L’Ajuntament coorganitza un acte institucional el proper dilluns, Onze de setembre i Diada Nacional de Catalunya, per homenatjar la figura de Salvador Allende i commemorar el 50è aniversari del cop militar a Xile, comandat per Augusto Pinochet, bombardejant i assaltant el Palau de la Moneda, que va acabar amb la mort d’Allende. Hi haurà una ofrena floral i actuacions a la plaça de Salvador Allende, al costat de la Ronda de Zamenhof.
Des de fa anys, hi ha un record ciutadà a Salvador Allende, president democràtic i legítim de Xile mort pel cop d’estat de Pinochet l’11 de setembre de 1973. Aquest any agafa caire institucional, ja que l’Ajuntament i la comissió ciutadana d’homenatge a Allende coorganitzen l’acte amb motiu del mig segle d’aquell cop d’estat, amb la CIA nord-americana al darrera, que va marcar tota una generació.
Es preveu una ofrena floral a les 12 i actuacions artístiques a la plaça de Salvador Allende. Dues hores abans, a les 10 i al llac del parc de Catalunya, hi haurà l’acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya com és habitual, que commemora l’aniversari de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió l’any 1714.
El cop d’estat de Pinochet es va saldar amb un canvi de règim al país llatinoamericà, que va obrir una profunda ferida, i la llum verda a una repressió calculada en 35.000 detencions, milers de torturats, més de 2.000 assassinats, i un miler de persones desaparegudes. Més de 200.000 xilens es van exiliar.
Durant l’acte, es convidarà els assistents a realitzar una ofrena floral en memòria de Salvador Allende amb clavells vermells. Hi haurà també el testimoni de ‘Quilo’ Martínez, exiliat xilè acollit a Sabadell i cofundador del grup de poesia Papers de Versàlia. També hi haurà poesia i música. Sonarà Víctor Jara, assassinat pels militars quatre dies després del cop, o la música de Violeta Parra, entre altres.
Vincles Sabadell – Xile
Una recerca del Museu d’Història permetrà, a més, traçar enllaços entre Xile i Sabadell. I és que Xile va ser destinació de l’exili sabadellenc després de la Guerra Civil. Per exemple, Joan Oliver ‘Pere Quart’ hi va viure vuit anys; l’escriptor Francesc Trabal ho va fer fins la seva mort l’any 1957, i el mateix va fer el sindicalista Josep Rosas. Alguns xilens, tres dècades més tard, van fer el camí invers i van deixar el seu país per refugiar-se a Sabadell.
Foto portada: bombardeig del Palau de la Moneda, l’11 de setembre de 1973, per part dels militars de Pinochet.
