Cabré (‘Impost de sang’): “estem molt marcats per la història”

La periodista i escriptora Imma Cabré presenta aquest dimecres a La Llar del Llibre (19 hores) Impost de sang, 30è premi de novel·la Òmnium Cultural Vallès Oriental. Una novel·la d’arrel històrica amb epicentre al convuls inici del segle XX a Sabadell.

L’Obrera, la Federació Obrera Sindical, la Setmana Tràgica, el moviment obrer, les fàbriques del riu, els patrons del carrer Illa i Creueta, el Campos del Recreo o l’estació del Nord (ara Sabadell Centre) són el teló de fons d’una novel·la que es connecta amb el present a través de l’okupació de l’abandonada caserna de la Guàrdia Civil fa uns anys. Parlem d’Impost de Sang amb Imma Cabré.  

D’on prové la seva vocació literària?
Des de molt petita he volgut ser escriptora però no m’acabava d’atrevir. Dius: ‘ser escriptora ho vol ser tothom, espavila’t amb coses més pràctiques’. Però fa poc vaig trobar un informe de quan era petita, de vuitè d’EGB, i ja posaven que tenia vocació literària. Després de molts anys ho he aconseguit.

Quins són els seus referents en l’escriptura?
Coses molt diferents. A nivell català Pere Calders, que és un geni, i Carlota Gurt i Eva Piquer. A nivell internacional, Maggie O’Farrell, que és brillant.

Impost de sang no és la primera novel·la que publica. Però s’ha prodigat més en obra curta. Per què?
Els escriptors amateurs comencem presentant-nos a premis de relats i després publiquem obres col·lectives. Vaig guanyar el premi de relats Helena Jubany amb un recull de relats, Gotes que vessen gots, i després tinc publicada la novel·la Els senyors del poder. I ara Impost de sang. Les dues tenen coincidències: porten el lector des del present al passat en dos plans que acaben convergint.

Com definiria Impost de sang? Novel·la històrica? Novel·la negra? Novel·la social?
Té una mica de tot. Bàsicament volia una novel·la històrica que descrivís l’ambient de la Sabadell d’entre 1909 i 1913. És un moment històric que m’interessava molt però el volia relacionar amb l’actualitat. D’aquí el paral·lelisme entre un grup d’obrers de 1909 i un grup d’okupes al 2019.

Tots nosaltres estem molt marcats, molt configurats per la història familiar però també per la història del nostre entorn, de la nostra ciutat, del nostre entorn social. Els sabadellencs som d’una pasta per la història de la ciutat. Hem recollit un llegat que ens ha fet d’una manera determinada.

La Setmana Tràgica de 1909 fa néixer el mite de Barcelona com la Rosa de foc. Però a Sabadell també va ser molt destacable aquella mobilització.
La Setmana Tràgica s’ha tractat més des del punt de vista de Barcelona però aquí a Sabadell va ser molt activa. Es van cremar esglésies, entre elles, la de Sant Fèlix. La Setmana Tràgica fa explotar tot el moviment obrer de la ciutat. Els obrers no només eren homes, també eren dones i també eren nens. Estaven en condicions lamentables, treballant de sol a sol i els diuen que a més a més se n’han d’anar a una guerra a l’Àfrica per defensar els interessos d’uns senyors que ni coneixen. Allò va explotar. Era inaguantable.

La novel·la fa un cert paral·lelisme entre passat i present, entre els okupes de la caserna i els obrers de fa un segle llarg.
Sabadell és una ciutat molt rebel, molt lluitadora, de grups que reflexionen i que lluiten. Això és bastant transportable de la Federació Obrera de principis del segle XX a segurament moviments okupes o lligats a la reivindicacions socials actuals. És una ciutat on sempre hi ha hagut molt debat i molta lluita. Sabadell és alhora una ciutat molt treballadora però que si toca fer vaga general som els primers.

Parlem del títol. L’impost de sang és el preu de ser obrer?
És com li deien durant la Setmana Tràgica tal qual. Pagant 500 pessetes de l’època et podies deslliurar d’anar a la guerra. Els obrers no tenien aquesta capacitat. Cobraven 5 pessetes al dia. Les dones menys. Evidentment no es podien deslliurar d’anar a la guerra del Marroc. La frase impost de sang representa que els rics es poden lliurar de la guerra a través d’un impost en moneda; els pobres paguen un impost de sang.

Hi ha un personatge, l’Elisenda, que en temps convulsos i amb una classe obrera una mica tavernària, impulsiva, irreflexiva aposta per l’educació, per la cultura, com eina. Com a base del canvi a llarg termini. És el missatge del llibre?
Els dos personatges protagonistes representen dues línies. D’una banda, el Siscu representa el moviment obrer. L’Elisenda és mestra i creu en la cultura, en la instrucció per progressar i ser més lliures. Volia que sortissin entremig les tesis de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser el boc expiatori de la Setmana Tràgica. Va ser executat amb ressò internacional i entre protestes. En aquell moment, hi havia un intent de modernitzar l’escola i instruir els obrers, posant de relleu que els infants el que havien de fer era estudiar i no anar a la fàbrica.

El llibre va rebre el premi Òmnium Cultural Vallès Oriental l’any 2019 però no és fins ara quan s’ha editat i es presenta. Producte de la pandèmia?
Estava previst que sortís abans però per la pandèmia s’ha anat allargant. Però estic contenta que surti ara. La pandèmia almenys ha portat alguna cosa bona: la gent sembla ser que ha llegit més i ha comprat més llibres.

El llibre té alguna característica tècnica novedosa. Incorpora codis QR. Què permet això?
Forma part d’una col·lectiu que es diu ‘El fil de la història’ de l’editorial Efadós, que dirigeix l’historiador Agustí Alcoverro i que té la peculiaritat dels codis QR. Aporten d’alguna manera més informació al lector que així ho desitgi. No estem parlant de textos llargs. Parlem d’entrades breus que es poden trobar en un web, per exemple, el de l’iSabadell, perquè va ser una de les meves referències a l’hora de fer la novel·la.

Cabré presentarà Impost de sang aquest dimecres 7 de juliol a les 19 hores a La Llar del Llibre. Li presentarà l’acte l’exalcalde i actualment diputat al Parlament Juli Fernàndez.