del seu pare, que va tenir tres fills més i quatre nets.

Entre les aficions, el ball, amb la seva Conxita, a qui va conèixer amb 15 anys quan els dos treballaven pel tèxtil i ja van estar sempre junts. Ja jubilats, José i Conxita feien tot sovint la ruta dels balls dels centres cívics: dijous a la Roureda, divendres a Can Rull… El passat mes de febrer, ja amb el Covid-19 acostant-se, amb el seu caminador va veure la rua de Carnaval al seu Ca n’Oriac, perquè hi sortia una neta. “Aquell dia va estar saludant tothom al barri, que segueix sent com un poble. Com sempre havia fet”, diu Conchi.

Pastor tenia una demència i era dependent, però encara enraonava prou. Vivia amb una filla i la seva dona. Va viure des de casa seva els pitjors moments de la pandèmia: la terrible segona quinzena de març i el mes d’abril. “No acabava d’entendre això del confinament; ell volia sortir”, recorda la seva filla. Però es va quedar a casa. Malgrat tot, a començaments de maig va començar a tenir mal d’estòmac. El va visitar el metge a casa. Pintava a pancreatitits. El van portar al Taulí dilluns 4 de maig. Li van fer una prova PCR: negatiu. I d’urgències ja va passar al Centenari. Al llarg de quatre dies, sense poder rebre visites, els facultatius van observar un deteriorament en la seva demència. Dijous van trucar la família: li farien un TAC divendres i li donarien l’alta. “Aquella nit va fer febre”, assegura la filla, i li van fer de nou un PCR: positiu. Tenia coronavirus. El van pujar a la segona planta de l’Albada, on hi havia malalts de Covid-19. Com molts malalts que van acabar morint, Pastor empitjora a gran velocitat. “Divendres ja ens van dir que estava molt malament i que podíem entrar a veure’l”, recorda la filla. Només es deixa veure als pacients ja al final de la vida. Ho van fer l’endemà, dissabte. Diumenge el van sedar. I dimarts 12 de maig va morir. Tenia 86 anys.

Els quatre fills van poder assistir al seu enterrament. Ningú més i tot i així fent una excepció perquè la norma deia tres acompanyats per difunt. “És dolorós no haver-li pogut fer un comiat en condicions. Hi ha gent que s’està adonant encara i ens truca. Ell tenia contacte amb molta gent que quan ho sap es queda de pedra”.

Perquè no eren números, perquè tenien una història, perquè les víctimes d’aquesta pandèmia tenen nom i cognom. Mereixen el record que la pandèmia els va negar. Aquest és el nostre record a les víctimes de la Covid-19. Anirem ampliant les semblances cada dia. Si voleu contactar, si coneixeu o sou familiars d’algun difunt per la Covid-19 i ens voleu explicar la seva història, podeu fer-ho a l’adreça redaccio@isabadell.cat. 

Més informació: 

Foto portada: Pastor, amb un familiar. Autor: cedida.