Acte en memòria de 12 sabadellencs que van viure la Guerra Civil i el franquisme

Dotze sabadellencs han explicat el record familiar que guarden de la Guerra Civil i del franquisme en un acte obert a tot públic a l’auditori del Casal Pere Quart. Quatre dones i sis homes han relatat històries molt diferents, alguns amb pigments ‘rojos’ i altres amb pigments blaus, però tots ells amb un objectiu comú: enfortir la memòria democràtica de la ciutat i alhora del país. La por, el silenci i l’angoixa imperaven en cada una d’aquestes llars sabadellenques, que van patir una forta sacsejada el segle passat i que encara ara en recorden les conseqüències.

Antònia Sabater, filla d’un matrimoni catòlic que ho va perdre tot per culpa de la guerra, va créixer de facto a casa dels seus avis: el seu pare va morir assassinat en una carretera als afores de Terrassa i la seva mare sempre va estar molt malalta. A Marc Graupera, nét d’un dels companys més pròxims del president que va proclamar la República de Catalunya, Francesc Macià, mai li van explicar la història del seu pare en les sobretaules familiars, sinó que va descobrir el passat de la seva família quan ja era gran i gràcies a Ricard Simó, el fundador d’Òmnium Cultural a Sabadell i l’escriptor que va redactar el llibre Sabadellencs morts a l’exili. De manera similar, Feliu Crespí, un dels promotors de l’antiga Assemblea Democràtica de Sabadell, sempre va conviure amb un gran silenci a casa cada vegada que preguntava pel seu pare, qui va patir l’exili, els camps de concentració i la repressió feixista. I així fins a dotze testimonis més que han estat marcats per la Guerra Civil i pel franquisme i que aquest dijous han compartit les seves vivències a l’auditori del Casal Pere Quart amb un to pausat i reflexiu.

“Tractar els silencis és bàsic per superar les experiències traumàtiques així com també per dignificar la memòria individual i col·lectiva de les persones que les van viure”, ha assenyalat una de les moderadores de l’acte, Mireia Vives, tot just començar.

El trienni 1936-1939 i el seu desenllaç va marcar de prop tots els soldats i represaliats catalans, fet que va repercutir directament en les seves famílies. Els ponents de l’Audiència Memorial d’aquest dijous al vespre, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona, són fills i néts de persones que van suar, plorar i sagnar la guerra civil. En alguns casos, això va provocar silencis i tabús dins de casa; però, en altres casos, aquesta experiència es va passar de pares a fills. En tots els casos, però, les persecucions, els exilis, la militància, la repressió i la pertinença obligada a un bàndol o a un altre van afectar de ple la vida familiar d’aquests sis sabadellencs i quatre sabadellenques.

Tal com ha apuntat Carme Torrella, una dona que va ser conscient de la repressió que patia la seva família des que era petita, en aquella època no hi havia atenció psicològica i això agreujava l’angoixa que es patia portes endins. En aquest sentit, el testimoniatge d’aquest dijous ha servit per reflexionar entorn aquests fets històrics i reparar simbòlicament els danys que va causar aquesta etapa en cada família. Per aquest motiu, ha estat un acte essencialment d’escolta i, per tant, la vuitantena d’assistents no ha pogut obrir un debat en acabar ni intervenir en els discursos de cada ponent. L’historiador local Esteve Deu ha tancat el certamen assenyalant els efectes secundaris d’aquesta etapa, com la repressió directa i indirecta posterior al 1945.

Més informació:

Foto portada: un dels testimonis presents en l’Audiència Memorial d’aquest dijous al vespre a l’auditori del Casal Pere Quart. Autor: David Chao.